Entenent les dades del mercat de treball

Les dades d’atur registrat del mes d’agost aparegudes aquesta setmana conviden, segons el Govern espanyol i segons alguns mitjans de comunicació, a l’optimisme. Per contra, els partits de l’oposició i diversos mitjans de comunicació creuen que les dades d’atur registrat, tot i no ser dolentes, si es combinen amb la pèrdua d’aproximadament 99.000 afiliats en alta laboral a la Seguretat Social, deixa la situació del mercat de treball espanyol tal i com estava, és a dir, a la UVI; en aquest sentit vaig llegir un comentari que va aparèixer en El País en referència a l’article “Evolución del mercado de trabajo” que deia, entre altres coses, el següent: “¿Cómo se come eso de que disminuya el paro y simultáneamente perdamos cientos de miles de afiliados a la SS.? …

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la dificultat d’entendre les xifres del “mercat de treball”. L’objectiu –segurament agosarat– que m’he marcat en aquest post és intentar explicar de la forma més senzilla possible com “funcionen” els fluxos dels registres del mercat de treball espanyol.

Per explicar els fluxos presento el següent gràfic. El primer que vull apuntar és que aquest gràfic és una simplificació del sistema del mercat de treball, i que en cap cas la mida dels rectangles que apareixen en el gràfic representen el volum de població que hi ha en cada variable, ja que únicament s’intenta representar quines variables estan contingudes en altres variables.

Sistema simplificat del mercat de treball

Intentant respondre a la pregunta que feia el lector de El País, com és possible que disminueixi l’atur i simultàniament es perdi cents de milers d’afiliats a la Seguretat Social? Bé, doncs si s’observa el gràfic, és cert que hi ha una via per traspassar cotitzants en alta laboral a la Seguretat Social i desocupats registrats –i a la inversa–. Però aquesta no és la única via que modifica l’estoc d’aquestes dues variables –cotitzants a la Seguretat Social i desocupats registrats–, també hi ha fluxos entre cotitzants a la Seguretat Social i la població inactiva, entre cotitzants a la Seguretat Social i desocupats no registrats, i entre cotitzants a la Seguretat Social i l’estranger (els mateixos fluxos tenen lloc en els desocupats registrats).

Per tant ens trobem que no hi ha un únic flux que faci variar el nombre de cotitzants a la Seguretat Social o el nombre de desocupats registrats, sinó que n’hi ha com a mínim quatre fluxos que modifiquen l’estoc d’aquestes dues variables. Remarco el fet de parlar de “mínim” perquè com he dit al principi aquest gràfic és un model molt simplificat del sistema del mercat de treball, i falten variables com per exemple l’economia submergida, que pot ser un punt d’arribada tant de treballadors cotitzants a la Seguretat Social, com de desocupats –registrats o no–, com d’inactius. També cal tenir present que les dades de registre d’assalariats i d’autònoms fan referència a cotitzants, no a persones, amb això vull dir que és donen casos en què dos o més cotitzants corresponent a una persona –els pluriocupats–, i es pot donar el cas que una persona perdi una de les dues (o més) ocupacions que té, i per tant això vol dir que es redueix el nombre de cotitzants però no augmenta el nombre de desocupats registrats.

Per tant, tal i com apuntava el catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver en el diari Ara, “s’estan donant processos de fons que provoquen una asimetria entra atur i afiliació. Hi ha un grup d’aturats que es retiren del mercat laboral –inactius– o bé que marxen a l’estranger”. Aquest fenomen s’anomena efecte desànim.

Aquest sistema del mercat de treball es complica si se li afegeix un marc demogràfic, tal i com es va presentar el post “Canvi demogràfic i taxa d’atur: cap a una reducció involuntària de l’atur el 2020?” en el que es mostra com l’evolució de l’estructura demogràfica condicionarà fortament la dinàmica del mercat de treball. I es complica exponencialment el sistema del mercat de treball quan aquest es vol aplicar a nivell local, ja que la mobilitat laboral de les persones fa que, per exemple, un desocupat registrat a Barcelona que hagi trobat feina a Mataró, suposi un augment dels ocupats-assalariats de Mataró sense que s’hagi modificat el nombre de desocupats registrats de Mataró.

En definitiva, si volem que la gent entengui com funciona el mercat de treball cal posar a l’abast de la ciutadania tota la informació, tal i com apuntava la professora d’ESADE Esther Sánchez Torres, en l’article dels blogs d’Economia de El Pais titulat Leyendo el desempleo: “En este marasmo de cifras, un paso de gigante en la política de transparencia de la Administración sería que la ciudadanía pudiera disponer de toda esta información en un mismo repositorio, con actualizaciones diarias (sería seguramente revelador de muchos de los comportamientos de nuestro mercado de trabajo) y a través de sistemas que permitieran su interoperabilidad“.

Finalment, per acabar aquest post, només esmentar que crec que una bona manera per entendre el funcionament del mercat de treball és utilitzant la metodologia de dinàmica de sistemes.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

5 respostes a Entenent les dades del mercat de treball

  1. Xavier Muñoz escrigué:

    Aquesta qüestió és una de les típiques preguntes d’examen i les que més costen d’entendre pels profans a l’apassionant món de les estadístiques disponibles (lluita sovint recurrent amb periodistes novells o amb els usuaris directes de les nostres observacions sòcio-econòmiques)… El sistema es complica més encara quan també consideren la possibilitat que una persona pot estar ocupada en més d’un lloc de treball (p.e., com assalariat com funcionari de l’Estat, i treballador per compte propi com a consultor), especialment a tenir en compte quan hi ha sectors de l’empresa que defensen a ultrança l’existència dels “mini-jobs” i quan el nivell a la baixa dels salaris apunta a un futur de doble afiliació i a que aquest tipus de contractes puguin arribar a subtituir els habituals a temps complet (com s’apuntava en El Mundo 12/08/2013, http://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/12/economia/1376295167.html).

    En tot cas, des del vessant més pedagògic de la nostra feina, estem obligats a explicar aquests detalls fins a fer-los el màxim d’entenedors, tal com ja hem predicat a base de abundar en les representacions gràfiques o en els quadres sinòptics sobre el mercat de treball que ja anem publicant en els Informes del Perfil de la Ciutat. La pedagogia i la transparència lectora de la informació estadística és part evident de la nostra funció… Potser ens haurem d’aplicar encara més profundament en aspectes infogràfics… o haurem d’apressar els productors de les dades per tal que es produeixin els menys equívocs possible. … Mentrestant ja està bé que els diaris es preguntin per aquests “desajustos” estadístics, perquè també és un bon motiu per explicar les coses i fer-les més intel.ligibles.

    La facilitació de repositoris públics és interessant i necessària, malgrat només amb això mai no resoldrem els dubtes del laberint de dades.

    • Gerard Reverté escrigué:

      Xavier, estudiar els fluxes del mercat de treball penso que és relativament senzill d’entendre amb les dades de la EPA, ja que una persona únicament pot estar en una d’aquestes tres situacions: ocupada, desocupada o inactiva.
      En canvi amb les dades de registre la cosa és complica, ja que hi ha col•lectius dels que no es disposa informació (els inactius, els desocupats no registrats i els ocupats no registrats); a més la unitat de mesura dels ocupats registrats són els cotitzants en alta laboral a la Seguretat Social, mentre que la unitat de mesura dels desocupats registrats són les persones.
      En aquest sentit és on crec que la dinàmica de sistemes –que tan bé coneixeu a Terrassa– pot ser una bona eina per ajudar a analitzar i a entendre –i a fer entendre– els fluxos de les dades de registre del mercat de treball.

  2. Roger Roca escrigué:

    Felicitats per l’article, Gerard! Ja és hora que en l’anàlisi de l’atur registrat es deixi d’interpretar, també, el descens de l’atur registrat com un augment de l’ocupació, ja que no és del tot cert.

    • Gerard Reverté escrigué:

      Gràcies Roger, la meva intenció amb aquest post era intentar trencar amb alguns tòpics. Per exemple que un augment de l’atur registrat és igual a una davallada dels cotitzants en alta laboral a la Seguretat Social; o que un augment de la contractació suposa un augment dels cotitzants en alta laboral a la Seguretat Social, quan la contractació pot haver augmentat perquè s’han contractat com assalariats a autònoms, o bé perquè hi hagi assalariats que hagin canviat de feina. En aquests dos casos que t’esmento el nombre de cotitzants a la Seguretat Social no varia, malgrat es registren noves contractacions.

      I tot això es complica moltíssim si s’intenta aplicar-ho a nivell local, ja que podem tenir una empresa radicada a Mataró que contracta a una persona desocupada registrada de Sabadell, però que el centre de cotització d’aquesta empresa estigui a Terrassa. Per tant, en aquest cas, tindríem un contracte a Mataró, un desocupats menys a Sabadell i un assalariat més a Terrassa.

      Per acabar vull recordar que els fluxos del mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa s’analitzen trimestralment en l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en aquest enllaç: http://goo.gl/FQhMuu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: