Fira Avícola Raça Prat: tradició i modernitat

Al Prat de Llobregat es celebra cada any, pels volts del Nadal, la Fira Avícola Raça Prat. Al voltant d’uns galls i gallines, sempre elegants, la fira esdevé un aparador de la ciutat, però també un signe d’identitat lligat a la tradició de la pagesia del delta i als productes autòctons de qualitat.

El pollastre Raça Prat és el protagonista indiscutible de la fira avícola, que aquest any celebrarà la seva 43a edició. Manuel Vázquez Montalbán va escriure “…De todos los pollos que circulan por ahí, la raza del Prat es la más peculiar y la que no se adapta a una producción en cadena sin dignidad”[1].

La història ens recorda que des de molt antic al Prat va existir un tipus de gallina rústica, mediterrània, de molt bona qualitat, que a finals del segle XIX va ser seleccionada i millorada espontàniament pels pagesos i els primers avicultors de la zona. Amb el temps, aquesta selecció va deixar fixades unes característiques que van definir la raça Prat, una de les poques races d’aus de corral que ens ha arribat sense encreuaments amb altres races híbrides, conservant les seves característiques morfològiques.

Els galls i les gallines de la raça Prat es caracteritzen per les seves plomes d’un viu ros fosc, amb un to més pujat en el gall i en la gallina d’un ros uniforme. Les plomes caudals són de color negre verdós, amb reflexos metàl·lics, ben negres en la gallina. És també molt característic el blau pissarra de les potes i dits, del qual prové el nom amb què les aus són conegudes arreu: pota blava. Al costat de les plomes i potes, destaca el vermell viu de la cresta i el bec fosc.

Catalunya és un país de fires

Catalunya és un espai de comerç i fires des de temps immemorials i han estat un eix articulador del nostre territori i un marc de relacions humanes. Durant els últims anys, l’aposta per l’especialització ha esdevingut el denominador comú de fires i mostres, les quals han anat evolucionat a la recerca de l’especificitat temàtica pròpia, amb la finalitat d’aconseguir millors resultats i convertir-se en referents territorials i sectorials.

Les fires segueixen sent un motor important en l’economia de Catalunya, malgrat la crisi econòmica que patim, i són “l’economia a peu de carrer” i un lloc ideal per a fer contactes i veure les noves tendències.

Segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació podem observar l’evolució del total de fires.

Evolució de les fires a Catalunya. 2010-2014

Tot i la petita davallada del 2012 el nombre de fires ha anat creixent cada any. L’any passat, a Catalunya es van celebrar 415 activitats firals d’àmbit català local i/o comarcal, internacional i estatal en elsmunicipis catalans i si ho comparem amb les fires previstes l’any 2014, hi ha un increment del 8,2% de fires, aquest increment avala la importància de les fires com a dinamitzador econòmic local, tot i que hi ha fluctuacions pels que fa a les fires internacionals-estatals segons les celebracions siguin en anys parells i senars.

Hi ha un total de 241 municipis catalans que en aquest 2014 realitzaran activitats firals, la distribució de l’activitat firal la podem fer per àmbit territorial i per comarques. Per àmbit territorial, veiem que l’àmbit metropolita (que inclou Barcelona ciutat i rodalies), que l’àmbit que té més fires (26,95%), seguit de les comarques gironines (20,93%), Comarques centrals (18,93%) i més despenjat es queda les terres de Ponent (9,58%).

Si fem la distribució de l’activitat firal per comarques veurem que totes les comarques tenen alguna activitat firal. El Barcelonès encapçala la llista amb 41 activitats firals, seguida del Bages amb 26, Osona amb 24, alt Empordà amb 21 i Vallès Oriental amb 20. La resta de comarques estan per sota de les 20 activitats firals.

Per demarcacions, les comarques de Barcelona són les que acolliran el major nombre de fires, concentrant gairebé la meitat de les activitats: 194 (43,21%) del total. Les comarques gironines comptaran amb 95 fires (21,16%), les comarques de Lleida 89 (19,82%) i, la demarcació de Tarragona acollirà un total de 71 esdeveniments firals (16,26%).

Si fem la distribució per sectors, veiem que el multisectorial és que encapçala les activitats firals amb 122, seguit de l’alimentació, vins, hoteleria i els seus equips amb 103, artesania i ceràmica amb 75 i a molta més distància es troba el sector de lleure, esport i turisme i ramaderia i avicultura amb 24 activitats cada una.

Maite Pascual

Àmbit de Promoció Econòmica

Ajuntament de Lleida