Startups, empreses i nous models de negoci

El passat 2016, Creacció va dur a terme un estudi del sector TIC de la comarca d’Osona. En tant que sector transversal, present a la majoria de cadenes de valor i sector potencialment transformador d’empreses i mercats, el sector TIC demana una atenció especial més enllà del pes específic que pugui tenir en la realitat empresarial d’una comarca (en aquest cas un 2% de la facturació de la comarca i un 4% del nombre total d’empreses).

Fruit d’aquest estudi i de les accions de contrast amb el sector es va aconseguir una fotografia acurada del perfil de les 440 empreses tecnològiques presents a Osona, amb algunes singularitats com presència d’un petit subsector d’infrastructures de telecomunicacions únic a Catalunya o un pes del grup Tic-Industrial superior a la mitjana catalana.

L’estudi també posa de manifest algunes febleses i necessitats que calia treballar amb accions alineades amb les oportunitats que presenten tant la comarca com determinades tendències als mercats on apareixen nous models i empreses que estan canviant la manera de produir i consumir productes i serveis.

Manis, fires, diades o, simplement, passeigs: el càlcul de persones en l’ús de l’espai públic

Rere cada manifestació al carrer, la mateixa cantarella: les xifres de participació dades pels organitzadors i les dades per la guàrdia urbana difereixen notablement, fins i tot en uns quants milers de persones (1). Tanmateix, comptar es torna tan polèmic com necessari, ja sigui per tenir idea de l’èxit de la convocatòria o, com a mínim, de les magnituds que tenim entre mans, ja sigui per ordenar la utilització dels carrers i vies; arribant a provar, fins i tot, capacitats de càrrega d’aquell espai públic. En aquell cas i en d’altres tipus d’activitats ciutadanes a la via pública, comptar és gestionar.

Gentada a la manifestació del 28 de setembre de 2013 a Palma de Mallorca. Foto publicada a Twitter per Marga Mas, reproduïda àmpliament a diferents mitjans

Amb tot, malgrat sigui inevitable el ball de xifres, cada cop resulta més pertinent arribar a disposar de metodologies per al recompte o per a l’estimació que permetin als gestors i a les parts guanyar un consens sobre les magnituds resultants, superant, doncs, el llançament de dades pel broc gros, sense cap base científica o fonamentades en percepcions i/o conjectures purament especulatives o intencionades; especialment quan, d’altra banda, el comptatge té una funció essencial en la gestió de les polítiques públiques, que és reconèixer la demanda o la intensitat d’ús de l’espai en grans concentracions humanes (una qüestió bàsicament de densitats), en termes d’extreure principalment indicadors d’eficiència. Per tant, serà precís abstraure’s de les connotacions més passionals, què a la controvèrsia ha de correspondre, per sobre de tot, un debat lògic. Aquesta lògica ha contribuït a desfermar, ja fa uns anys, una interessant literatura científica sobre l’art d’estimar gentades, així com a sofisticar les tecnologies aplicades a les estimacions estadístiques.