Quo vadis, observatorium?

En un conegut pèplum, Quo Vadis, en Pere apareix en missió evangelitzadora per la Roma antiga. Una tasca, fins a cert punt, similar a la que duen a terme els observatoris locals, que dediquen moltes hores a predicar la situació social i econòmica pel territori i moltes hores a predicar perquè no es disposa de certa informació i perquè les últimes dades d’informació que s’ofereixen no són del tot recents.

Els observatoris locals d’activitat socioeconòmica van ser creats temps enrere amb la intenció d’esdevenir eina de suport per a la presa de decisions dels càrrecs polítics, dels agents socials i dels agents econòmics. D’aquesta manera, molts observatoris locals van passar a produir un bon número de publicacions. Manresa n’és un bon exemple. Des de la capital del Bages es publicava anualment un anuari estadístic de 400 pàgines, un informe socioeconòmic de 100 pàgines, un informe de l’estructura empresarial de la comarca de 200 pàgines i quatre informes trimestrals de 15 pàgines. Set-centes seixanta pàgines anuals de saviesa local.

En el cas de Manresa, els càrrecs electes acaben admirant tanta producció, però no acaben de trobar utilitat a tanta erudició. Els dos arguments de base que esgrimeixen per no consultar els productes de l’Observatori són de pes. Un primer argument és l’escassa vigència de la informació que contenen les publicacions i un segon argument és l’excessiva complexitat de part de la informació que s’ofereix. No deixen de tenir raó. Quant a la vigència de les dades, resulta oportú assenyalar que les dades més recents d’un anuari estadístic acostumen a ser d’un any enrere i les dades de qualsevol estudi que es basi en informació del Registre Mercantil fan referència a dos anys enrere. Els que prenen decisions volen actuar basant-se en el que passa avui i no pas en el que va passar ahir. Quant a la sofisticació de la informació, és cert que algun indicador no és d’interpretació directa, com podria ser un que apareix en un dels informes elaborats des de l’Observatori de Manresa: la divisió entre el quocient dels empleats de les empreses grans sobre el total d’empleats del municipi i el quocient entre la facturació de les empreses grans sobre la facturació del total de les empreses del municipi. Els càrrecs electes argumenten que fins i tot alguna gràfica resulta gairebé exòtica. Teòricament, una gràfica hauria de servir per poder visualitzar informació d’un ràpid cop d’ull. Es fa realment difícil, per exemple, interpretar una gràfica que apareix a l’Estructura Empresarial del Bages on l’eix d’abscisses conté el rendiment de les vendes d’un sector econòmic d’un àmbit geogràfic i l’eix d’ordenades conté la relació de la facturació de les empreses per treballador.

Al llarg dels últims anys, des de Manresa, s’ha generat molta informació, però aquesta ha estat poc tinguda en compte per prendre decisions. S’ha complert amb èxit, no obstant, un objectiu colateral dels observatoris: generar coneixement. En aquest sentit, les economies locals que disposen d’observatoris han estat unes privilegiades i permeten a qualsevol estudiós saber la distribució demogràfica fent creuaments de paràmetres inversemblants, saber una aproximació de l’evolució del PIB o conèixer detalls excèntrics del mercat laboral. Molt de coneixement però poc de suport a la presa de decisions.

Les etapes de crisi són períodes de replantejaments i l’actual no és, en aquest sentit, excepció. L’encàrrec polític fet a l’Observatori de Manresa és clar i contundent: productes lleugers, vigents i de baix cost. Per baix cost, s’entén eliminar el paper; per lleugers, s’entén informes breus de fàcil interpretació; i per vigents, s’entén que agrada més una mala dada recent que una de bona registrada mesos enrere. Nous temps, foc nou. A dia d’avui, a Manresa, es treballa tenint en compte aquests tres principis citats. El producte que es posa com exemple de la línia de treball a seguir és un que s’elabora des de fa temps: la projecció demogràfica. Es tracta, per cert, del producte de l’Observatori de Manresa que ha estat tradicionalment més utilitzat com a eina de suport per a la presa de decisions. La projecció demogràfica és un full de càlcul de poques pàgines, elaborat a partir de dades actuals i de vigència futura.

En una escena de Quo Vadis, en Pere es troba amb el Senyor i li pregunta ‘Quo vadis, domine?’. La pregunta, replantejada, resulta oportuna pels observatoris: ‘Quo vadis observatorium?’. Una resposta calibrada a la qüestió pot evitar que aparegui una retallada vestida de Neró que, en comptes de cremar Roma, cremi els observatoris.

 

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: