La covariància en l’atur registrat municipal

Programa Salvados: “El funcionamiento de la economía financiera”

Segurament amb el títol que he posat a aquesta entrada la meitat dels subscriptors del bloc no llegiran l’article, però sincerament no se m’ha acudit un títol més original.

El que llegireu en aquesta entrada està en part inspirat, per un costat, pel que apareix en el vídeo del programa Salvados que hi ha al principi de l’article (entre el 59” i 1’57”), i per un altre per l’article “Votos en la ONU con R”del bloc Datanalytics.

En primer lloc, donat que apareix en el títol de l’article, crec que és important explicar que és la covariància, especialment pels que no ho recordeu o pels que no ho sabeu. La covariància és un valor que mesura el grau de dispersió conjunta de dues variables aleatòries; en els següents tres enllaços trobareu explicacions de què és la covariància: aquí, aquí i aquí.

Balances fiscals

Resulta habitual que els territoris que generen més riquesa exigeixin a qui recapta els impostos que faci públiques les dues bandes dels comptes: les despeses i els ingressos. La indefectible petició catalana al govern espanyol per a que publiqui les balances fiscals n’és un exemple clàssic, però el tema de la petició de la publicació de les balances fiscals també es dóna en d’altres escales territorials, com per exemple l’àmbit local.

Quina és la realitat de les dones i els homes de Granollers?

 

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i dels homes és el títol de l’estudi sociològic sobre la igualtat de gènere que s’ha presentat aquest juliol de 2016 al municipi. Mostra la invisible asimetria que separa la vida i les oportunitats de les dones i els homes de Granollers i la reproducció d’un sistema patriarcal androcèntric i sexista.

Es tracta del primer estudi que radiografia aquesta realitat des de la perspectiva de gènere i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi s’inclou en les accions previstes pel II Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Granollers per conèixer les desigualtats de gènere a la ciutat. Els resultats aporten una informació molt útil a l’hora de seguir abordant polítiques municipals per la igualtat de gènere, doten d’informació l’Observatori Local de Gènere i permeten tenir un històric per anar avaluant l’impacte de la política municipal.

Les fonts d’informació han estat tant quantitatives com qualitatives. Dades de l’Idescat, padró d’habitants i altres fonts estadístiques oficials s’han complementat amb informació dels serveis municipals de l’Ajuntament a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere. Cal ressaltar que s’han fet 790 enquestes telefòniques de 15 minuts de durada, a parts iguals a homes i dones a partir del 18 anys, a principis d’aquest any 2016. La mostra ha estat representativa pel que fa a edat, origen, barri de residència, ocupació, situació familiar, habitatge, formació… i les dades s’han complementat amb la formació d’un grup de discussió amb 9 granollerines i granollerins destacats d’àmbits de la cultura, l’educació, la salut o el treball.

Gràfic 1. Distribució per grups d’edat i sexe de les persones enquestades

2 anys i mig de funcionament del programa d’ocupació Girona Actua

Girona Actua és un programa liderat per l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb el Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS), que inclou 30 entitats del tercer sector i altres agents socials com organitzacions sindicals i patronals que treballen per millorar la situació dels col·lectius en risc de vulnerabilitat.

L’acció s’estructura a partir de 2 eixos de treball: d’una banda, la prospecció d’empreses que podrien contractar els perfils competencials de les persones participants i, de l’altra, les accions de suport i acompanyament al procés d’inserció laboral.

Repunt dels preus dels pisos

La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.

L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:

Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt.

Població georeferenciada. Gener 2014

L’Institut d’Estadística de Catalunya [L’Idescat] ha ofert, per primera vegada, dades de població georeferenciades del Registre de població de Catalunya, a 1 de gener de 2014, amb les variables sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Aquí es pot observar el resultat de la mapificació d’aquestes dades amb l’aplicació CartoDB.

Aquest post descriu el tractament d’aquestes dades. L’Idescat les facilita en format Shapefile, a partir del qual es poden mapificar amb una aplicació que reconegui dades georeferenciades (dades associades a coordenades latitud-longitud).

Enquestes electorals i escopetes de fira

“Les enquestes han fallat!”. Aquesta és segurament la frase que més vaig sentir als amics, la família i als mitjans de comunicació durant les hores i dies següents a les eleccions generals del passat 26 de juny. El programa d’humor Polònia va fer un gag sobre les empreses que fan les enquestes electorals que a mi, personalment, em va fer riure molt.

Estic totalment d’acord amb totes aquestes apreciacions, però en descàrrec de les empreses que fan demoscòpia he de dir que no és gens fàcil preveure el resultat d’unes eleccions, i menys quan hi ha dues noves formacions que passen a formar part del panorama electoral. En la “cuina” de les enquestes electorals s’utilitza bàsicament ––però no únicament– el record del vot per assignar als indecisos a qui votaran, i amb dues noves formacions com Podemos i Ciutadans es més difícil fer les estimacions de a qui votaran els indecisos. A més també cal tenir present que l’abstenció a les eleccions va ser superior al 30%, mentre que en la darrera enquesta electoral del CIS el percentatge d’abstenció no arribava al 20% (aquí, pregunta 6), i que en l’enquesta de El Periódico l’abstenció se situava per sota del 10% (aquí).

La recuperació de la Vinya a Santa Coloma de Gramenet

Catalunya és terra de vinyes, vins i caves i tenim 2.700 anys d’història al voltant d’aquestes. Va arribar al nostre territori pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir el concepte de casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis: cereals, oli i vi, com s’ha trobat en totes les vil·les romanes¹.

A més del vincle que ve de lluny, les dades, tant a nivell de producció com de repercussió econòmica, també ens mostren com el territori català és un referent a nivell nacional pel que fa al conreu de la vinya i la seva explotació. A l’any 2009, per exemple, Catalunya, junt amb Castella – La Manxa, aglutinava el 50% del valor total de les exportacions espanyoles de vi, tenint present, però, que Catalunya era la comunitat que liderava el rànquing en valor (no en volum).

Enquestes que fan ciutadania

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Mobilitat per raó de treball. Aproximació inframunicipal de Sabadell

El Cens és una operació estadística que, amb periodicitat decennal, proporciona el recompte de la població resident en el territori d’un país i la seva distribució geogràfica. També proporciona informació sobre les principals característiques demogràfiques i socials de la població i de les llars i famílies. A diferència dels censos anteriors, el de 2011 no va ser exhaustiu, fet que no permet obtenir dades amb el mateix nivell de desagregació territorial (per manca de significació en els resultats que s’obtindrien).

Un dels elements que es recull en el cens és la mobilitat obligada, ja sigui per motius de feina o per estudi. En aquest cas, l’Idescat ha publicat recentment les dades de mobilitat obligada per raó de treball i estudi dels municipis de més de 200.000 habitants, segons el codi postal de residència de la població ocupada i dels alumnes, i la localització del centre de treball o estudi.

En la següent anàlisi es presenten els resultats observats a Sabadell en relació a la mobilitat obligada per raó de treball.