Anàlisi cost – benefici

L’època de bonança en la tresoreria de l’administració pública ha quedat enrere i, a partir d’ara, segons diuen alts càrrecs de l’administració, un dels principals criteris que s’utilitzarà per prioritzar una sortida de diners respecte d’altres serà l’anàlisi cost – benefici. Si veritablement s’implementa aquesta metodologia per valorar les inversions públiques, tots aquells professionals que saben fer diagnosis de la realitat social i econòmica del seu territori seran cridats a files per fer números, però fer una anàlisi cost – benefici no és pas una tasca nímia.

Anem a l’exemple més clàssic d’inversió pública, la construcció d’un pont. Comencem per l’enunciat. Suposem que es considera la possibilitat de construir una passera de ferro que ha d’unir dos nuclis urbans que estan dalt d’un turonet (a Manresa, per exemple, fa ben poc, se’n va inaugurar una). L’única dada que conté l’enunciat és que la passera costarà un milió d’euros. S’acaba l’enunciat i ens encomanen fer una anàlisi cost – benefici.

Comencem per la banda del cost. Com que tothom esquiva parlar de la vida útil de la passera, nosaltres, sense ser enginyers de camins, canals i ports, l’haurem d’estimar. Si la passera fos de fusta, li atorgaríem una vida útil de 25 anys; si fos de ferro, de 50 anys; i si fos d’acer, de 100 anys. Com que la passera serà de ferro, li atorguem cinquanta anys de vida i ja tenim que aquesta inversió suposa un cost anual de 20.000 euros, la qual cosa equival a un cost diari de 55 euros.

Passem a la banda dels beneficis. L’única dada que disposem és que el pont genera un estalvi de deu minuts respecte la ruta alternativa. No es disposa de cap dada més i els arquitectes no semblen disposats a col·laborar. Si es vol saber el benefici en termes econòmics caldrà donar un valor monetari mitjà al temps estalviat en desplaçaments. Suposem, per dir alguna cosa, que el preu mitjà per hora estalviada és de cinc euros. Hem d’estimar, a més, la gent que passarà per aquell pont. Suposem que passaran cent persones per dia. Resulta, doncs, que els beneficis de la construcció del pont són de 83 euros per dia (100 persones * 10 minuts * 5 euros/hora * 1 hora /60 minuts).

Com que els beneficis (83 euros) són superiors a les despeses (55 euros), la construcció de la passera, estrictament des de la perspectiva de l’anàlisi cost – benefici, ha de ser tinguda en compte. Un altre tema és si la construcció d’aquesta passera és prioritària o si es disposa de fons per finançar el projecte.

La teoria per aplicar l’anàlisi cost – benefici, s’ha vist, és senzilla. Si el benefici d’una inversió és inferior al seu cost, aleshores el projecte ha de ser descartat; altrament, el projecte ha de ser tingut en compte.

Els pocs treballadors de l’administració pública que estan qualificats per treballar amb indicadors saben que la gran dificultat rau en passar de la teoria a la pràctica. Molts consultors donen lliçons sobre com elaborar polítiques d’avaluació o fer anàlisis de cost – benefici, però pocs són els que passen de la teoria a casos pràctics complexos. Les dificultats per elaborar una anàlisi cost – benefici les trobem tant en l’estimació dels costos com en l’estimació dels beneficis.

Pel que fa referència als costos, malgrat que aquests acostumen a poder ser calculats amb més facilitat que no pas els beneficis, no és trivial determinar els que han de ser imputats al projecte. Quants euros del sou de l’alcalde han de ser imputats a la passera? Atès que cap ens públic té implementat un sistema de costos acurat com el d’una empresa multinacional, aleshores caldrà descartar ser meticulosos.

Quant als beneficis, a l’exemple triat es parla de la construcció d’un pont i els guanys d’aquesta infraestructura semblen clars; però el tema es complica quan es tracta de valorar, en euros, els beneficis d’una campanya de comunicació, d’un esdeveniment cultural o d’una acció social determinada. Tanmateix, estimar els beneficis acostuma a ser complex ja que cal determinar multitud d’hipòtesis i, ja se sap, quan les hipòtesis de partida no són certes, les conclusions resulten errònies. En el cas del pont, s’han pres per hipòtesis que cada dia passarien pel pont cent persones i que el benefici mitjà estimat de l’hora d’estalvi de desplaçament d’aquestes persones és de cinc euros. No val dir que el pas del temps és qui corroborarà la veracitat de les hipòtesis ja que la decisió d’inversió es pren ex-ante.

En el context actual de presa de consciència que els recursos de l’administració no són infinits, fer una anàlisi rigorosa de la despesa (o inversió) pública és indispensable. Si cap tècnic s’atreveix a fer una anàlisi cost – benefici, es podrà optar per fer una anàlisi cost – efectivitat; en aquest cas en comptes de posar en relació euros contra euros, es calcularà un indicador en forma de ràtio del tipus, euros / usuaris i es comprovarà si el valor d’aquests indicadors estan en sintonia amb uns valors estàndards comunament acceptats. En cas de no ser capaços tampoc de fer una anàlisi cost – efectivitat, aleshores les inversions hauran de quedar subjectes al criteri de la intuïció dels responsables polítics.

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa

Una resposta a Anàlisi cost – benefici

  1. Anònim escrigué:

    Potser a l’actiu de la present conjunctura haurem d’acabar posant una certa recuperació de responsabilitat ens les inversions públiques.
    A casa sempre em van ensenyar que abans de gastar s’havia de comptar.
    De vegades fas una compra sense la seguretat de que és la més indicada; la fas perquè et ve de gust. Però mai sense haver comptat abans; saber-ne el preu i com la pagaràs..
    Josep Ballarà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: