Ocupació en sectors d’alt valor afegit

L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més competitives.

Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any 2001. La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem servir la mateixa classificació, aplicada als municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat, municipis de dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas amb les dades d’assalariats.

Un 6,8% dels treballadors assalariats de la província de Barcelona treballen en indústries amb tecnologia alta o mitjana-alta. Aquesta mitjana provincial ens serveix de referència a l’hora d’establir si els valors locals són relativament alts o baixos. Destaca Rubí molt per sobre la mitjana provincial, amb prop del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Altres municipis  que també estan per sobre són  Granollers i Vic. Per sota la mitjana es troben Manresa i més encara, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any, en els 10 municipis de la Xarxa la variació ha estat inferior a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu.

L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés de terciarització en que es troba. Respecte el total d’assalariats té un 34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement. En aquest cas són els municipis més grans, els que atreuen més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró, Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria, són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes de serveis intensius en coneixement.

El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han perdut terreny respecte la mitjana provincial.

Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit, de la indústria i els serveis, representa un 41% del total d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010. En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la mitjana es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis de la Xarxa estarien per sota, entre cinc i deu punts percentuals.