L’administració digital ja és una realitat a casa nostra

imatgee-administraciocasa

Cada vegada són més els tràmits i gestions amb les administracions i entre administracions que es poden fer a través d’internet, sense necessitats que la ciutadania s’hagi de desplaçar i una administració faci un requeriment a una altra. Des de l’aprovació a l’any 2003 de la Llei de firma electrònica i posteriorment a l’any 2007 de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, s’han assentat les bases per permetre que la relació entre administracions i ciutadania es puguin fer per mitjans electrònics. L’aprovació l’any passat de la les lleis 39 i 40 de 2015 que regulen el procediment administratiu per un cantó i el règim jurídic de les administracions públiques per un altre, han significat un canvi substancial que ha de conduir-nos a la transformació digital de les nostres administracions locals i de les seves relacions amb la ciutadania.

Des del començament garantir la seguretat jurídica i tecnològica en les transaccions electròniques entre administracions i amb la ciutadania ha estat una constant. Per aquesta raó s’han introduït la utilització de certificacions digitals com a  mitjans d’identificació segurs, com ara el DNI electrònic o d’altres certificacions emeses per tercers de confiança com ara la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) o CatCert  a Catalunya. En l’actualitat molts ajuntaments poden emetre el certificat digital per a la ciutadania anomenat idCAT. Aquest tràmit s’ha de fer presencialment atès que és imprescindible acreditar la personalitat davant les persones funcionàries que estan al càrrec. A partir de la seva expedició, la persona interessada ja podrà fer ús dels serveis electrònics que posi el seu ajuntament a disposició a través de les seves oficines virtuals.

Els sistemes d’identificació estan en constant evolució amb la finalitat de fer compatible la seguretat en la tramitació i la usabilitat de l’acreditació. Per aquesta raó s’està estenent la utilització d’un nou sistema d’identificació a través de claus compartides com el PIN d’un sol ús. En aquest cas es tracta de l’IdCAT SMS, que permet a la persona usuària identificar-se davant l’administració fent servir un telèfon intel·ligent. Molts ajuntaments grans i mitjans ofereixen punts d’oficines electròniques a espais municipals, mercats, centres esportius, … on fer diferents tràmits a la ciutadania, com  l’obtenció del volant d’empadronament, demanar hora per tramitar el DNI, demanar espais municipals per a les activitats d’entitats, fer queixes i suggeriments o fer els tràmits corresponents a tributs gestionats per l’OGT de la Diputació. La tramitació electrònica, la simplificació de tràmits i la interoperabilitat de dades entre administracions, comporten una reducció de costos directes i indirectes tant a l’administració com a la ciutadania i empreses. Aquesta reducció de costos es pot mesurar a través d’un sistema de càlcul que ha publicat Federació Espanyola de Municipis  i que fa servir unes taules per mesurar aquests estalvis. A tall d’exemple, l’Ajuntament de Mollet del Vallès va poder quantificar aquest estalvi en 327.977 euros l’any 2015, el que va representar un increment del 75% respecte a l’any anterior.

El desenvolupament de l’administració digital forma part de l’estratègia Horitzó 2020 de la Unió Europea i això ha fet que totes les administracions a nivell europeu i estatal s’alineïn en aquesta estratègia, propiciant els canvis legals necessaris per aquest desenvolupament.

A nivell de l’Estat Espanyol aquest compromís per avançar en la transformació digital de l’administració ha consolidat un gran espai de referencia per al debat, per a l’intercanvi d’experiències i la creació de xarxes com és el Congrés Nacional d’Innovació i Serveis Públics (CNIS). El CNIS, que se celebra anualment a la seu de la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre a Madrid, va tenir com a lema a la darrera edició “La transformació digital al servei de les persones, va tractar els canvis normatius, l’avanç de les tecnologies i l’evolució de les institucions per complementar l’Administració tradicional amb l’e-Administració”.

A l’edició anterior de l’any 2015, l’Ajuntament de Mollet del Vallès va ser convidat a presentar dos projectes innovadors que ja s’han implantat a l’administració de la ciutat:
La transformació de la gestió interna d’acords i resolucions (Airo). Un projecte organitzatiu per la gestió del canvi i la transformació cap a una administració sense paper amb incidència als àmbits tecnològic, organitzatiu i jurídic; i el Projecte sobre sistemes de seguretat tecnològica, que té com a objectiu principal la creació de les condicions necessàries de confiança en l’ús dels mitjans electrònics arran de garantir la seguretat de sistemes, les dades i la comunicació.

A dia d’avui no hi ha dubte de l’aposta decidida dels municipis que formem part de la Xarxa Perfil de la Ciutat en la implantació d’eines i procediments per tal de facilitar la relació amb empreses i ciutadania. A nivell de casa nostra, la Generalitat de Catalunya i el Consorci LOCALRET, a on estan integrats la majoria de municipis del país, varen constituir el Consorci de l’Administració Oberta (AOC) que està actuant com a motor impulsor dels canvis que s’estan vivint en aquest àmbit. L’AOC va impulsar l’any 2015 la realització del I Congrés de Govern Digital com punt de trobada de les administracions catalanes i proveïdors del sector tecnològic. En aquest congrés es varen lliurar els premis Administració Oberta 2015 a on varen ser guardonats els ajuntaments de Terrassa, Viladecans, El Prat de Llobregat, Mollet del Vallès, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Mataró, Manresa i Reus en la categoria de més de 50.000 habitants.

arroba

Més enllà dels reconeixements, l’AOC elabora Informes anuals sobre el grau d’avenç de l’Administració electrònica als ens locals catalans a través d’un anàlisi exhaustiu dels webs dels 947 ajuntaments, dels 41 consells comarcals, 4 diputacions, 1.052 ens del sector públic local; 12 departaments de la Generalitat de Catalunya i 201 entitats del seu sector públic; 8 universitats i 6 ens que formen part dels òrgans superiors de la Generalitat. Les dades de l’Informe anual, es poden consultar també de forma territorial en un mapa municipal català de les e-Administracions. A més l’AOC amb el conjunt d’informes ja elaborats fa un interessant document comparatiu de  tota la sèrie (març 2010 a maig de 2016): Evolució de les dades dels informes sobre l’e-Administració municipal i comarcal sobre els indicadors: Catàleg de serveis municipals, Carpeta del ciutadà,  Seu electrònica, Perfil de contractant, Visor cartogràfic, Visor Tauler electrònic,  Cercador al web, Tràmits, Instància genèrica en línia, Notificacions electròniques, Factures electròniques, Intercanvi de dades d’altres administracions, Consulta telemàtica del padró municipal, Comunicació de canvi de domicili, Creació de metadades cartogràfiques, Entitat de registre T-CAT,  Entitat de registre idCAT , Informació cartogràfica en la gestió Seguretat, Anàlisi de vulnerabilitats, Ordenança reguladora d’e-Administració, Normativa reguladora de seu electrònica, Normativa reguladora de registre electrònic, i Transparència.

Valentin Gomez, Ester Pallares i Raúl D. González. Tècnics de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: