Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog.

Abans d’entrar en matèria. Què és el Cens lingüístic? El Cens lingüístic no és més que una part del Cens de població i habitatges, operació estadística d’àmbit estatal, duta a terme per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb la col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que ha participat en la fase del disseny del projecte, ha donat suport a la campanya de comunicació a Catalunya i ha participat en el tractament de la informació de determinades variables censals, com ara les del coneixement del català. A escala local disposem de les dades del Cens lingüístic creuades amb altres variables, com ara el sexe, l’edat, lloc de naixement o l’any d’arribada a Catalunya, mentre que a escala inframunicipal les dades de 2011 només estan disponibles per sexe.

Un cop feta aquesta definició prèvia, entrem amb els resultats. L’any 2011 el 95,7% del habitants de Sabadell entenia el català. Aquest percentatge era superior en 1,8 pp. respecte del darrer Cens, de l’any 2001. Pel que fa a la gent que el sap parlar, el percentatge era del 71,8% l’any 2011, 2 pp. superior al de l’any 2001. En relació a la gent que el sap llegir, el percentatge era del 77,6%, 7,5 pp. superior al resultat assolit en l’anterior Cens. Finalment, pel que fa als que sabien escriure en català, el percentatge se situava en el 55,3%, 7,3 pp. respecte de l’any 2001. Així doncs, els majors increments, en punts percentuals, es van registrar en aquelles persones que el sabien llegir o escriure, mentre que les que el sabien parlar, tot i ser un percentatge menor vers les que el sabien llegir, no augmentava amb igual intensitat respecte el Cens de 2001.

Donem una ullada, ara, als resultats per seccions censals de la ciutat [1]. Per fer-ho, hem preparat un mapa per cada un dels resultats del % de gent que va dir que entenia el català, el sabia parlar, el sabia llegir o el sabia escriure (a sota de la imatge hi ha el link amb el mapa original):

http://goo.gl/AbDu1p

De les 148 seccions censals de Sabadell, la gran majoria (el 96,6%) registren un grau d’entesa [2] del català força elevat entre els seus habitants (més d’un 80% ha respost afirmativament aquesta qüestió). De fet, només hi va haver una secció censal, la 16a del districte 3r, amb un percentatge inferior al 70% del seus habitants que diuen entendre el català (concretament el 54,5%).

http://goo.gl/gmty9m

En relació al fet de si sap parlar el català, els resultats canvien vers el mapa anterior. Només a 46 seccions (el 31,1%) es registra un grau de parla del català força elevat entre els seus habitants, un resultat inferior a l’observat en el cas de la gent que l’entén. La majoria de les seccions censals de Sabadell (el 48,6%) comptabilitzen menys d’un 70% dels seus habitants que saben parlar el català.

http://goo.gl/gZubSN

Pel que fa a la lectura en català, a 67 seccions (el 45,3%) es registra un grau de lectura del català força elevat, superior al de la parla, però inferior a la de l’entesa.

http://goo.gl/lzg6ik

Finalment, pel que fa a les persones que han respost afirmativament a la pregunta de si sabien escriure en català, els percentatges varien sensiblement respecte de la resta de qüestions vistes fins ara. D’una banda, el percentatge de seccions en el que es registra un grau d’escriptura força elevat és del 4,7% (7 seccions). De l’altra, la majoria de les seccions censals de Sabadell (el 45,9%) comptabilitzen menys d’un 50% dels seus habitants que saben escriure en català.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

–

[1] No s’ha realitzat una comparativa amb les dades de 2001 degut a que el nombre de seccions censals d’ambdós anys no és el mateix.

[2] Per grau força elevat s’entén un 80% o més dels habitants que han respost afirmativament.