Afinadors, rellotgers, ortopedes i toreros… Classificacions estadístiques i comunicació de la informació econòmica

Les classificacions o codificacions (i les seves equivalències) són l’ordre de l’estadística, que és tant com dir que l’estadística no existiria sense les classificacions. De fet, aquesta asseveració pot aplicar-se a tot el mètode científic inductiu, que prové de l’observació de les coses, de persones o de fets, en tant que l’estadística es pot considerar com un conjunt de tècniques, transversal a totes les ciències, al voltant del qual es gestiona la captació, classificació, presentació i anàlisi de fenòmens de forma ordenada, quantificada, amb la finalitat de processar el coneixement, obtenir conclusions i aplicar-les, en última instància, a la presa de decisions. Les classificacions són, per tant, l’essència de l’estadística i, a vegades objecte de maldecaps dels observadors, quan obviem habitualment que emprem codificacions censals que poden o no ajustar-se a la matèria d’estudi que en aquell moment estem treballant. Sovint -massa sovint-, passem per alt la cuina que hi ha rere les classificacions, especialment quan no les creem nosaltres mateixos sinó que venen dades per una convenció. Només sabem dels seus constrenyiments quan, en fer un estudi, ens adonem que la classificació oficial no concorda exactament amb les nostres necessitats d’anàlisi i ens obliga a emprar altres vies d’abordatge, com la que, sense restriccions, ens mostrava en Ramón Culleré fa unes setmanes amb l’exemple de l’Afinador de pianos.

De fet, classificar és tan vell com ho és l’exercici científic o pseudo-científic (sovint relacionat amb una finalitat fiscalitzadora o recaptatòria), perdent-se, doncs, en el túnel del temps. I és un exercici humà: les classificacions estan fetes per persones o per equips de persones i, malgrat l’expertesa tècnica i la saviesa d’aquelles, les seves conclusions (que un cop acordades afecten per un temps la comunitat estadística) no estan mai exemptes de subjectivitat. Així, és de creure que els classificadors s’han degut molt sovint a vel·leïtats personals, que a voltes s’han plasmat en les classificacions, la qual cosa fa que unes presentin molt detall sobre determinades activitats que personalment els han pogut ser més pròximes i que, per contra, n’hi trobem mancança en altres que els hi devien ser més alienes. Això és especialment evident quan la matèria d’estudi és de caire econòmic o social, i més encara quan l’activitat estudiada és transsectorial o transgredeix l’enfocament clàssic de la classificació sectorial.

Haurem de parlar, per tant, d’una psicologia de les classificacions (o dels classificadors), o d’una espècie de metaclassificacions, que en definitiva no són tan obvies i poden afectar enormement la nostra feina com a observadors de la realitat local. No endebades, com deia l’eminent Milton Santos (geògraf brasiler, estudiós de l’evolució del fenomen urbà) és quan s’augmenta d’escala que els intersticis de la ciència es fan més evidents: “Quant més petit és el lloc examinat, tant més gran és el nombre de nivells i determinacions externes que incideixen sobre aquell. D’aquí la complexitat de l’estudi del més petit” (“Espacio y método”, Geocrítica 65, UB, 1986). El mateix es pot aplicar quan s’augmenta la concreció de l’objecte d’estudi.

Dibujo25

Serà per això de les dèries terrenals que en la codificació vigent de l’IAE a 5 dígits (informació tan recurrent per als estudis locals, des de la implantació de la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals) hi trobem fins a 9 epígrafs diferents per activitats relacionades amb la Fabricació de rellotges (epígrafs de 1-3991 a 1-3999), mentre que, per contra, en d’altres casos, per exemple el Comerç d’aparells òptics i el Comerç d’aparells ortopèdics els negocis apareixen agrupats en un únic epígraf, quan tant s’evidencia que són negocis força més diferenciats entre sí. I així podem trobar força exemples de diferent nivell de detall entre les classificacions que presenta aquella codificació, dels quals potser el més curiós sigui l’especificat a les activitats artístiques relacionades amb espectacles taurins (fins a 6 tipus diferents, del 3-510 al 3-590; als que s’ha d’afegir algun altre més entre els codis genèrics), especialment tenint en compte la gran transcendència d’aquelles activitats per a l’economia catalana. Per entendre aquests contrastos potser hauríem de saber més sobre les circumstàncies que influenciaren el classificador… que, en el nostre cas, ens pot fer pensar que provenia d’una família de rellotgers, afeccionats a les curses de braus!

Tanmateix, en aquestes vicissituds tant ens hi trobem quan tractem de fer un estudi sobre una activitat molt determinada (per exemple. estudiar el mercat dels Afinadors de pianos a Manresa), com quan, des d’una altra perspectiva, ens esforcem a simplificar agrupacions amb finalitats de comunicació de la informació, per exemple, en els casos de generació a internet d’utilitats per a la informació ciutadana (llegendes dels SIG aplicats a portals web, que no admetrien llistats interminables), tenint en compte que els conceptes de les classificacions oficials solen ser inintel·ligibles per als ciutadans de peu. I aquest exercici tampoc és baladí ni està mancat de dificultat.

Per al cas de la codificació de l’IAE, el repte que es planteja és el de l’adaptació d’una classificació concebuda per a facilitar la gestió tributària de l’administració local (que en el seu nivell màxim de desagregació conté fins a 1.059 epígrafs), a unes necessitats d’ús de les quals se’n desprenen nous requisits d’organització de la informació força diferents a la gestió administrativa.

A aquest repte ens hi hem llançat recentment, juntament amb d’altres serveis de l’Ajuntament de Terrassa, en el marc del projecte d’elaboració d’un Portal de la Promoció Econòmica, que, per a l’assoliment dels seus objectius previstos, requereix, entre d’altres, d’una reconceptualització del cens d’activitat econòmica administrat pel servei encarregat de la gestió de les llicències i dels tributs municipals.

Hem plantejat una reformulació de manera que, garantint la consistència absoluta de la informació, s’assegurés la complerta reversibilitat del procés i la seva actualització permanent (per mitjans automatitzats), i que havia de cristal·litzar en una nova classificació que suposés guanys significatius en termes d’adaptabilitat i comprensibilitat en ares a la difusió del coneixement sobre l’activitat econòmica a la ciutat. El repte és, per tant, desmuntar l’estructuració multinivell  de la classificació de l’IAE –seccions, divisions, agrupacions, grups i epígrafs- per adaptar-la a la lògica que es desprèn en la conceptualització del projecte a emprendre: la sistematització de la informació a partir de la seva simplificació per tal d’aprofundir en la seva comprensibilitat ciutadana tot maximitzant la seva capacitat explicativa.

D’aquesta tasca (per a la qual hem fet jugar tècnics de diferents serveis implicats en la gestió de la informació econòmica del municipi, en unes quantes i feixugues sessions de treball) n’ha sortit una classificació de l’activitat econòmica estructurada en 110 categories definides per nous epígrafs genèrics que busquen aportar el màxim d’informació a l’usuari final sobre el ventall d’activitats que poden arribar a contenir, de la qual en resulten algunes com els Serveis tècnics i professionals que aglutinen fins a 96 epígrafs de l’IAE, les activitats de Comerç a l’engròs que en conté fins a 62, o la Indústria alimentària que agrupa 54 epígrafs, totes elles amalgamant tant activitats empresarials com professionals o artístiques.

Situació de les indústries tèxtils als polígons del Sud de Terrassa, emprant el Portal SIG municipal

Situació de les indústries tèxtils als polígons del Sud de Terrassa, emprant el Portal SIG municipal

Aquesta proposta de classificació simplificada i entenedora (que té la vocació de constituir la llegenda del mapa de situació en la web) no ha d’obstar perquè quan des del SIG s’accedeixi a la localització dels establiments a través d’icones, al clickar-hi se n’hi recuperi, a més de les dades bàsiques de contacte, informació de detall sobre la classificació de les activitats (5 dígits) que allí s’hi desenvolupen, a banda, és clar, de tota aquella informació associada que permeti a l’usuari afinar la seva tria.

Amb tot, els que hem participat en aquesta aventura, malgrat la nostra experiència en l’anàlisi i presentació de les dades, malgrat la nostra lògica i criteris comuns, no ens hem pogut substraure de les dèries personals, i ho hem pogut plasmar en un debat ric en matisos i en el mateix resultat de la proposta (encara esborrany), fins i tot en posar de manifest les contradiccions mateixes d’un sistema de classificacions (de més de 20 anys de solera) al que segurament li cal una profunda revisió.

Xavier Muñoz i Torrent i Marc Armengol i Rabal, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: