La formació, estúpid?

its the economics stupidHom diu —i ho diu també la Viquipèdia— que poc abans de les eleccions del 1992 als Estats Units, molts analistes consideraven George Bush pare com a guanyador virtual de la contesa electoral, gràcies a una popularitat rècord del 90% fonamentada en els seus èxits en política exterior i en el final de la guerra freda i de la del Golf Pèrsic. Així les coses, resulta que un tal James Carville, assessor de la campanya de Bill Clinton, va apuntar que l’estratègia per a la campanya electoral havia de centrar-se en aquelles qüestions de caire més quotidià. Per tal d’enfocar objectius, Carville va enganxar un cartell que, entre altres punts, resava el següent:

“L’economia, estúpid”

Era només un cartell pensat per a ús intern, però la frase va esdevenir una mena d’eslògan no oficial de la campanya de Bill Clinton que, així ho diuen, va resultar cabdal per a capgirar les previsions i derrotar finalment George Bush pare.

D’aleshores ençà, aquest eslògan —i tots els seus derivats— ha fet fortuna fins al punt d’encapçalar multitud d’al·legats en relació amb qualsevol qüestió que algú consideri de suma importància. La invocació provocadora  “…, estúpid” ha acompanyat, a més de l’economia, la inflació, la tecnologia, la cohesió social, la cultura, la igualtat, la formació… i també, és clar, el treball.

Una aproximació a l’atur i les seves diferències a escala municipal: múltiples causes o bàsicament una?

Avui en dia, molts de nosaltres estaríem d’acord que el problema principal del nostre entorn és l’elevadíssim nivell d’atur. Segons el baròmetre del CIS, el 77% dels enquestats el situen com el seu principal maldecap. Parlant d’informació local, mesurar l’atur d’una manera fiable també és sovint un maldecap, tot i que menor del que suposa accedir a informació actualitzada d’un dels seus factors explicatius: el nivell de formació de la població.

Fa poc que la informació sobre els nivells d’instrucció als municipis s’ha pogut actualitzar gràcies a la publicació de les dades del cens del 2011. Una actualització relativa, per tant, però actualització al capdavall. Tant de bo no ens haguem d’esperar deu anys més a tenir la següent.

De fet, el Ministerio de Educación comunica de manera periòdica les modificacions enregistrades del nivell d’instrucció de la població a l’INE i aquest, al seu torn, al padró continu dels municipis, motiu pel qual hauria de ser possible tenir aquesta informació actualitzada. Malauradament, però, en l’actualitat encara no és accessible de manera centralitzada. ¿I si ho provem de manera indirecta? ¿Podria ser que les dades de l’atur registrat dels municipis, desagregades per nivell d’instrucció, poguessin oferir una bona aproximació? D’entrada, sembla lògic pensar que el pes dels diversos nivells d’instrucció sobre el total d’aturats a cada municipi guarda una relació directa amb el nivell de formació del conjunt de la població.

Efectivament, les dades per als municipis mes grans de 20.000 habitants de la província de Barcelona així semblen confirmar-ho.

grafic relacio percentatge universitaris i percentatge aturats titulats superiors

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del cens del 2011 de l’INE i de l’HERMES de la Diputació de Barcelona.
Coeficient de correlació = 0,94

Tot i que en un cas les dades fan referència a les del cens del 2011 i en l’altre a les de l’atur registrat del final del 2013, el nivell de correlació és molt elevat (0,94). D’aquí es pot inferir que:

  1. Les dades d’atur segons el nivell d’instrucció poden oferir una aproximació força ajustada del nivell d’instrucció real d’una població (en termes de correlació). Per tant, podria ser un indicador indirecte, accessible per a tots els municipis i força actualitzat del nivell d’instrucció.
  2. En tots els casos, la proporció dels titulats superiors sobre el total d’aturats és considerablement inferior al que representen sobre el conjunt de la població. Dit d’una altra manera, i tal com era previsible, l’atur entre la població amb nivells d’instrucció més elevats és sensiblement inferior al de la resta.

Si parlem d’atur i de les causes explicatives de les diferències que hi ha entre municipis, podríem esmentar diversos factors: l’estructura productiva, l’especialització, el pes de la indústria, la dotació comercial, les infraestructures, el caràcter productiu versus residencial, la mobilitat, l’autocontenció, l’autosuficiència, la composició social, el nivell de formació… Tots aquests factors, en conjunt, podrien ajudar a explicar les diferències de l’atur entre uns municipis i uns altres. En el gràfic següent, però, únicament es mostren les diferències vinculades al factor de la formació.

grafic relacio taxa atur i percentatge aturats titulats superiors

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del cens del 2011 de l’INE i de l’HERMES de la Diputació de Barcelona.
Coeficient de correlació = -0,88

El núvol de punts correspon a les ciutats de la província de Barcelona més grans de 20.000 habitants i mostra, d’una banda, la correlació negativa existent entre la taxa d’atur registrat i, de l’altra, el nivell d’instrucció dels municipis aproximat pel pes dels universitaris i tècnics professionals superiors sobre el total d’aturats. La correlació inversa entre ambdós factors és evident. Si bé això ja era de preveure, pot resultar més sorprenent que el seu coeficient de correlació arribi al -0,88.

Així, doncs, si bé deu ser cert que podríem trobar múltiples factors amb incidència sobre el mercat laboral de les ciutats (especialització, estructura productiva, indústria, capitalitat, entorns d’innovació, serveis, economies d’aglomeració…), les diferències en els nivells d’atur locals s’explicarien majoritàriament per un únic factor: el nivell d’instrucció de la seva població. És a dir, la formació no ho és tot, però quasi.

En qualsevol cas, es tracta d’una recta de regressió simple i, possiblement, simplista. De ben segur que l’anàlisi guanyaria amb la incorporació d’altres factors i, sobretot, amb l’expertesa d’uns analistes millors. Que no sigui l’econometria, estúpid, dubto jo mateix.

Jordi Arderiu Camarasa

Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró

Advertisements

2 Responses to La formació, estúpid?

  1. Pep Canals ha dit:

    Molt bona anàlisi Jordi. Interessant la relació entre el nivell d’instrucció de la població aturada i el de la formació censal del total.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: