Enquestes electorals i escopetes de fira

15 Juliol 2016

“Les enquestes han fallat!”. Aquesta és segurament la frase que més vaig sentir als amics, la família i als mitjans de comunicació durant les hores i dies següents a les eleccions generals del passat 26 de juny. El programa d’humor Polònia va fer un gag sobre les empreses que fan les enquestes electorals que a mi, personalment, em va fer riure molt.

Estic totalment d’acord amb totes aquestes apreciacions, però en descàrrec de les empreses que fan demoscòpia he de dir que no és gens fàcil preveure el resultat d’unes eleccions, i menys quan hi ha dues noves formacions que passen a formar part del panorama electoral. En la “cuina” de les enquestes electorals s’utilitza bàsicament ––però no únicament– el record del vot per assignar als indecisos a qui votaran, i amb dues noves formacions com Podemos i Ciutadans es més difícil fer les estimacions de a qui votaran els indecisos. A més també cal tenir present que l’abstenció a les eleccions va ser superior al 30%, mentre que en la darrera enquesta electoral del CIS el percentatge d’abstenció no arribava al 20% (aquí, pregunta 6), i que en l’enquesta de El Periódico l’abstenció se situava per sota del 10% (aquí). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El 27S a Sabadell

20 Novembre 2015

Prenent l’anàlisi dels resultats del 27S pel municipi de Mollet del Vallès que va fer el company Albert del Amor, de l’Observatori del Vallès Oriental, he decidit fer un exercici semblant per la ciutat de Sabadell, tot emprant CartoDB i l’editor de gràfics de Google. De fet, són tan poques les possibilitats de disposar de dades inframunicipals que, per un dia que en tenim, ho farem “bonic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La presència de les dones en la política local

10 Novembre 2015

cimera del Mediterràni

Recentment el diari la Vanguardia recollia a les seves pàgines la presentació de l’informe de la ONU, The wordl’s women report, en el qual s’analitza la situació de les dones en el món. Entre d’altres conclusions, l’informe denuncia la discriminació existent entre sexes a l’hora d’assolir el lideratge polític i situa la equiparació real a més de dos segles de distància.

Però, aquest desequilibri es repeteix també en el nostre entorn més proper? Si ens acostem a l’àmbit de la política local es pot mesurar quin és el nivell d’igualtat existent en el conjunt dels municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat, observant la presència de les dones en els consistoris constituïts després de les eleccions de maig de 2015.

Val a dir que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat entre sexes regula, entre d’altres disposicions, la proporció de dones i homes a les llistes electorals, de tal manera que cap dels dos sexes pot tenir una presència a les llistes electorals inferior al 40% en cada tram de 5 llocs en els municipis de més de 3.000 habitants. És a dir que com a mínim dues persones en cada tram de cinc han de ser dones o homes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El cerca-meses…electorals

10 Abril 2015

elbuscaminas

Com ja sabreu aquest 2015 serà un any electoral. El proper mes de maig hi ha les eleccions municipals, molt probablement el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, i com a molt tard el 20 de desembre tindrà lloc les eleccions a les Corts Generals d’Espanya.

Aprofitant l’avinentesa, i rememorant un antic post que va tenir molt bona acollida entre els lectors del Perfil de la Ciutat —On és vota com Catalunya?–, intentarem fer el mateix però per als comicis municipals, és a dir, veure per cadascun dels 13 municipis del Perfil de la Ciutat a quines meses electorals s’obté un resultat molt similar al del conjunt del municipi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per què canvien les seccions censals?

10 Mai 2013
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

En el darrer post que vaig escriure (On es vota com a Catalunya?) una de les frases que hi apareixia va ser aprofitada per en Marc Belzunces en el seu bloc De l’Holocè estant, i més concretament en el post L’independentisme com mai no l’havies vist: cartografia per secció censal de tot Catalunya, per dir que “segons sembla (fent referència a la frase que apareixia en el post “On es vota com a Catalunya?), les seccions censals poden variar d’un any per l’altre”.

Per ser més exactes la frase a la que es referia en Belzunces deia el següent: “Atenció, cal tenir present que la divisió per seccions censals no és inamovible; ans el contrari, és relativament habitual que una secció censal es divideixi en dos, o que dues seccions censals es fusionin en una. Aquests canvis fan que el mapa de seccions censals canviï d’un any per l’altre”.

Aprofitant aquest “desconeixement” que hi ha sobre els canvis en els límits geogràfics de les seccions censals, se m’ha acudit aprofundir una mica sobre aquest tema en aquest post. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


On es vota com Catalunya?

8 febrer 2013

Fa un mes, en Josep Coma de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, va tractar el tema dels resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya: Anàlisi dels resultats a les Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 dels municipis membres de la xarxa del Perfil de la Ciutat. Jo tornaré a incidir sobre el mateix tema, però aprofundiré una mica des del punt de vista “geogràfic”. I què vol dir aquest aprofundiment geogràfic? Doncs res més que analitzar els resultats electorals a nivell de secció censal per a tot Catalunya. A més a més compararé els resultats de les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya (2010 i 2012) a nivell de secció censal. Finalment identificaré aquelles seccions censals que presenten una distribució dels resultats electorals similar a la registrada per al conjunt de Catalunya.

1. Les dades.

  • El Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya posa a l’abast de la població els fitxers dels resultats electorals de Catalunya a nivell de mesa electoral (enllaç). Com ja he esmentat anteriorment, l’anàlisi que realitzo és a nivell de secció censal, per tant he hagut de sumar els resultats de les diferents meses electorals que pertanyen a una mateixa secció censal.

A l’hora de computar els resultats de tot Catalunya no he tingut en compte als absents residents, ja que no puc situar en un mapa els resultats d’aquest col·lectiu de població.

  • L’Idescat disposa dels mapes de les seccions censals. A través d’un fitxer shapefile, corresponent al seccionat de Catalunya del 2011 he representat els resultats electorals al Parlament de Catalunya dels anys 2010 i 2012. Atenció, cal tenir present que la divisió per seccions censals no és inamovible; ans el contrari, és relativament habitual que una secció censal es divideixi en dos, o que dues seccions censals es fusionin en una. Aquests canvis fan que el mapa de seccions censals canviï d’un any per l’altre. Així, per a les eleccions del 2010 a Catalunya hi havia 5.016 seccions censals; i a les eleccions del 2012 n’hi havia 5.046. El mapa del seccionat de Catalunya del 2011 disposa de 5.017 seccions censals.

Com ja he dit anteriorment, els mapes que es presenten en aquest post corresponen al seccionat del 2011, per tant els mapes dels resultats electorals del 2010 i 2012 no s’ajustaran exactament al seccionat que els hi hauria de correspondre –el del 2010 i el del 2012–. Malgrat aquests “problemes”, crec sincerament, que els mapes que mostraré són una imatge molt fidel a la realitat electoral de Catalunya.

2. Els càlculs.

  • A les eleccions del 2010 s’hi van presentar 39 candidatures, de les quals només 7 van aconseguir representació parlamentària. A les eleccions del 2012 s’hi van presentar 18 candidatures, i novament només 7 van aconseguir entrar al Parlament; d’aquests 7 partits que han entrat al Parlament de Catalunya al 2012, 6 ja havien aconseguit representació en les eleccions del 2010. Per als dos anys he calculat, per cada secció censal, el percentatge de vots dels set partits polítics amb representació parlamentària, el percentatge de vots en blanc, el percentatge d’abstenció i el percentatge de vots de la resta de partits polítics i de vots nuls. Per cada secció censal, la suma del percentatge de les 10 variables descrites anteriorment dóna 100%.
  • Per cada secció censal he calculat la diferència del percentatge de cadascuna de les 10 variables respecte a Catalunya, i aquesta diferència l’he elevat al quadrat. La suma de les 10 “diferències” elevades al quadrat en cada secció censal permet obtenir un indicador de les seccions que presenten un “perfil electoral” més similar o més diferent a la mitjana catalana.

3. Els resultats.

A continuació podeu veure els mapes del percentatge de vots respecte el cens electoral dels 6 partits polítics que han obtingut representació al Parlament en les dues darreres eleccions (la CUP i Solidaritat aconsegueix representació únicament en una de les dues escomeses electorals). També hi ha el mapa del percentatge d’abstenció.

Les imatges dels mapes que apareixen en aquest post han estat elaborats amb el SIG Geomedia 6.0, però donat que hi ha seccions de mida petita (sobretot en les grans ciutats de Catalunya), per tal de poder veure en detall qualsevol secció censal de Catalunya he incorporat a sota de cada mapa un enllaç per accedir als mapes temàtics a través de Google Fusion Tables, ja que wordpress no permet incrustar mapes provinents de Fusion Tables.

El criteri que he seguit a l’hora de definir els punts de tall dels intervals ha estat que a les eleccions del 2010, el nombre de seccions censals que aparegui en cadascun dels 6 intervals fos aproximadament el mateix (al voltant d’unes unes 800 seccions censals). Per poder veure les diferències entre eleccions, he mantingut els mateixos rangs a les eleccions del 2012.

  • CIU: a les eleccions del 2012 s’observa un augment del percentatge de vots a les seccions censals del centre de Catalunya i de la banda de Girona. Però la davallada patida per CIU es centra principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona, tal i com s’observa amb “esblanqueïment” de les seccions censals de Barcelona i del seu voltant.

CIU

CIU 2010

CIU 2012

  • ERC: guany generalitzat a gairebé tot Catalunya del percentatge de vots a les eleccions del 2012. El criteri que he utilitzat en la mapificació (que hi hagi aproximadament el mateix nombre de seccions censals en cadascun dels sis estrats en les eleccions del 2010) fa que l’increment generalitzat de vot que ha rebut ERC al 2012 se situï per sobre del 6,3% en moltes seccions censals de Catalunya, i per tant el mapa de Catalunya mostra en la seva pràctica totalitat una tonalitat “verd oliva”.

ERC

ERC 2010

ERC 2012

  • PSC: pèrdua generalitzada del percentatge de vots al 2012. Al 2010, la zona de ponent de la província de Lleida i la zona de les Terres de l’Ebre, aconseguien un percentatge de vot prou important; al 2012, aquestes dues zones han perdut pes –tal i com es veu amb “l’esblanqueïment” de les seccions censals–. Respecte al 2010, el percentatge de vot al PSC en el 2012 només es manté en les seccions costaneres que van de Tarragona a Barcelona, i en l’eix que va de Barcelona a Manresa.

PSC

PSC 2010

PSC 2012

  • PP: a les eleccions del 2012 s’observa un augment del percentatge de vots en les seccions censals que van des de les Terres de l’Ebre fins a Lleida. També s’observa un guany en el percentatge de vot en les seccions censals costaneres.

PP

PP 2010

PP 2012

  • ICV: respecte al 2010, el percentatge de vots obtinguts per ICV a les eleccions del 2012 creix en les seccions del litoral i prelitoral català. Es destacable “l’enverdiment” que presenta el mapa corresponent a les eleccions del 2012 a les seccions censals de Barcelona i del seu entorn.

ICV

ICV 2010

ICV 2012

  • Ciutadans: el mapa del 2012 presenta un “enmarroniment” generalitzat a tot Catalunya, si bé cal destacar que el major percentatge de vots s’ha aconseguit en les seccions censals del litoral català (des de Monroig del Camp fins a Tossa de Mar), i en l’àrea metropolitana de Barcelona. També a Lleida capital i el seu voltant, i a la Vall d’Aran aconsegueixen millorar el percentatge de vots aconseguits.

Ciutadans

Ciutadans 2010

Ciutadans 2012

  • Abstenció: reducció generalitzada de l’abstenció a les eleccions del 2012 respecte les del 2010.

Abstencio

Abstenció 2010

Abstenció 2012

4. Les diferències amb Catalunya.

En el següents mapes he pintat en tonalitats verdoses les seccions censals que presentaven una distribució del vot als partits polítics (i també l’abstenció) més similar al conjunt de Catalunya. En tons vermellosos hi ha les seccions censals més diferents respecte al resultat registrat al conjunt de Catalunya. Al 2012 s’observa un envermelliment a Catalunya respecte el 2010, en especial a la província de Lleida i de Girona. Les seccions censals del litoral català, entre Cambrils i Blanes, mantenen al 2012 un to verdós, el que significa que són seccions que presenten una distribució del vot molt similar a la de Catalunya.

Diferencies

Diferència amb Catalunya 2010

Diferència amb Catalunya 2012

En els mapes que apareixen a continuació he assenyalat les 100 seccions censals, de cadascuna de les conteses electorals, que presenten una menor diferència respecte a Catalunya. D’aquestes seccions censals, n’hi ha 32 que apareixen entre les 100 en menor diferència respecte a Catalunya tant a les eleccions del 2010 com a les del 2012.

Les 100 seccions

100 seccions amb menys diferència amb Catalunya 2010

32 seccions que apareixen entre les 100 amb menor diferència amb Catalunya a les eleccions del 2010 i del 2012

100 seccions amb menys diferència amb Catalunya 2012

Les 32 seccions censals que he fet esment anteriorment, pertanyen a 23 municipis diferents de Catalunya. D’aquests 23 municipis n’hi ha 5 que pertanyen al Perfil de la Ciutat. Així trobem a Granollers i Lleida amb tres seccions censals cadascun, Vilanova i la Geltrú amb dues seccions censals, i Mataró i Mollet del Vallès amb una secció censal.

Les 32 seccions 2010 i 2012

La pregunta que ens hem de fer a continuació és òbvia: perquè aquestes seccions censals presenten una distribució del vot molt similar a la de Catalunya? Bé, la resposta la deixo per algú altre…Però potser seria interessant comparar els resultats electorals obtinguts a nivell de secció censal amb l’estratificació que realitzen López i Lozares de les seccions censals de Catalunya a partir de les dades del Cens del 2001 per tal de construir la mostra per a l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=115

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

[1] Vull agrair a Carles Feiner Alonso de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda haver-me cedit el mapa de les seccions censals de Catalunya.

[2] Recomano la lectura del post de Carles Boix titulat “Els resultats electorals, la millor enquesta. 25-N: qui va votar què?” publicat al Bloc de l’Any Internacional de l’Estadística 2013.


%d bloggers like this: