European Green Leaf, el petit European Green Capital

21 Abril 2016

Fa anys que la Unió Europea fa grans esforços en l’avanç mediambiental i en promocionar entorns sostenibles pel conjunt de la seva ciutadania. Un dels projectes més notables han estat els premis i reconeixements municipalistes que des de l’any 2010 s’atorguen a les grans ciutats que són models d’actuació verda i que comparteixen les seves pràctiques amb d’altres ciutat.

El premi European Green Capital va néixer a l’any 2010, i està obert a les ciutats dels vint-i-vuit països de la Unió Europea i als països candidats oficials (Turquia, Montenegro, Macedònia, Sèrbia, Albània, i Islàndia) i als països de l’espai econòmic europeu (Suïssa, Noruega i Liechtenstein). La llista de ciutats premiades comença a l’any 2010 amb la capital sueca Estocolm, a l’any 2011 va ser la ciutat-estat d’Hamburg, l’any 2012 va ser la capital basca Vitòria, l’any 2013 va ser premiada la francesa Nantes, a l’any 2014 va tornar a ser una capital nòrdica com Copenhaguen, a l’any 2015 va ser Bristol, enguany a l’any 2016 és Liubliana i el premi a l’any 2017 serà per a la ciutat alemanya d’Essen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Milers d’euros plantats a les ciutat.

5 Setembre 2014

Passejant pels carrers, asseguts als bancs dels parcs, sempre ens acompanyen els arbres de la ciutat. Som conscients  de tot allò que aporten a la ciutat? Som capaços d’estimar el seu valor objectivament? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Antenes, electromagnetisme i salut pública

28 Març 2014

D’ençà l’auge de la telefonia mòbil a mitjans dels anys 90 un nou element es va incorporar al nostre paisatge urbà: les estacions base de telefonia mòbil (o BTS base transceived station), altrament dites antenes de telefonia. I indissolublement associat a aquest element s’ha incrementat notablement la presència d’un altre element que és invisible als nostres ulls: les ones electromagnètiques, sobre les quals encara hi ha obert el debat sobre els seus efectes en la salut humana.

En aquest sentit, des de l’any 1998 la ICNIRP (Comissió Internacional sobre la Protecció en front de les Radiacions No Ionitzants) estableix el que són els nivells màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics, adoptats pel consell de la UE l’any 1999, per l’estat espanyol el 2001 i ratificats altre cop per la ICNIRP l’any 2009 després de l’anàlisi de la producció científica al respecte durant aquests anys. Malgrat aquestes limitacions sobre els nivells màxims segueix en discussió la possible relació causa-efecte entre l’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència i possibles efectes perjudicials per a la salut.

Punts de mesura dels nivells de radiació electromagnètica a Terrassa. Web de la Governança radioelèctrica

Punts de mesura dels nivells de radiació electromagnètica a Terrassa. Web de la Governança radioelèctrica

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Corredor de la C-17. Eix territorial de desenvolupament econòmic

18 Octubre 2013

En la línia d’altres posts anteriors, voldríem insistir en la dinàmica actual de planificació econòmica a partir d’un àmbit territorial supramunicipal, seguint lògiques econòmiques i socials que van més enllà d’uns àmbits o fronteres “administratives” i que responen sobretot a criteris d’influència econòmica i de mobilitat. En aquest sentit, darrerament s’estan impulsant les bases de col·laboració entre els diversos agents del territori al voltant de la C-17, apostant per a la seva indústria com a valor imprescindible i treballant per desenvolupar els projectes clau indispensables per  tal que el corredor de la C-17 esdevingui un eix de promoció econòmica conjunta que permeti potenciar l’ocupació en el seu àmbit. En aquest projecte hi participen tres municipis que formen part de la Xarxa El Perfil de la ciutat: Granollers, Mollet del Vallès i Vic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La indústria, el gran consumidor d’energia

14 Juny 2013

En aquest post seguim la línia encetada en un post anterior,  Consums energètics i emissions de CO2 als municipis,  sobre estadístiques energètiques municipals. Allí varem veure la distribució del consum entre els diversos sectors. Ara aprofundirem en el principal sector per volum de consum energètic: el sector industrial. El darrer any disponible, de tot el consum elèctric a un municipi com Rubí, el 54% correspon a la indústria, el 24% al terciari (incloent transport públic) i el 21% a les llars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La meteo està de moda

31 Mai 2013

La meteo està d’actualitat. El motiu? Aquesta primavera, que està registrant unes temperatures més baixes del que toca per l’època de l’any en que estem. Tothom en parla, a tot hora i a tot arreu. Ara bé, bona part del debat sobre aquest tema no se sustenta, habitualment, amb dades, sinó amb percepcions i records d’un mateix. Afirmacions del tipus “anys enrere plovia més” o bé “els hiverns no són el que eren” poden ser habituals quan es parla del temps, però mancades del suport numèric necessari.

Per tal de poder fer més precises aquestes afirmacions disposem d’una important font de dades: les dades que provenen de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i que està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC). Aquesta xarxa està distribuïda per tot el territori i es compon de 169 estacions automàtiques (dada a març de 2013), on es mesuren diferents variables meteorològiques, com ara la temperatura, la precipitació, la velocitat del vent, etc.

Aquestes mesures estan disponibles en temps real (s’actualitzen cada 30 minuts), si bé han de passar un procés de control de qualitat posterior fins que es poden donar per vàlides. Així doncs, des del lloc web del SMC hi ha disponible, diàriament, informació meteorològica. A més, el SMC publica, mensualment, uns butlletins climàtics amb un resum de les dades (precipitació mensual acumulada, temperatura màxima del mes, mínima, etc.) per a cada una de les estacions automàtiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les activitats agràries en el punt de mira: un ressorgir de la pagesia als espais periurbans de les ciutats industrials?

24 Mai 2013

En els darrers anys assistim a un creixent i renovat interès per allò que succeeix en els entorns immediats de les nostres ciutats, en aquells espais de transició, de difuminació, entre la ciutat i el camp que l’envolta; uns espais que han estat profundament alterats en els darrers decennis de resultes d’unes pautes d’ocupació del territori i del seu ús que han convertit en un anacronisme l’ancestral dualisme entre el món rural i el món urbà.

El model de ciutat dispersa en el qual s’ha materialitzat aquestes pautes d’apropiació del territori ha motivat la competència, especialment en entorns metropolitans, per part d’usos i funcions pròpiament urbanes (la residència, l’activitat industrial i terciària, la xarxa d’infraestructures), en detriment d’aquells usos i funcions que tradicionalment havien estat hegemònics en aquests indrets (els usos agraris i forestals), configurant-se, d’aquesta manera, a les perifèries de les nostres ciutats, uns espais d’hibridació que estan en un estat de permanent tensió.

Horts marginals a la llera del riu Ripoll. Fotograma del doc. de Pau Faus, "La ciudad jubilada", 2009 (http://vimeo.com/9317178)

Horts marginals a la llera del riu Ripoll. Fotograma del doc. de Pau Faus, “La ciudad jubilada”, 2009 (http://vimeo.com/9317178)

Com a conseqüència d’aquesta dinàmica competitiva per a l’ocupació i apropiació del territori, recolzada en la situació de subordinació d’aquests espais lliures a les necessitats d’expansió urbanística de les ciutats, l’activitat agrícola localitzada en aquestes zones de contacte i transició, que tradicionalment s’havia vist afavorida per l’existència d’importants rendes de proximitat derivades precisament de la seva posició en relació als mercats urbans, s’ha vist empesa a una pèrdua constant i irreparable de sòl fèrtil, en quantitat i qualitat, que ha comportat la generació de creixents espais agrícoles marginals abocats a una activitat que, en general, resulta escassament competitiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: