Notes de tall i inserció laboral

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

1
Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes.

 2

3

L’elecció d’uns estudis o d’uns altres pot estar condicionada per diferents causes en funció de cada cas. Sovint, quan els estudiants s’apropen al moment de la tria reben consells i orientacions contradictòries depenen de qui sigui el seu interlocutor; per una banda hi ha aquells que recomanen observar el mercat de treball i decidir per uns estudis “amb sortida”, d’altra banda aquells que insisteixen en que s’ha de triar per vocació. Certament hi ha alguns estudis on la vocació professional serà determinant a l’hora de prendre la gran decisió, com per exemple medicina. Però també hi ha altres que triaran condicionats per la tradició familiar o que l’elecció vindrà determinada pel nivell de dificultat dels estudis.

Però si ens centrem en l’anàlisi entre la relació que tenen algunes titulacions i la seva inserció laboral observem que aquesta no sempre encaixa.

L’Informe “Inserción laboral de los egresados universitarios” del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, fa un anàlisi a partir de la Mostra Contínua de Vides Laborals de la Seguretat Social. Aquest informe fa un seguiment de la vida laboral de la promoció universitària del 2010 durant quatre anys, és a dir, fins al 2014. De la relació entre les dades d’aquest estudi amb les notes de tall d’accés a les universitats catalanes per aquest 2015 se’n desprèn que quasi mai existeix concordança entre ambdues. De fet, de les 15 titulacions millor posicionades pel que fa a la inserció quatre anys després de la graduació, només una (Medicina) es troba entre les 20 titulacions amb notes de tall més altes, i només tres (Medicina, Enginyeria industrial i Enginyeria informàtica) entre les 20 titulacions més sol·licitades.

4

5

 

Observant la taula de les titulacions més ben posicionades després de quatre anys de finalitzar els estudis i les notes de tall per accedir-hi es destaca que, excepte Medicina (12,236), Farmàcia (10,238) i Podologia (8), són titulacions a les quals s’accedeix només amb un 5 de nota. És a dir, no hi ha correlació entre la nota de tall i la inserció laboral. Un estudi publicat a principis d’aquest mes de juliol per la Fundacion CYD sobre la inserció laboral dels universitaris espanyols reforça aquesta idea, i acaba parlant de “desequilibri” entre les titulacions més demandades i les que millor inserció laboral presenten. L’estudi avisa que la millora en la inserció laboral dels universitaris és conseqüència de l’acceptació per part dels titulats de llocs de treball inferiors a les seves qualificacions, en concret el 37% dels titulats estarien en aquesta situació actualment segons dades d’Eurostat.

Resumint, podem dir que quan els estudiants seleccionen la preferència en la preinscripció universitària, o bé o fan obviant quines seran aquelles titulacions que els donaran una millor oportunitat per entrar al mercat de treball i prioritzen altres motius (vocacionals, familiars, etc), o bé desconeixen la relació entre titulacions i inserció laboral per manca d’orientació professional. Això si, ells sempre tenen la última paraula.

Sandra Álamo, Observatori Socioeconòmic d’Osona – Creacció

Deixa un comentari