Classificació d’ocupacions i ocupacions de futur

Els darrers canvis en la classificació d’ocupacions s’han produït en 1974, 1994 i 2011. Això per sí sol ja és indicador de la velocitat amb la que evoluciona el mercat de treball: en una generació i escaig hi ha hagut prou canvis a les ocupacions com per actualitzar la classificació dos cops. Aquests canvis tenen diferent naturalesa: aparició de noves ocupacions, desaparició d’altres, ocupacions preexistents però que s’especialitzen, i/o que es tecnifiquen, amb el que les competències per a desenvolupar-les canvien, ocupacions que requereixen una diferent qualificació acadèmica, ocupacions informals que es regularitzen, etc.

La realitat és que amb prou feines les classificacions d’ocupacions del present es poden ajustar bé a la realitat present. En un recent article en aquest mateix bloc ja se’n fa una dissertació i exemplificació de la dificultat de concretar les classificacions. En aquell cas es tractava de la relativa a les activitats econòmiques segons l’IAE, i la necessitat que tenen a l’Ajuntament de Terrassa de fer-ne una de més manejable i entenedora, entre altres, pel seu portal web.

En el cas de la Classificació Catalana d’Ocupacions de 2011 és una adaptació de la CNO-2011 a nivell d’Espanya, que alhora és una adaptació de la CIUO-2008 de l’OIT, adoptada per la Unió Europea. Aquí es pot veure en forma de manual. A la nova versió de 2011 es mantenen els 10 grans grups i com a novetat es defineixen explícitament cadascun dels nivells de competències associats a aquests grups. Aquests nivells de competències estan associats a requisits d’educació formal, en alguns casos es pot suplir per  experiència o formació en el lloc de treball.

Com a exemple de la dificultat d’encabir totes les ocupacions sota una classificació seguirem el fil d’unes ja esmentades en el post previ relatiu a aquests temes.