Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: