Àmbit B30, pol industrial de la megaregió Barcelona-Lió

Font: NASA

No és la primera vegada (ni la segona) que el tram de la AP7/B30 –amb municipis actius i poblats, un sòl industrial ben comunicat i una indústria diversificada i avançada, gràcies als centres de recerca i tecnologia– enceta un projecte ampli i ambiciós. Enguany han estat vint-i-tres municipis –amb un milió d’habitants, més de tres-cents vuitanta mil llocs de treball i milers d’empreses– que proven d’avançar conjuntament dins d’una de les principals zones industrials del sud d’Europa, la megaregió Barcelona-Marsella-Lió.

D’aquest projecte Àmbit B30, que cerca la recuperació industrial, la transformació productiva i l’establiment de nous establiments i noves activitats, hi formen part els sis municipis vallesans de la xarxa Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa).

Durant la fase inicial, després de constatar les voluntats de participació de les institucions públiques, empreses i grups privats i els centres de recerca i coneixement del territori, va arribar el moment de la definició estratègica, que va tenir lloc al mes de març de 2011 a l’Aula Magna del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A les presentacions i ponències van participar el Sr. Josep Maria Carrera, redactor del Pla territorial metropolità de Barcelona; el Sr. Jordi Marquet, director general de la Fundació Parc de recerca de la UAB; la Sra. Ana Ripoll, rectora de la UAB; el Sr. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell; el Sr. Antonio Franco, president de l’Associació d’Amics de la UAB; i el Sr. Joan Trullen, director de d’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Aquí em voldria aturar i aprofitar per fer un parèntesi en els conceptes de la intervenció del Sr. Trullen, sobre la importància de la connectivitat i la participació supraterritorial en les relacions econòmiques, que van ser recollits a l’article que va publicar l’endemà a la premsa catalana sota el títol, La B30, carrer major d’una megaregió. Però si parlem de megaregions, cal anar a la font de referència: l’article “The Rise of the Mega Region” dels professors Richard Florida, Tim Gulden i Charlotta Mellander, que tracta sobre el sorgiment de les megaregions i els seus efectes a Europa.

L’Àmbit de la B30 forma part d’una important megaregió europea i mundial. El concepte megaregió ofereix a ciutats i regions metropolitanes un context on cooperen a través de fronteres jurisdiccionals, incloent la coordinació de les polítiques, per afrontar reptes específics experimentats en l’escala megaregió, com ara la planificació per al tren d’alta velocitat, la protecció de les grans conques hidrogràfiques, i la coordinació econòmica regional estratègies de desenvolupament.

A Europa es reconeixen una desena de megaregions:

  • La més gran, per potencial econòmic, és la que travessa Amsterdam-Rotterdam, Ruhr-Colònia, Brussel.les i Anvers, i Lille, amb 59,2 milions de persones i la producció de prop de 1,5 bilions de dòlars.
  • La segona és la megaregió britànica, i s’estén des de Londres a través de Leeds, Manchester, Liverpool i Birmingham, amb 50 milions de persones i 1,2 bilions de dòlars en la producció econòmica.
  • La tercera és la megaregió italiana que va des de Milà, a través de Roma a Torí amb 48 milions de persones que produeixen un 1 bilió de dòlars.
  • Segueix a Alemanya, la megaregió que abasta Stuttgart, Frankfurt i Mannheim amb 23 milions de persones i una producció ja inferior al bilió de dòlars.
  • Desprès la regió parisenca, una megaregió de 14,7 milions de persones i 380 mil milions de dòlars de producció.
  • La sisena megaregió europea i onzena mundial és Barcelona a Marsella i Lió, amb 25 milions de persones que produeixen 610.000.000.000 de dòlars.
  • Completen la llista de megaregions europees Viena (180 mil milions de dòlars), Praga (150 mil milions de dòlars), Lisboa (110 mil milions de dòlars), Glasgow (110 mil milions de dòlars), Madrid (100 mil milions de dòlars) i Berlín (100 mil milions de dòlars).

Aquest concepte de megaregió està més ben planificat als Estats Units, amb una Associació de Planificació Regional que reconeix onze megaregions i que tracta de coordinar-se amb la planificació econòmica i industrial federal. A nivell mundial les Nacions Unides fa temps que avancen aquesta nova escala que sobrepassa les megalòpolis, avançant cap a corredors urbans i megaregions que transformen el món i vinculen territoris molt poblats i amb una capacitat de producció industrial i tecnològica enorme. L’agència Habitat de les Nacions Unides considera que són les megaregions, en lloc dels països, qui ara estan impulsant la riquesa. Les 40 megaregions del món, que cobreixen només una petita fracció de la superfície habitable del planteta i alberguen menys del 18% de la població municipal, generen el 66% de tota l’activitat econòmica i el 85% de la innovació tecnològica i científica. D’altres exemples molt il·lustradors són que les vint-i-cinc principals ciutats del món representen més de la meitat de la riquesa del planeta, o que les cinc ciutats més grans de l’Índia i la Xina representen ara el 50% de la riquesa dels països.

Les majors megaregions, que estan a l’avantguarda de la ràpida urbanització que sacseja el món, amb grans poblacions són els següents:

  • Hong Kong-Shenhzen-Guangzhou, Xina, prop de 120 milions de persones;
  • Nagoya-Osaka-Kobe-Kyoto, Japó, arribarà a 60 milions de persones el 2015;
  • Regió de Rio de Janeiro-São Paulo, amb 43 milions de persones.

També hi ha la mateixa tendència a una escala territorial a territoris emergents, encara més gran amb els “corredors urbans” que condueixen l’economia de tota una regió:

  • Àfrica Occidental: 600 km de la urbanització que uneix Nigèria, Benín, Togo i Ghana,
  • Índia: De Mumbai a Delhi;
  • Àsia: 4 megalòpolis connectades i 77 ciutats independents de més de 200.000 persones cadascuna es produeixen entre Pequín i Tòquio a través de Pyongyang i Seül.

 Sense cap mena de dubte, el món i la macroeconomia està interconnectat a través de regions econòmiques, i l’àmbit de la B30 és una peça important en una d’aquestes megaregions del sud d’Europa. Però, aquest dinamisme dins la megaregió passa per teixir la trama econòmica entre els agents industrials i econòmics de les ciutats a territoris dinàmics i propers. Aquesta voluntat de sumar per incrementar el potencial del territori fa necessari el treball de l’aquesta nova associació. Entitat que va fer l’acte de constitució el 21 de maig de 2013 a la seu del Laboratori de Llum de Sincrotró Alba i amb el nomenament de l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, com a president. Aquell dia es recuperava, amb més força, la voluntat d’institucions públiques i privades per sumar esforços a l’entorn d’aquest tram viari. Un espai ampliat que recull més de 1.000 empreses i 23 municipis i impulsa la coordinació de 9 clústers urbans en funcionament:

  • Cluster alimentació i packaging (indústria auxiliar) de la Conca del Ripoll.
  • Clúster industria alimentaria del Vallès Oriental.
  • Clúster del moble del Vallès Oriental.
  • Agrupació d’empreses innovadores de farmàcia i cosmètica de Catalunya.
  • Clúster de la salut de la conca del Ripoll.
  • BioRegió de Catalunya.
  • Agrupació d’empreses innovadores del Vallès Occidental Tèxtil.cat.
  • Southern European Cluster in Photopnics and Optics (SECPhO).
  • Cluster Audiovisual impulsat pel Parc Audiovisual de Catalunya (PAC).

 I d’altres espais econòmics relacionals com:

 A més, el treball de l’associació s’organitza en tres línies bàsiques a través dels grups de territori, recerca i formació:

  • El grup de territori avança en l’anàlisi de les infraestructures de serveis i telecomunicacions als polígons d’activitat econòmica, amb l’objectiu de planificar-los millor i incrementar la seva connectivitat.
  • El grup de recerca està centrant els seus primer esforços en generar un sistema territorial d’innovació i de transferència del coneixement.
  • Finalment, el grup de treball de formació estableix la seva tasca en els àmbits de la formació continua, professional i tecnològica.

 L’Associació Àmbit B30 avança gràcies a les línies estratègiques construïdes i aprovades pels seus membres, i gràcies a un treball constant de suma de sinèrgies d’agents públics i privats del territori que han planificat, i amb potencial per ser competitius als mercats internacionals. Un bon exemple és la participació, abans d’aquest estiu, de l’Àmbit B30 en el Saló Internacional de Logística (SIL) i l’actual elaboració d’una proposta sobre les necessitats de mobilitat i d’infraestructures encaminades a l’ús del transport públic i la mobilitat en xarxa entre diferents municipis.

Finalment, remarcar que encara resta molt de camí a recórrer, i aquest cal fer-lo de la mà del màxim número d’agents; i també de la mà de les noves institucions que han demanat formar-ne part com són l’Agencia per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya, ACC1Ó, l’Ajuntament de Polinyà, la Unió de Polígons Industrials de Catalunya i el Parc del Sincotró Alba.

Raúl D. González del Pozo

Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: