Refugiats, fronts migratoris i estats del benestar

5 Octubre 2015

La premsa d’aquest estiu ens ha delectat amb imatges esgarrifoses de l’èxode d’orient, dels periples de munions de refugiats cap a Europa, algunes de les quals han tingut un efecte assenyaladament colpidor en l’opinió pública, amb cadàvers d’infants surant a les costes de Turquia, que talment podrien ser dels nostres. Ho han estat tant com per accelerar la sensibilització, la mobilització ciutadana i la protesta i, acte seguit, l’atropellada presa de decisions i la proposta d’accions pal·liatives per tal d’auxiliar aquella gent (o rebutjar-la). I el tema no és banal: estem parlant d’un flux migratori que en les darreres setmanes, en clau europea,  ha esdevingut allau de grans proporcions: persones de diverses nacionalitats (principalment sirians, però no només) s’han llançat a travessar la Mediterrània i les fronteres de la UE per tractar de refer les seves vides cercant garantia de seguretat.

Munió de gent a Hegyeshalom (Hongria) caminant cap a la frontera austríaca, el passat 26 de setembre. Font: Ara, Reuters, L. Foeger.

Centenars de desplaçats a Hegyeshalom (Hongria) caminant cap a la frontera austríaca, el passat 26 de setembre. Font: Ara, Reuters, L. Foeger.

L’assumpte, amb un considerabilíssim rerefons ètic, no deixa de plantejar controvèrsies des del punt de vista de la gestió pública (i, per tant, també des del punt de vista estadístic) en temps d’estretors en els països receptors. Aspectes dicotòmics de no fàcil conciliació (per exemple, com s’ha de repartir l’acollida de tal contingent entre els diferents Estats, o entre les diferents ciutats, llocs o institucions europees, alguns dels quals estan suportant alts índex de precarietat social, no resolts) es combinen amb la incertesa de les conseqüències de l’èxode massiu i alhora amb precipitats judicis de valor que sovint inclouen un sorprenent oblit de la memòria històrica més contemporània, on els papers sovint han estat invertits,… i on també s’endevina una mesura diferent pel que fa als extrems de supervivència, pel que fa a la consideració qualitativa dels èxodes. Tan sols hem de recordar l’exili al final de la Guerra d’Espanya (que ja aleshores expulsà cap a l’exterior més de mig milió de persones), o les més properes de Bòsnia o d’Ucraïna; o la forçada diàspora del poble palestí, enquistada en el temps i en múltiples indrets, en camps de concentració esdevinguts autèntiques ciutats al Líban o a Jordània; o la de la meitat de la població de saharauí, arraconada sine die en un cantó fronterer del desert algerià. I, d’altra banda, cal recordar que no fa pas massa mesos que els morts i les pasteres sovintejaven les platges de la riba més occidental de la Mediterrània, també per causa de supervivència, malgrat que aquesta fos provocada principalment i aparent per la misèria econòmica que es viu en les cada cop més atapeïdes ciutats africanes, on la riquesa i els mitjans de producció s’acumulen en poques mans, on hi ha barra lliure per a les màfies i la classe mitjana és quasi heroica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’emigració com a sortida, una realitat a Catalunya

25 Novembre 2011

En els últims mesos s’està vivint un augment de la sortida de persones cap a altres països, amb la conseqüent pèrdua de capital humà que això implica. Aquests moviments, a més, tenen dues vies de sortida:

1) Persones nascudes a Catalunya i Espanya que decideixen sortir de l’Estat espanyol per buscar feina en altres països a causa de l’atur i les perspectives econòmiques futures.

2) Persones immigrants que han decidit retornar als seus països després d’haver-se establert en les nostres fronteres o busquen sort en un altre país de destí.

En els últims mesos hem pogut llegir moltes notícies que feien referència a aquest fenomen, que mencionen casos de professionals qualificats que han de marxar d’Espanya i Catalunya, el de joves amb formació que no troben sortides laborals o bé que no s’adeqüen a la seva capacitació, o inclús d’altres casos que han aprofitat l’avinentesa per apropar-se en complir les seves fites professionals. L’informe Generació JESP (Joves emigrants sobradament preparats) ens aporta algunes dades que ajuden a entendre les motivacions de les persones, en general, i dels joves en particular, per sortir del paraigües familiar en la cerca de una oportunitat laboral que es mostra difícil si es queden a Catalunya o Espanya. Dades significatives que parlen d’aquest fenomen les trobaríem en que:

• Un 73% dels arquitectes es planteja emigrar (Font: Sindicato de Arquitectos)

• El 68% dels joves vol emigrar per trobar una sortida laboral digna (Font: Avalot.cat, Generación JESP)

• Argentina i Brasil es mostren com països de referència per l’efecte del seu creixement econòmic (diari Público, 28/04/2011, “Los españoles vuelven a emigrar por la crisis”).

• En el primer trimestre de 2011, Espanya va registrar una sortida neta de població de 26.442 persones (Cincodias.com, 01/07/2011, “España registra ya más emigrantes que inmigrantes a causa de la crisis”).

• Hi ha un 44% de subocupació entre els joves (Avalot.cat, Generación JESP)

• Les previsions de l’INE indiquen que es perdrà població, de fins a mig milió, en una dècada (El Pais, 05/11/2011, “Somos emigrantes viajados”).

Per contrastar si aquesta realitat s’ha deixat notar també en els municipis que conformen el Perfil de Ciutat, hem analitzat quina ha estat l’evolució migratòria en els últims 3 anys, per tal de veure si s’han experimentat increments i en quina mesura. Les dades utilitzades provenen del padró d’habitants residents a l’estranger de l’Idescat.

En la següent taula presentem els resultats per cada municipi, més l’agregat de la Xarxa, així com els experimentats en la totalitat de Catalunya.

A tots els municipis comprovem que s’ha donat un notori increment en les taxes de variació, sent en la majoria de casos superiors en els anys 2010-11 que no pas entre els anys 2009-10. Les variacions entre el 2009 i el 2011 comprovem com arriben fins gairebé el 25% en els casos de Mataró o Vic, situant-se el valor promig dels municipis de la Xarxa en un 15’1%.

En aquest enllaç, podrem observar quins són els països de referència de les persones migrades a data d’1 de gener de 2011. França, Argentina, Andorra, Alemanya i Suïssa, per aquest ordre, han estat els països que més han escollit les persones que han decidit emigrar.

Aquestes dades, però, recullen tot l’efecte migratori de sortida, sense discriminar si es tracta de persones que tenen Espanya com el seu país d’origen, o si bé es tracta de persones amb un país d’origen diferent i retornen a aquest o es traslladen a un altre país diferent com a conseqüència de la situació econòmica. En la taula que segueix a aquestes línies podem entrar en més detall sobre la tipologia de migració que ens trobem.

Més de la meitat de les sortides, un 55%, han estat cap a Europa, sent els principals destinataris els països de la Unió Europea, i en menor mesura els de la resta d’Europa. Per altra banda, les persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol suposen un 52% de tota l’emigració en les dades de l’any 2011, havent marxat en un 66% dels casos a un país europeu, en un 46% dels casos a un país de la Unió Europea i un 20% a altres països d’Europa.

Com podem observar, la situació econòmica i social actual està motivant un major número de sortides de les nostres fronteres cap a altres països, principalment de la Unió Europea. Un fenomen que es tradueix en pèrdua de capital humà, i a més, en molts casos, es tracta de persones amb un grau de coneixements i titulacions elevades, suposant un perill de cara al futur de l’economia catalana i espanyola, perill amb un nom conegut com és la fuga de talents.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


%d bloggers like this: