Municipis i deutes

Ja fa mesos que el binomi municipi i crisi econòmica es tema de conversa entre la societat. La disminució dels ingressos, la baixada de les llicències d’obres, la reducció de la recaptació, la limitació d’endeutar-se, la reducció de la plantilla de personal,… són frases que se senten actualment en l’argot popular i en sector de l’administració pública.

Aquests temes també es poden sentir entre les institucions responsables d’ordenar i regular el sector de les administracions locals. La situació econòmica actual ha posat en qüestió l’organització territorial del país i ha posat l’accent, entre d’altres qüestions, en una reforma de l’administració. Si ens fixem en l’endeutament, un dels pilars de l’economia del sector públic a l’estat, podrem observar com la  majoria de l’endeutament de les administracions públiques espanyoles correspon a l’Estat (76%), tal i com es pot veure en el gràfic següent (amb dades extretes del Banc d’Espanya, 2010), mentre que l’esglaó local només és el responsable del 5,5% del l’endeutament del sector públic espanyol, tot i que sembla ser aquest nivell  el que està més en el punt de mira del binomi crisi econòmica i reforma de l’administració pública.

grafic 1 deute

Així doncs, i fruit d’aquesta situació, les propostes de reforma de l’administració local no s’han fet esperar. D’aquesta manera, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, va fer públic el passat 15 de febrer de 2013 un proposta de “Reforma para la racionalización y sostenibilidad de la administración local” amb l’objectiu d’aconseguir clarificar les competències entre les administracions, racionalitzar l’estructura organitzativa, exercir un control econòmic i pressupostari rigorós i promocionar la professionalitat i transparència en la gestió pública local. En un altre sentit, el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya també treballa en la nova Llei de Governs Locals, que acompanyada de la nova Llei de Finances Locals, ha de reformar la administració local, i sobretot dotar-la del finançament que necessita.

Precisament, parlant de finançament municipal i crisi econòmica, podem aturar-nos un moment en realitzar una anàlisi sobre les necessitats de finançament que han tingut les administracions locals membres de Xarxa del Perfil de la Ciutat. Tot i que es podria fer, no he realitzat una anàlisi històrica, sinó una anàlisi o “foto fixa” a 31 de desembre de 2011, últimes dades que facilita el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, sobre l’endeutament viu.

Per endeutament viu o deute públic s’entén que és “el valor nominal total de les obligacions brutes del sector de les administracions públiques, pendents a final d’any, a excepció de les obligacions representades per actius financers que estan en mans del sector de les administracions públiques” (Reglament CE 475/2000). El deute públic, així doncs, està constituït per les obligacions de les administracions, segons el Sistema Europeu de Comptes (SEC 95), en les categories d’efectiu i dipòsits, títols que no siguin accions i préstecs.

Així doncs, si ens aturem en analitzar el deute actual dels municipis membres del Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), veurem que en total, a 31 de desembre de 2011, tenien un deute acumulat de gairebé 951 milions d’euros. Aquesta xifra suposa que els 14 municipis membres del Perfil de la Ciutat tenien un 3,34% del deute de les corporacions locals espanyoles (amb un pes de la població del 2,85%). Si ho comparem amb els 947 municipis catalans, el deute d’aquests municipis representa un 26,43% del deute sobre el conjunt català, mentre que tenen un 17,80% de la població de Catalunya.

Si fem una anàlisi interna entre els membres, es poden observar diferències destacables. En valors absoluts destaca l’endeutament de Terrassa, Lleida, Sabadell o Mataró que són les ciutats també que tenen major població. Ara bé, si fem una anàlisi relativa, posant en relació el deute per habitant, es pot comprovar que el municipi amb un deute major per habitant és Vic (1.221 euros/habitant), que multiplica més de 2,5 vegades el deute per habitant de Vilafranca del Penedès (467 euros/habitant), el més baix dels membres de la xarxa.

Vic, Manresa, Lleida i Mataró tenen un deute per habitant que supera els 800 euros, en canvi Vilafranca del Penedès, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Girona estan per sota els 600 euros/habitant.

grafic 2 deute perfil

Si fem una anàlisi a nivell de Catalunya, podem observar a través de les següents taules, com l’endeutament municipal no segueix unes pautes clares per a extreure’n una conclusió clara, i podem afirmar que cada cas mereix d’un estudi particular i detallat. Si analitzem en números absoluts, els vint municipis més endeutats de Catalunya, podem veure com la majoria són municipis amb força població (superen els 30.000 habitants tots). Aquests 20 municipis tenen un deute de 2.746 milions d’euros (un 53,84% del deute dels municipis catalans) i tenen un 49,95% de la població.

grafic 3 deute

grafic 4 deute

Aquestes dades, d’endeutament dels municipis a 31/12/11, també les podem visualitzar de forma gràfica a través de la cartografia. Són diversos, els autors que ens els últims mesos han realitzat diferents mapes on es pot veure aquesta anàlisi des d’un punt de vista territorial. Jo us adjunto el mapa elaborat per ESRI (una empresa mundial de Sistemes d’Informació Geogràfica –GIS en anglès-) a Espanya que representa el deute/habitant de cadascun dels 8.116 municipis d’Espanya. Que cadascú en tregui les conclusions!

Josep Coma Guitart, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: