Entenent les dades del mercat de treball

Les dades d’atur registrat del mes d’agost aparegudes aquesta setmana conviden, segons el Govern espanyol i segons alguns mitjans de comunicació, a l’optimisme. Per contra, els partits de l’oposició i diversos mitjans de comunicació creuen que les dades d’atur registrat, tot i no ser dolentes, si es combinen amb la pèrdua d’aproximadament 99.000 afiliats en alta laboral a la Seguretat Social, deixa la situació del mercat de treball espanyol tal i com estava, és a dir, a la UVI; en aquest sentit vaig llegir un comentari que va aparèixer en El País en referència a l’article “Evolución del mercado de trabajo” que deia, entre altres coses, el següent: “¿Cómo se come eso de que disminuya el paro y simultáneamente perdamos cientos de miles de afiliados a la SS.? …”

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la dificultat d’entendre les xifres del “mercat de treball”. L’objectiu –segurament agosarat– que m’he marcat en aquest post és intentar explicar de la forma més senzilla possible com “funcionen” els fluxos dels registres del mercat de treball espanyol.

Per explicar els fluxos presento el següent gràfic. El primer que vull apuntar és que aquest gràfic és una simplificació del sistema del mercat de treball, i que en cap cas la mida dels rectangles que apareixen en el gràfic representen el volum de població que hi ha en cada variable, ja que únicament s’intenta representar quines variables estan contingudes en altres variables.

Intentant respondre a la pregunta que feia el lector de El País, com és possible que disminueixi l’atur i simultàniament es perdi cents de milers d’afiliats a la Seguretat Social? Bé, doncs si s’observa el gràfic, és cert que hi ha una via per traspassar cotitzants en alta laboral a la Seguretat Social i desocupats registrats –i a la inversa–. Però aquesta no és la única via que modifica l’estoc d’aquestes dues variables –cotitzants a la Seguretat Social i desocupats registrats–, també hi ha fluxos entre cotitzants a la Seguretat Social i la població inactiva, entre cotitzants a la Seguretat Social i desocupats no registrats, i entre cotitzants a la Seguretat Social i l’estranger (els mateixos fluxos tenen lloc en els desocupats registrats).

Per tant ens trobem que no hi ha un únic flux que faci variar el nombre de cotitzants a la Seguretat Social o el nombre de desocupats registrats, sinó que n’hi ha com a mínim quatre fluxos que modifiquen l’estoc d’aquestes dues variables. Remarco el fet de parlar de “mínim” perquè com he dit al principi aquest gràfic és un model molt simplificat del sistema del mercat de treball, i falten variables com per exemple l’economia submergida, que pot ser un punt d’arribada tant de treballadors cotitzants a la Seguretat Social, com de desocupats –registrats o no–, com d’inactius. També cal tenir present que les dades de registre d’assalariats i d’autònoms fan referència a cotitzants, no a persones, amb això vull dir que és donen casos en què dos o més cotitzants corresponent a una persona –els pluriocupats–, i es pot donar el cas que una persona perdi una de les dues (o més) ocupacions que té, i per tant això vol dir que es redueix el nombre de cotitzants però no augmenta el nombre de desocupats registrats.

Per tant, tal i com apuntava el catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver en el diari Ara, “s’estan donant processos de fons que provoquen una asimetria entra atur i afiliació. Hi ha un grup d’aturats que es retiren del mercat laboral –inactius– o bé que marxen a l’estranger”. Aquest fenomen s’anomena efecte desànim.

Aquest sistema del mercat de treball es complica si se li afegeix un marc demogràfic, tal i com es va presentar el post “Canvi demogràfic i taxa d’atur: cap a una reducció involuntària de l’atur el 2020?” en el que es mostra com l’evolució de l’estructura demogràfica condicionarà fortament la dinàmica del mercat de treball. I es complica exponencialment el sistema del mercat de treball quan aquest es vol aplicar a nivell local, ja que la mobilitat laboral de les persones fa que, per exemple, un desocupat registrat a Barcelona que hagi trobat feina a Mataró, suposi un augment dels ocupats-assalariats de Mataró sense que s’hagi modificat el nombre de desocupats registrats de Mataró.

En definitiva, si volem que la gent entengui com funciona el mercat de treball cal posar a l’abast de la ciutadania tota la informació, tal i com apuntava la professora d’ESADE Esther Sánchez Torres, en l’article dels blogs d’Economia de El Pais titulat Leyendo el desempleo: “En este marasmo de cifras, un paso de gigante en la política de transparencia de la Administración sería que la ciudadanía pudiera disponer de toda esta información en un mismo repositorio, con actualizaciones diarias (sería seguramente revelador de muchos de los comportamientos de nuestro mercado de trabajo) y a través de sistemas que permitieran su interoperabilidad“.

Finalment, per acabar aquest post, només esmentar que crec que una bona manera per entendre el funcionament del mercat de treball és utilitzant la metodologia de dinàmica de sistemes.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró