La que se avecina…

Un company de la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local (XODEL) va enviar a la resta de tècnics que formem part de la XODEL un missatge similar al títol d’aquest post. Bé, el missatge deia literalment el següent: “Que comenci el xou…” i ho deia en relació amb un missatge que havia rebut de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en què s’informava de la publicació trimestral d’una taxa d’atur registral a escala municipal.

Segurament, molts de vosaltres us preguntareu perquè ha de ser un xou disposar d’una taxa d’atur registral. Bàsicament perquè suposa la coexistència de dues taxes d’atur registrat: la que calcula trimestralment l’Observatori d’Empresa i Ocupació, i la que calculem mensualment els tècnics que formem part de la XODEL. I, segurament, la pregunta següent que us passa pel cap és saber quina de les dues taxes és la bona. Doncs bé, en aquest cas he de dir que per mi la més “acurada” és la de l’Observatori d’Empresa i Ocupació. La raó és ben senzilla, ja que es basa en els mateixos criteris per calcular el numerador i el denominador per tal d’obtenir la taxa d’atur registral, mentre que la taxa d’atur registrat de la XODEL utilitza un criteri per al numerador i un altre de ben diferent per al denominador (enllaç). La taxa d’atur registral de l’Observatori d’Empresa i Ocupació es calcula de la manera següent: en el numerador hi ha la xifra d’aturats registrats residents al territori (municipi, comarca, àmbits territorials, províncies…), mentre que en el denominador hi ha una aproximació a la població activa registrada —tal com deien literalment des de l’Observatori d’Empresa i Ocupació— del mateix territori. Aquesta “aproximació a la població activa registrada” està calculada com la suma de l’atur registrat i la població de 16 a 64 anys afiliada a la Seguretat Social resident al territori considerat.

Suposo que amb tot el que he escrit fins ara pensareu que “clarament cal utilitzar la taxa d’atur registral de l’Observatori d’Empresa i Ocupació”. Fer ús en aquests moments d’aquesta taxa d’atur, però, comporta algunes restriccions: en primer lloc, la taxa és trimestral i no mensual, com la de la XODEL; en segon lloc, no hi ha desagregació de la taxa d’atur registral segons sexe; en tercer lloc, no hi ha desagregació de la taxa d’atur registral segons edat; i, finalment, fins ara es disposava de la taxa d’atur registrat en el mateix moment en què estava disponible la xifra de desocupats registrats, però la taxa d’atur registral de l’Observatori d’Empresa i Ocupació presenta un decalatge temporal més gran, d’uns 15 dies.

Per tant, segons la meva modesta opinió, cal passar a utilitzar la taxa d’atur registral de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, i fer les “estimacions” oportunes per tal de disposar de les desagregacions que els tècnics de la XODEL considerem necessàries (taxa d’atur per sexe i edat), i amb periodicitat mensual.

El que vindrà…

En una sessió que va tenir lloc a l’Idescat al mes de setembre del 2013 es van presentar els treballs que s’estaven duent a terme per aconseguir taxes d’atur i d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) a escala comarcal i municipal a través d’un procés de modelització estadística i amb l’ús de fonts estadístiques complementàries. La seva previsió era presentar resultats d’aquests models estadístics al final del 2014. De fet, la setmana vinent, el proper divendres 28 de novembre, a la seu de l’Idescat es farà una nova sessió en què es presentaran els models estadístics emprats per calcular la població activa municipal i la població desocupada municipal a partir de les dades de l’EPA.

Per tant, si tot va segons el calendari previst, a les acaballes d’aquest any ens trobarem amb dues noves taxes d’atur a escala municipal i comarcal amb periodicitat trimestral: la primera, la taxa d’atur registral de l’Observatori d’Empresa i Ocupació; i la segona, l’estimació de la taxa d’atur EPA a escala municipal. En definitiva, en poc temps es passarà de tenir una taxa d’atur registrat (la de la XODEL) a disposar de tres taxes per mesurar l’atur (la taxa de la XODEL, la de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, i la de l’Idescat).

Per acabar aquesta entrada, només dues coses més. En primer lloc, crec que no és sobrer recordar el malaguanyat catedràtic de la Universidad de Alcalá, Luís Toharia (aquí i aquí), que va “lluitar” perquè no és publiqués més la taxa d’atur registrat espanyol amb la metodologia que es venia calculant, tal i com es pot veure en aquest article de l’any 2000 publicat a El País (aquí). Finalment ho va aconseguir, ja que des de fa uns quants anys a l’Estat espanyol no es publica la taxa d’atur registrat. Val a dir, però, que la metodologia que empra l’Observatori d’Empresa i Ocupació per calcular actualment la taxa d’atur registral és molt més afinada que la que en el seu moment venia publicant el Govern espanyol.

En segon lloc, crec que pot resultar il·lustratiu veure les diferències que s’obtenen entre la taxa d’atur registral i la taxa d’atur EPA a les quatre províncies catalanes i també per al conjunt de Catalunya.

Taxa atur registrat i taxa atur EPA

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: