Factors d’exclusió i indicadors socials

En altres ocasions hem parlat al bloc sobre l’exclusió social, la pobresa o la vulnerabilitat de la població i de com mesurar-les. Els estudis sobre la pobresa, vinculada tradicionalment a factors de tipus econòmic i posteriorment vinculada a altres factors com la privació a l’accés a determinats bens i serveis posa de manifest les fortes desigualtats socials en aquests àmbits estudiats. No obstant les millores metodològiques aconseguides amb els estudis quan a comparabilitat, quan a mesura de la intensitat o desenvolupant anàlisis més dinàmiques, segueixen basant-se, la majoria dels casos, en la dimensió econòmica. La pobresa és finalment considerada com un factor de risc d’exclusió social. Amb la constatació que en l’exclusió hi intervenen molts altres factors, que és multidimensional i complexe, que sorgeixen nous perfils de marginalitat, es fa necessària la identificació, quantificació i descripció el més dinàmica possible del procés amb una metodologia coherent amb la seva multidimensionalitat: laboral, formativa, familiar i social, etc., de les persones i famílies afectades. Més ampli encara quan s’afegeixen en la conceptualització les dimensions anomenades “subjectives”: aspectes culturals i socials, necessàries per entendre la intensitat i extensió amb que es pateix a nivell individual i a nivell social global. La convivència de tots els perfils en el territori; des de la precarietat o vulnerabilitat fins a l’exclusió social severa. En definitiva la complexitat de mesurar el que conceptualment és complex i sobre el que no hi ha massa consens.

exclusion-social_560x280

Els autors del treball “La exclusión social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación” publicat el 2011, van construïr un indicador sintétic a partir d’una batería àmplia de 35 indicadors amb dos objectius: que facilités l’anàlisi de l’exclusió social, identificant les llars que pateixen dificultats en cadascuna de les dimensions considerades i que permetés la construcció d’un sistema d’agregació que evidenciés el factor acumulatiu de l’exclusió social. En opinió dels autors, malgrat ser una eina imperfecta, permet aprofundir en el coneixement dels processos i afavoreix una orientació més eficaç i preventiva de les polítiques d’inclusió.

A l’apartat 7 del treball “La dimensión territorial de la exclusión social” fa una síntesi de les aportacions derivades de dos projectes de recerca de l’IGOP sobre exclusió social urbana. “Las desigualdades sociales a las que se hallan sometidos ciertos sectores de población, unidos a los factores excluyentes de aislamiento social, soledad, enfermedad, barreras lingüísticas, irregularidad administrativa, etc. y las posibilidades para combatirlos (recursos materiales, sociales, culturales…) se entrelazarán con la particular estructura de oportunidades del territorio en que residan estos sectores para dar forma a los procesos de exclusión e inclusión social”.

Des de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Granollers, es treballa pel coneixement i identificació específic d’aquests factors d’exclusió que s’entrellacen, de les noves necessitats socials i dels nous perfils i moviments descendents cap a situacions de vulnerabilitat que la crisi ha desencadenat. Conèixer diferents experiències i propostes metodològiques i obtenir eines per poder actuar preventivament.

Aquesta setmana, a la presentació de l’Informe del Perfil de la Ciutat, Edició 2014” dels Indicadors de Granollers, hem pogut escoltar les reflexions i propostes de Sebastià Sarasa Urdiola, doctor en Sociologia i Ciència Política, i professor del departament de ciències polítiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre factors d’exclusió i construcció d’indicadors socials.

Sebastià Sarasa ha desenvolupat línies de recerca en desigualtats i polítiques socials comparades, en pobresa i exclusió social i en relacions intergeneracionals i atenció a les persones dependents. És membre de la Comissió Acadèmica que elabora l’enquesta “condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya”. Avui precisament es presenta a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, l’Informe General de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011.

Actualment, dirigeix el projecte de recerca “La segregació espacial de la pobresa a Catalunya: estructura i dinàmica de la desigualtat social”.

En la seva intervenció exposa que per tal de mesurar els factors d’exclusió i construir indicadors socials s’han de tenir en compte quatre tipus de variables:
a. Mercat de treball
b. Estructura de les llars
c. Valors culturals
d. Polítiques socials

Del mercat de treball, el primer factor d’exclusió és evidentment l’atur però no només aquest; assenyala que hem de tenir en compte com a factor de risc la percepció de salaris baixos que no garanteixin la cobertura de les necessitats mínimes. Potser podem afegir la temporalitat, factor que pot incidir en la precarietat del treball.

Ambdós factors depenen de l’oferta i la demanda del mercat de treball però assenyala com a molt important en el risc d’exclusió un altre element: l’oferta de credencials educatives entre els treballadors i la demanda de credencials educatives del sistema productiu.

L’any 2012, a Espanya, el 47,3 % dels homes i el 44,0% de les dones de 25 a 64 anys te un nivell de formació corresponent a 1a etapa de Formació Secundària o inferior. Aquest percentatge a la UE-28 és del 25,2% i 26,3% respectivament. Al contrari, el percentatge de persones espanyoles amb estudis superiors és del 34% i 31%, superior al de l’UE-28, que se situen en el 29% i 26%. Això vol dir que a Espanya hi ha un percentatge molt menor de població amb nivell d’estudis secundaris i post secundaris no obligatoris que al conjunt europeu. Entre 22 i 26 punts percentuals, segons gènere.

La relació entre baix nivell d’estudis i atur de llarga durada es fa manifest a l’indicador analitzat a l’informe del Perfil de la Ciutat d’enguany. L’indicador mostra com a la mitjana dels municipis de la xarxa del total de persones aturades registrades, al voltant del 15% corresponen a aturats classificats en “ocupacions elementals” o de baixa qualificació, amb demanda d’ocupació superior a 12 mesos. En alguns municipis aquest percentatge supera el 20%.

Quan a l’estructura de les llars, existeix un risc més elevat de pobresa i exclusió en els casos de llars monoparentals, llars amb 2 o més fills dependents i llars de solitaris. En aquest darrer cas, la majoria són gent gran d’edat avançada. Una part de l’augment de la pobresa en els darrers 10 anys és deguda a l’augment d’aquesta mena de llars.

La consideració dels valors culturals és important i poc senzill el seu tractament. Contempla la capacitat de reaccions i adaptació dels individus o grups davant els canvis. Ens indica que la pobresa genera frustracions i desafecció de les institucions educatives, polítiques, laborals,etc. A més, la pobresa obliga a generar solidaritats entre iguals que no sempre son compatibles amb la integració social.

En darrer lloc, les variables relacionades amb les polítiques socials. Davant la situació de pobresa i risc d’exclusió, més important que la quantia de les prestacions és la taxa de cobertura. També aquí hi ha diferències importants amb les polítiques europees. El grau de cobertura de les prestacions públiques parlant en termes econòmics pot ser bastant similar, però considerablement inferior en nombre de perceptors i, entenem, que en temps de durada.

Dibujo

Font: Sebastià Sarasa Urdiola. Universitat Pompeu Fabra.
Ponència “ Factors d’exclusió i indicadors socials”, Granollers.

La correlació entre transferències i pobresa sobre la població de 20 anys o menys és molt elevada. Així s’observa per a alguns països europeus. No en canvi a Espanya.

Ens parla tot seguit de l’obtenció d’indicadors i de les fonts que podem utilitzar. Citem breument:
– Dades publicades de macroenquestes (IDESCAT) desagregades a escala municipal.
– Enquestes específiques amb una mostra representativa dels barris o districtes.
– Sincronització efectiva de dades registrals dels residents en el municipi.
– Imputacions estadístiques a partir de macroenquestes, dades censals i del padró.

Segons Sebastià Sarasa l’ús de les dades publicades de macroenquestes (IDESCAT) desagregades en l’àmbit municipal te com a avantatges que permeten situar el municipi en una escala de necessitats i comparar-lo amb les que tenen altres municipis, de manera que és una eina útil per assignar recursos entre municipis. Com a limitacions, serveixen poc o res per a ordenar prioritats i estratègies d’intervenció entre barris d’un mateix municipi.

L’ús de les enquestes específiques amb una mostra representativa dels barris o districtes té com a avantatge que permeten conèixer la distribució de les necessitats en el territori municipal i en contraposició tenen un cost molt elevat, que augmenta quan més acurat sigui el coneixement a escala d’àrees petites.

Una altra font per a la identificació de necessitats és la sincronització efectiva de dades registrals dels residents en el municipi que permeten conèixer la distribució de les necessitats en el territori municipal de manera contínua. Com a limitacions planteja el cost polític i de gestió elevat per assolir la col·laboració de tots els Departaments i nivells de l’Administració implicats: ensenyament, salut, serveis socials, seguretat social, treball, habitatge, etc. Aquesta metodologia que ara i aquí ens pot semblar tan inassolible, és la que de fet s’està utilitzant a la majoria de països que presenten nivells d’eficiència de les polítiques socials més elevats.

Finalment ens planteja la proposta que ell avala. L’opció que a parer seu permet conèixer les necessitats locals a àrees petites amb un cost relativament baix. Es tracta de les imputacions estadístiques a partir de macroenquestes sobre les dades censals i del padró. Hi ha prou coneixement qualitatiu però també quantitatiu sobre les variables que enunciàvem abans i que intervenen en la pobresa i l’exclusió social de la població i prou informació qualitativa i quantitativa sobre els resultats que els canvis sobre les variables provoquen com per a poder efectuar la imputació d’aquests resultats a les dades censals i del padró. La principal limitació del mètode: en ser una imputació estadística basada en el cens i el padró, perd precisió.

Amb el treball de recerca “La segregació espacial de la pobresa a Catalunya: estructura i dinàmica de la desigualtat social”, es pretén mapar l’exclusió i la vulnerabilitat social al territori de Catalunya i analitzar l’evolució que han tingut entre els anys 2001 i 2011, tant en el conjunt de la societat catalana com en el territori. Assenyala que la motivació científica es doble: mai a Catalunya no s’ha fet un mapatge del risc i la composició de l’exclusió social, i per això serà un projecte pioner al nostre país en l’aplicació de tècniques d’imputació dels riscos estimats en les macroenquestes a àrees locals petites.

A l’ajuntament de Granollers ens interessa aquest nivell de coneixement. La segregació espacial i la mapificació, en un escenari social preocupant on segons l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població catalana de 2011 més d’un terç de la població de Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social i la pobresa infantil ha crescut extraordinàriament. On la classe mitjana s’està “aprimant”. Aquesta classe mitjana que, en paraules del professor Sarasa en termes sociològics anomenen classe treballadora. En un moment de polarització en termes de renda i, no està tant clar, en termes de classe social, perquè si mesurem indicadors de desigualtat i el descomponem entre què és el que explica la desigualtat entre classes socials i el que explica la desigualtat intraclasses socials, s’observa que entre 2005 i 2011 ha crescut més la desigualtat per aquesta segona tipologia que per la primera. Ha esclatat la desigualtat dins la mateixa classe social. Dins de cada classe social s’ha dispersat molt el risc i l’accés a unes rendes benestants. Les respostes polítiques han d’adaptar-se, en aquest escenari nou i canviant.

Maria Teresa Centelles i Farré
Servei de Processos Estratègics i Programació
Ajuntament de Granollers

6 respostes a Factors d’exclusió i indicadors socials

  1. susana escrigué:

    bona tarda, on puc trobar més informació sobre els factors d’exclusió i indicadors socials de l’autor Sebastià Sarasa??? és per el meu TFG. Gràcies!!!!!

  2. Gràcies Maite,

    Disculpa la demora. No m’arriben els avisos del bloc per correu😦

    Estic amb tú. Potser seria interessant intentar fer un estudi aplicat als municipis de la xarxa a partir del padró, pero haurien d’estar actualitzades les dades de formació, com a principal variable relacionada amb status social de les del padró. Em penso que l’INE les està actualitzant a través dels registres del Ministerio de Educación.

    Josep

  3. Hola Maria Teresa,

    Gràcies pel resum detallat d’aquests treballs sobre desigualtats socials i territori.

    Coneixes algun document online, o tens tu en format digital, algun exemple d’aquesta metodologia d’anàlisis de les desigualtats als barris i espais de la ciutat basada en imputacions estadístiques a partir del cens i del padró? Ho heu fet a Granollers?

    Gràcies!

    • Anònim escrigué:

      Moltes gràcies Josep,

      Disculpa la demora. He aprofitat per demanar-ho al Sebastià Sarasa. A Granollers no hem fet res i tampoc vaig trobar cap document publicat online. Em sembla una metodologia molt interessant per Granollers i evidentment a nivell de xarxa. Crec que seria molt profitós poder avançar en aquest camp

    • Maite Centelles escrigué:

      Moltes gràcies Josep,

      Disculpa la demora. He aprofitat per demanar-ho al Sebastià Sarasa. A Granollers no hem fet res i tampoc vaig trobar cap document publicat online. Em sembla una metodologia molt interessant per Granollers i evidentment a nivell de xarxa. Crec que seria molt profitós poder avançar en aquest camp.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: