Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca.

Les estadístiques actuals estableixen que es necessiten aproximadament uns 6 anys totals de renda per fer front a tot el cost d’adquirir un habitatge. Això no obstant, segons el lloc de residència, i els múltiples factors que afecten a un mercat tan complex com el residencial, podem afirmar que es necessitaran més o menys anys de renda disponible. Per aquest motiu hem intentat fer un exercici que situï els municipis en funció de la capacitat adquisitiva de les persones habitants i del preu mitjà de l’habitatge.

Per a la primera variable hem decidit prendre com a referència l’indicador de la base imposable per declarant de l’IRPF. La decisió d’escollir aquesta xifra es fonamenta en base als següents motius:

1. Considerem que la base imposable de les rendes del treball és un indicador que s’apropa a la realitat d’ingressos de les persones.
2. És una dada disponible per a tots els municipis del Perfil de la Ciutat i per tant útil per realitzar comparatives.

Respecte el càlcul de la segona variable hem utilitzat 3 indicadors de preus diferents (el que posa a disposició Fomento, el portal Idealista i el portal Fotocasa) i, posteriorment, hem calculat el promig dels mateixos. Aquest exercici l’hem realitzat en base a:

• Les estadístiques oficials no acaben recollint el preu real final dels habitatges.
• Les dades dels principals portals d’Internet de compra-venda d’habitatges ajuden a compensar el biaix de l’indicador oficial, i a més es tracten de referents per a totes les persones interessades en interactuar en el mercat residencial.

El creuament d’aquestes dos variables dóna lloc al següent gràfic, on es posiciona els municipis del Perfil de la Ciutat en funció del preu mitjà de l’habitatge i de l’IRPF per declarant.

Del gràfic es desprèn:

1. Per diferents motius, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat són les ciutats on resulta més car adquirir un habitatge. En el cas de la primera ciutat, el preu de l’habitatge és dels més elevats (el cinquè de 14), i per contra presenta el resultat d’IRPF més baix. En el cas del Prat de Llobregat, és el novè municipi en valors d’IRPF, però el que recull els preus d’habitatge més elevats.
2. Lleida, a molta distància, i Manresa i Vilafranca del Penedès són les ciutats on s’han de dedicar menys esforços per comprar un habitatge.

Per tant, en un exercici que en cap cas volem que senti càtedra, diríem que les persones que viuen a Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat ho tindran molt malament a l’hora de fer front el pagament de l’hipoteca, mentre que en el cas de les persones habitants de Manresa i Vilafranca i, sobretot, Lleida, afrontaran de millor forma l’adquisició de l’habitatge. Vol dir això que el mercat de lloguer en el primer dels casos tindrà més sortida? Això ho deixem per un altre dia.

Sergio López Ordovás – Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA

Notes i Fonts:

• L’index de preus ha estat calculat en base a:

– Preu mitjà dels darrers 4 trimestres del portal Idealista.

– Preu mitjà dels darrers 12 mesos del portal Fotocasa.

– Preu mitjà dels darrers 4 trimestres del Ministerio de Fomento.

• Les dades de la base imposable per declarant de l’IRPF s’han obtingut de l’Idescat (any 2011).