Una proposta metodològica d’aproximació a la despesa total comercialitzable de l’Eix de la Riera de Caldes (I)

Presentació

En Ramon Culleré, en el seu post Sense restriccions, ens deia que la manca de dades a nivell local no ens havia d’impedir obtenir estimacions creibles i útils. Un bon exemple de la premisa que invoca en Ramon és l’estudi sobre la capacitat de consum de les famílies a l’Eix de la Riera de Caldes.

Des del Perfil de la Ciutat ens ha semblat interessant aquest treball que han dut a terme companys que no pertanyen a la xarxa del Perfil, i per això hem demanat a en Carles Feiner i la Roser Triay, de l’Observatori de l’Economia Local de Santa Perpètua de Mogoda, i autors d’aquest estudi, si ens podien explicar la metodologia emprada i els resultats obtinguts en l’estudi. Aquestes explicacions són les que apareixeran en aquest i el següent post.

Introducció i objectiu del treball

Les principals sèries estadístiques macroeconòmiques que mesuren la capacitat de consum i estalvi no mostren encara la tendència a l’empobriment de la població detectada en l’àmbit ocupacional i en diverses observacions qualitatives d’ençà 2009. En canvi, les estadístiques relacionades amb l’anàlisi de la despesa han començat a mostrar significatives variacions, amb una dràstica reducció de la despesa absoluta vinculada a l’habitatge i un increment petit però ja perceptible en la proporció de despesa bàsica en alimentació sobre la despesa total.

Aquestes sèries (singularment la renda familiar disponible bruta i l’enquesta de pressupostos familiars) presenten algunes dificultats metodològiques per a la seva aplicació actualitzada, de forma que actualment es disposa tot just de les dades de 2009 pel que fa a renda familiar i de 2011 pel que fa a despesa familiar. Així mateix, aquestes sèries estadístiques es construeixen de forma que la seva aplicació territorialitzada en marcs locals de petita dimensió demogràfica genera dificultats metodològiques afegides.

En aquest treball ens proposem analitzar el comportament d’aquests indicadors per al conjunt dels municipis de l’eix de la Riera de Caldes[1], tot construint una proposta metodològica d’actualització provisional de la renda familiar disponible bruta (d’ara en endavant RFDB) per a aquest àmbit territorial, i al volum agregat de despesa comercialitzable que poden demandar.

Aproximació a la capacitat de consum de les famílies

A fi i efecte de dimensionar adequadament les variacions de la RFDB, cal construir un factor de correcció ad hoc per adaptar la darrera dada publicada (2009) a les variacions de conjuntura socioeconòmica experimentades en els darrers tres anys. Hem tingut en compte a aquest efecte: la variació experimentada per l’atur registrat (%) i la proporció de la població aturada que no percep cap prestació pública (%).

Ponderant aquests dos elements, i aplicant un escenari constant per a la resta de variables, es conclou que la renda agregada disponible en el territori s’ha reduït en un 9,8% de mitjana en relació a 2009.

Quadre 1. Variacions conjunturals experimentades entre 2009 i 2012. Font per a les dades de base, sistema HERMES.

Aplicant aquest coeficient de ponderació a les dades de 2009, s’obté el resultat que s’expressa al quadre 2, que dóna una estimació de RBDF, l’any 2012, de 13.791 € per habitant i any per al conjunt del territori de l’eix.

Quadre 2. Estimació RBDF 2012 per a l’eix de la Riera de Caldes. Font per a les dades de base, IDESCAT.

Per poder aplicar aquesta informació a una estimació del volum de despesa total comercialitzable, ens cal transformar la RBDF per càpita en RBDF per unitat de consum domèstic (família). Hem aplicat per a La Llagosta i Polinyà una ocupació mitjana de 2,8 persones per llar i per a la resta de 2,6, ateses les estructures d’edat diferencials d’aquests dos municipis. El resultat agregat d’aquesta operació per a tot el territori de l’eix és que hi comptabilitzem unes 35.450 unitats domèstiques amb una RBDF de 36.461 € anuals, amb les variacions de caràcter municipal que s’expressen al quadre 3.

Quadre 3. Unitats de consum domèstic (llars) i RBDF per llar per a 2012, per municipis. Font: Estimació pròpia.

Aproximació a la despesa comercialitzable del territori

L’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE[2], en els seus resultats per a Catalunya, mostra una despesa agregada per unitat domèstica de 30.923 € anuals l’any 2010 i de 31.729 € l’any 2011.

El quadre 4 mostra la distribució de la despesa en una família catalana tipus, per als dos anys esmentats, per tipologies. S’aprecia, comparant 2010 i 2011, una dràstica disminució de la despesa en el grup 4 (habitatge i energia), un increment percentual significatiu (encara que no perceptible en números absoluts) de la despesa en alimentació i un notable increment de la despesa associada al transport.

Quadre 4. Comparativa EPF Catalunya 2010-2011. Despesa anual per grups d’una unitat familiar tipus. Font: INE.

A efectes de càlcul de la despesa total comercialitzable a l’eix de la Riera de Caldes, i en absència de disponibilitat de factors de correcció locals, aplicarem de forma linial els valors que es desprenen de l’EPF per a Catalunya de 2011 al conjunt d’unitats familiars estimades al territori. La matriu de càlcul s’expressa al quadre 5, i d’ella es desprèn que la despesa agregada anual de les famílies residents al territori és de 1.124,6 milions d’euros, i la capacitat d’estalvi familiar estimada de 167,7 milions anuals.

Quadre 5

Quadre 5. Estimació de la despesa total de les llars per grups de despesa. Base, EPF 2011.

Atès que la despesa comercialitzable es restringeix a aquella ocasionada per la compra de béns que són oferts en establiments comercials, en aquesta proposta metodològica focalitzarem l’anàlisi en els grups de despesa 1, 2, 3 i 11 (alimentació i begudes, hostaleria i vestir). La despesa total comercialitzable vinculada a aquests grups de despesa és de 331,2 milions d’euros anuals al conjunt dels municipis de l’eix.

En el següent post, compararem aquests resultats amb l’oferta actualment existent al territori, a fi de detectar possibles desajustos entre oferta i demanda, així com valorar possibilitats de futurs creixements d’oferta en un context com l’actual, de reducció sostinguda de la capacitat de consum.

Carles Feiner i Roser Triay

Observatori de l’Economia Local (OEL) – Santa Perpètua de Mogoda


[1] L’eix de la riera de Caldes és una unitat econòmica de tipus territorial que s’estén de Nord a Sud al llarg d’aquesta llera fluvial, i està constituïda pels termes municipals de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Sentmenat, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta.

[2] Podeu accedir a les dades i a la descripció metodològica de l’EPF a l’adreça:

http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft25%2Fp458&file=inebase&L=0

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: