Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris

PRESENTACIÓ

El passat 19 de juny es va presentar l’estudi Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris, elaborat per tècnics de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un estudi que per la temàtica i la metodologia emprada ens ha semblat molt interessant, i per això hem demanat a dos dels autors de l’estudi que ens fessin cinc cèntims.

INTRODUCCIÓ

En aquest apunt es presenta un extracte de l’estudi que analitza les economies locals a la província de Barcelona centrat en l’impacte de la crisi i les vocacions productives dels territoris. Aprofundeix en la dinàmica microeconòmica de la demarcació amb una perspectiva pràcticament inèdita fins a dia d’avui, tant per la recepció del concepte de vocacions productives a la gestió local com per l’escala d’anàlisi, basada en els 31 sistemes territorials delimitats pel planejament territorial de Catalunya.

L’informe vol constituir una eina de suport a les entitats locals en la definició i valoració de les estratègies econòmiques (especialitzacions, pautes de diversificació, sectors, criteris d’intervenció en l’estructura econòmica, etc.).

PRINCIPALS RESULTATS

Els sectors d’activitat que a escala de la província de Barcelona ocupen un major nombre d’assalariats a la província són comerç, serveis a les empreses, construcció i immobiliàries, edició, cultura i lleure i educació i recerca. Aquests cinc grans sectors concentren la meitat del total de llocs de treball assalariat.

Distribució de l'ocupació assalariada per grans sectors. Província de Barcelona, 2012 (Pes en %)

Vint-i-tres sistemes territorials registren caigudes superiors a la mitjana provincial (-14,2%) i set inferiors. Destaca la caiguda superior al 25% de cinc sistemes: Mura-Talamanca, Lluçanès, Terrassa, Alt Berguedà i Garraf.

Evolució de l'ocupació assalariada per sistemes territorials. Província de Barcelona, 2008-2012 (Var. %)

Pràcticament tots els sectors pateixen una caiguda en el període 2008-2012, llevat de serveis socials, educació i recerca, salut i administració pública.

Evolució de l'ocupació assalariada per sistemes territorials. Província de Barcelona, 2008-2012 (Var. %)

Pel que fa al perfil sectorial dels sistemes territorials es realitza una anàlisi clúster els resultats del qual es mostren a la figura següent. La província ofereix una imatge de diversitat, sinecisme i articulació.

Perfil sectorial dels sistemes territorials

El coeficient regional de localització sectorial mostra que a major volum d’ocupació assalariada d’una activitat, menor concentració espacial presenta.

Grans sectors d'activitat segons localització i ocupació assalariada. Província de Barcelona, 2012

La localització regional dels sectors mostra una notable variació en funció de les activitats i els territoris. El comerç és l’activitat més distribuïda mentre que activitats industrials com el tèxtil, l’agroindústria, la química o el metall es desenvolupen en conques d’especialització.

Quocient de localització regional. Sistemes urbans. Província de Barcelona, 2012

El 10% (180.016) de la població assalariada de la província està ocupada en els sectors que configuren l’economia del coneixement: indústria de tecnologia alta l’1,4%, indústria de tecnologia mitjana-alta el 5,2% i serveis de tecnologia alta-punta el 3,5%. De 2008 a 2012 l’ocupació en el conjunt d’activitats d’alt contingut tecnològic cau un 13,4% (-27.891), disminució però, que amaga dues realitats diferenciades: notable pèrdua de llocs de treball de la indústria de tecnologia mitjana-alta (-24,4%) i alta (-13,5%) i guany en els serveis de tecnologia alta-punta (10,4%).

La intensitat tecnològica es relaciona positivament amb la capacitat de connexió de les activitats. Existeix una relació entre percentatge d’ocupació de contingut tecnològic i multiespecialització que encapçalen els sistemes de: Granollers-Congost, Riera de Caldes, Martorell i Montseny.

Quant a la diversificació, que és un indicador de la presència d’economies d’urbanització, els espais amb major obertura relativa d’activitats són la Conca d’Òdena, el Pla de Bages, Vilafranca, Montseny i Terrassa. En termes absoluts sobresurt clarament l’Àrea Metropolitana.

Nivell de divesificació i pes de l'ocupació assalariada. Sistemes territorials, Província de Barcelona. 2012

La distribució dels sistemes territorials en funció del seu nivell d’especialització i de diversificació mostra que els territoris menys diversificats són també els més especialitzats, mentre que aquells més diversificats tendeixen a estar menys especialitzats. Els sistemes territorials amb més ocupació assalariada estan més diversificats i menys especialitzats que els sistemes amb menys ocupació.

Nivell d'especialització i nivell  de diversificació de l'ocupació assalariada. Sistemes territorials, Província de Barcelona. 2012

La província de Barcelona mostra una elevada concentració d’ocupació assalariada en sectors d’activitat clau, aquells que tenen un elevat efecte arrossegador o de dispersió sobre altres sectors i una alta capacitat de ser arrossegats o d’absorció per altres sectors. Així, el 34,7% dels llocs de treball del sistema existents a març del 2012 pertanyen a aquests sectors (sobretot comerç i reparacions). Els llocs de treball dels sectors impulsors, aquells amb un elevat poder arrossegador però poca capacitat de ser arrossegats, sumen el 22,3%. Els  sectors estratègics, aquells amb elevada capacitat d’absorció per altres sectors però no d’arrossegament el 16,7% i els sectors independents, amb escassa capacitat d’absorció i d’arrossegament, concentren el 26,4% de l’ocupació assalariada.

L’anàlisi de les vocacions productives abasta també l’estructura empresarial. La dimensió mitjana és de 10,3 assalariats per empresa i és estable en el temps. La microempresa representa el 86% dels establiments i genera el 22% de l’ocupació assalariada, mentre que la gran empresa, el 0,5%, n’ofereix el 32%. Els sectors que lideren la creació d’ocupació en la microempresa són hostaleria i turisme, educació i recerca i salut. D’aquests, més de la meitat de l’ocupació pertany al sector de l’hostaleria i turisme.

Segons dades del Sistema Anual de Balanços Ibèrics (SABI), que recull dades dels comptes anuals de cadascuna de les societats mercantils (SL i SA) de la província inscrites al registre mercantil (entre parèntesi excloent l’AMB), a final del 2010 a la província de Barcelona hi ha 91.238 (36.084) societats que ocupen a 1.610.924 (388.785) treballadors. L’import net de la xifra de negocis és de 338.057.081.985 € (78.227.585.034 €).

Les cent primeres empreses en import net de negocis concentren el 39,9% de l’import net i el 30,2% dels llocs de treball del total de societats de la província.

El 3,4% (2,8%) de les empreses facturen més de 10M€ i poden ser definides com a mitjanes i grans empreses. Aquestes expliquen el 80,4% (66,7%) de l’import net i el 66,5% (47,2%) dels llocs de treball de la província. D’altra banda, l’11,9% de les empreses tenen activitat exterior.

Des del punt de vista qualitatiu es realitza una anàlisi de les estratègies dels agents. Es valora el grau d’encaix de les variables de l’estudi corresponents als factors de desenvolupament territorial amb els plantejaments derivats als documents de reflexió estratègica territorial més rellevants. Els resultats constaten l’existència de perfils diferenciats i posen de manifest la necessitat de relacions entre els diversos territoris des de l’autonomia de cada model de desenvolupament.

Estratègies dels territoris segons els factors de desenvolupament

L’estudi, finalment, aporta elements per una agenda d’actuació local. Entre altres, es proposa incorporar els requeriments de les vocacions productives a la planificació territorial, estimular les economies de xarxa, desenvolupar estratègies d’especialització intel·ligent i accelerar la transició a l’economia verda. L’aprofitament del potencial de les vocacions productives per a la sortida de la crisi es vincula a l’adopció d’una perspectiva multiescalar del desenvolupament econòmic que permeti assegurar massa crítica i en què les organitzacions intermèdies o agències supramunicipals assumeixin funcions econòmiques, però també de lideratge i governança.

METODOLOGIA I ESTRUCTURA DE L’INFORME 

La unitat de mesura utilitzada és l’ocupació assalariada i les dades de les societats mercantils inscrites al Registre mercantil. La desagregació sectorial utilitzada és la Classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-2009) a dos dígits, el que suposa una divisió en 87 activitats econòmiques. Per tal de facilitar l’anàlisi i la interpretació de les dades s’ha elaborat una agrupació d’aquestes activitats segons un criteri d’interrelació, que ha suposat la creació de 21 grans sectors. L’estudi utilitza com a escala d’anàlisi els 31 sistemes territorials proposats pel planejament territorial. El període d’anàlisi pren el primer trimestre de 2008 com a data inicial i el primer de 2012 com a data final.

La primera part de l’estudi analitza la província de Barcelona i cadascun dels 31 sistemes territorials, en els quals es presenten dades d’estoc i evolució poblacional; estoc, distribució i evolució de l’ocupació assalariada per sectors, destacant aquells que han registrat una evolució positiva en el període 2008-2012. Es presenten indicadors de l’economia regional com són els coeficients d’especialització, diversificació i el quocient de localització regional, i en el cas de la província també el coeficient regional de localització sectorial; segueix amb la mesura del pes ocupacional de les activitats d’alt contingut tecnològic i la distribució de l’ocupació assalariada segons les relacions intersectorials de l’estructura productiva; i finalitza amb la mesura de la dimensió empresarial de l’estructura productiva, amb especial atenció a la presència de grans empreses en termes de volum de negoci. L’anàlisi provincial presenta, a més, la posició dels sistemes territorials en relació amb les diferents variables analitzades per mitjà de 19 rànquings.

La segona part pretén contribuir a la configuració d’un agenda d’actuació local en l’àmbit de les vocacions productives. Es realitza una diagnosi a partir de la informació dels sectors i els sistemes territorials presentats als blocs precedents. S’analitzen les principals estratègies locals i supralocals del període de referència. I, finalment, es proposen quinze elements d’intervenció repartits en cinc eixos diferents.

Per a facilitar la interpretació de la informació l’estudi incorpora 23 mapes, 179 gràfics i 215 taules. També s’incorporen 91 requadres elaborats a partir de fonts secundàries i ordenades en funció de la relació específica per al territori de referència, que permeten aprofundir en aspectes destacats i donen un context més ampli a la informació tractada.

Enllaços:
Estudi complet
Resum executiu
Monogràfic a l’Informe Territorial de la Província de Barcelona 2013

Jordi Boixader i Pep Canals

Àrea de Desenvolupament Econòmic Local

Diputació de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: