Mobilitat per raó de treball. Aproximació inframunicipal de Sabadell

3 Juny 2016

tranvia

El Cens és una operació estadística que, amb periodicitat decennal, proporciona el recompte de la població resident en el territori d’un país i la seva distribució geogràfica. També proporciona informació sobre les principals característiques demogràfiques i socials de la població i de les llars i famílies. A diferència dels censos anteriors, el de 2011 no va ser exhaustiu, fet que no permet obtenir dades amb el mateix nivell de desagregació territorial (per manca de significació en els resultats que s’obtindrien).

Un dels elements que es recull en el cens és la mobilitat obligada, ja sigui per motius de feina o per estudi. En aquest cas, l’Idescat ha publicat recentment les dades de mobilitat obligada per raó de treball i estudi dels municipis de més de 200.000 habitants, segons el codi postal de residència de la població ocupada i dels alumnes, i la localització del centre de treball o estudi.

En la següent anàlisi es presenten els resultats observats a Sabadell en relació a la mobilitat obligada per raó de treball.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

28 Agost 2015

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.


La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

Enquestes de mobilitat

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

31 Octubre 2014

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?… Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Benvinguts al “Circos” de la mobilitat!!!

30 Mai 2014

Sí, ho reconec. El títol d’aquest post sembla ben bé que hagi estat extret d’un diari esportiu, però no m’he pogut resistir a fer un joc de paraules.

Qui tingui al voltant de quaranta anys, com ara és el meu cas, de ben segur que recorda “El Gran Circo de TVE”, un programa que feien els dissabtes a la tarda. Aquell circ té ben poc a veure amb el que s’està fent avui en dia, l’exemple més mediàtic del qual a escala internacional és el dels canadencs Circ du Soleil. Més a la vora, a casa nostra, hi podem trobar companyies de circ —unes més grans com ara Circ Cric i d’altres de més petites com Los Herrerita— que fan un circ força diferent al d’ara fa trenta anys.

Dit això, val a dir que en la visualització de les dades de migració o de mobilitat s’ha produït transformació similar. Així, doncs, s’ha passat de mapes com aquest:

a mapes interactius com aquest altre:

L’objectiu d’aquest post és doble: d’una banda, ensenyar les dades de mobilitat del Cens de 2011 i, de l’altra, mostrar una manera diferent de visualitzar dades de flux a través de gràfics circulars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Corredor de la C-17. Eix territorial de desenvolupament econòmic

18 Octubre 2013

En la línia d’altres posts anteriors, voldríem insistir en la dinàmica actual de planificació econòmica a partir d’un àmbit territorial supramunicipal, seguint lògiques econòmiques i socials que van més enllà d’uns àmbits o fronteres “administratives” i que responen sobretot a criteris d’influència econòmica i de mobilitat. En aquest sentit, darrerament s’estan impulsant les bases de col·laboració entre els diversos agents del territori al voltant de la C-17, apostant per a la seva indústria com a valor imprescindible i treballant per desenvolupar els projectes clau indispensables per  tal que el corredor de la C-17 esdevingui un eix de promoció econòmica conjunta que permeti potenciar l’ocupació en el seu àmbit. En aquest projecte hi participen tres municipis que formen part de la Xarxa El Perfil de la ciutat: Granollers, Mollet del Vallès i Vic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Pla Base per a la planificació de ciutats mitjanes de la Càtedra UNESCO de la UdL

26 Juliol 2011

La premsa local de Lleida es va fer ressò ahir (25/07/2011) del desenvolupament per part de la Càtedra UNESCO en Ciutats Intermèdies, Urbanisme i Desenvolupament de la Universitat de Lleida (UdL), d’un software lliure, denominat “Pla Base”, pensat per a facilitar la planificació urbanística de ciutats mitjanes que es troben en vies de desenvolupament. La Càtedra UNESCO lleidatana ja ha testat el programari en 50 ciutats i n’ha perfeccionat la metodologia.

El pla consisteix, segons s’explica en la web de la UdL, en l’aplicació de tecnologia GIS, la recreació en un sol plànol del municipi tots els elements físics i estratègics de les seves àrees urbanes, permetent detectar les principals necessitats a 10 anys vista. El programari és de fàcil utilizació i està pensat per a facilitar la planificació urbanística de les ciutats intermèdies.

Segons ha explicat a La Mañana l’arquitecte Josep M. Llop, director de la Càtedra, “la metodologia del treball es basa en estàndards d’urbanisme comuns… Independentement del país en el que vivim, tots necessitem unes àrees per a viure, un lloc per a moure’ns i desplaçar-nos, uns llocs comuns per als equipaments i espais per expandir la ciutat”. Llop ha ressaltat el fet que la metodologia serveix per a qualsevol ciutat de qualsevol punt del planeta.

El test s’ha desenvolupat en les ciutats participants en el projecte i ara l’Agència Hàbitat de les Nacions Unides ha acceptat adoptar aquest programa per a facilitar la seva difusió internacional, allà on es precisi, segons s’acordà en la reunió que Llop va mantenir amb el director d’UN Hàbitat, Joan Clos.

Pla Base per a la Ciutat de Nouakchott (Mauritània), desenvolupat per GestCívic Cooperativa, dins el projecte de la Càtedra UNESCO de la UdL

Les principals beneficiàries han de ser principalment  les ciutats mitjanes (de menys d’un milió d’habitants), en vies de desenvolupament. Llop ha apuntat que el programari té un gran potencial, car hi ha 150.000 ciutats d’uns 10.000 habitants i 9.000 d’uns 50.000, que podrien precisar-lo.

El Pla Base s’estructura en sis fases: la delimitació de les àrees urbanes, els espais lliures i les àrees verdes, la connectivitat (vials, transports, etc), els equipaments i els serveis bàsics, la compacitat (concentració de la població en determinats punts i interconnexió entre ells) i la zonificació (que diagnostica els punts on calen transformacions urbanes). A partir d’aquestes dades, es fixen els projectes prioritaris a 10 anys vista, base de planificacions estratègiques posteriors.

Els resultats dels primers tests es van posar de manifest durant un seminari celebrat a mitjans del mes de juliol, a Lleida, amb la participació entre d’altres de representants de les ciutats de Tànger, (Marroc), Nouakchott (Mauritània), Oran (Algèria), Banepa (Nepal) i Haifa (Israel) que van exposar les seves experiències emprant la metodologia del Pla Base. Les conclusions extretes del seminari s’incorporaran al projecte, com ara la necessitat de millora de la delimitació de les àrees d’eixample o els aspectes gràfics del plànol central.

+ Info:


L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població

22 Juliol 2010

L’any 2006, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) varen promoure la realització de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ), per primera vegada, per al conjunt del país (en les dues anteriors edicions, aquesta s’havia centrat en l’àmbit territorial metropolità).

Aquesta operació estadística, inclosa en el Pla Estadístic de Catalunya, constitueix la primera producció dedicada específicament al coneixement de la mobilitat de la població catalana. En concret, i a partir d’una mostra integrada per 106.091 individus, l’EMQ 2006 fa factible un doble enfocament en l’anàlisi de la mobilitat de la població, mitjançant, d’una banda, la possibilitat de caracterització de la mobilitat en general, i de l’altra, a partir d’aquesta, aprofundir en l’anàlisi de les relacions i dinàmiques territorials. Així mateix, la EMQ 2006 també possibilita aprofundir en la dimensió perceptiva de la mobilitat de la població. L’explotació és estadísticament representativa per al municipis de més de 50.000 hab. i/o capitals comarcals.

Informació ampliada:
L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població (article elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa)

Estudi per a Terrassa:
La mobilitat dels residents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 (estudi elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa).

Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner. Mitjana = 0 (línia negra); desviació = 1


%d bloggers like this: