L’economia social i cooperativa: una alternativa de futur en una economia globalitzada?

cooperacic3b3n-faena-com

En els darrers anys sovint hem escoltat parlar de l’economia social i cooperativa. Sembla ser que aquesta manera singular de fer empresa torna a revifar cada vegada que es produeix una crisi econòmica. Tanmateix no es tracta d’una moda passatgera, la solvència i les bones pràctiques realitzades en el sector justifiquen el reconeixement del valor real aportat per les empreses de l’economia social i cooperativa, com a model empresarial competitiu i d’alt retorn social, plenament vigent en un context econòmic globalitzat i cada vegada més complex com és l’actual.

Què és l’economia social? No existeix una única definició per aquest terme però, en línies generals, sota el concepte d’economia social s’engloben aquelles empreses i entitats que tenen com a finalitat principal el servei als seus associats o a la comunitat, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball   sobre el capital en el repartiment de les rendes. L’economia social es concreta amb models diversos com poden ser les mutualitats, associacions, cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció, entre d’altres.

En l’àmbit global de l’economia social, el terme economia cooperativa engloba específicament les empreses constituïdes jurídicament com a societat cooperativa o societat laboral (anònima o limitada), caracteritzades per la propietat conjunta dels socis, els quals són els beneficiaris de l’activitat de l’empresa. Es tracta d’empreses no financeres que tenen com a objectiu la producció de bens i/o serveis destinats a la venda, no existint en aquest sentit, cap diferència respecte a qualsevol altre tipus d’empresa. 

Els conceptes de democràcia, igualtat, solidaritat i equitat que caracteritzen a les empreses de l’economia social i cooperativa ens informen clarament dels seus valors i regles de funcionament. Es tracta d’un model en el qual la economia està al servei de les persones, ja sigui com a treballadors, productors, consumidors o usuaris, fortament arrelat al territori i amb un clar compromís social, laboral i mediambiental.

A Catalunya l’economia social i cooperativa té una llarga i desigual tradició. Centrant-nos en l’àmbit de les empreses cooperatives, les dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social en finalitzar l’any 2014, situen a Catalunya com a primera comunitat en el nombre de societats cooperatives (4.056 empreses) i en quart lloc en relació a l’ocupació generada (41.323 persones ocupades).

Empreses: les empreses cooperatives representen el 0,7% del total d’empreses amb establiment a Catalunya i el 20,0% respecte del total de aquest tipus d’empresa a l’Estat espanyol.  Per règim de cotització, són majoria les cooperatives vinculades al treball autònom (el 62,2% del total) i per sectors (1), les de serveis (el 72,2%).

Ocupació: l’ocupació en empreses i entitats cooperatives a Catalunya representa l’1,4% del total de l’ocupació (2) i el 14,1% respecte a l’ocupació cooperativa en el conjunt de l’Estat. Per règim de cotització, la major part cotitza en el règim general (el 69,0%). Per sectors econòmics, destaquen els serveis (el 70,9% del total), seguits per la indústria (el 23,1%).

Fent un repàs per diverses publicacions vinculades al món de l’economia social i cooperativa, s’observa que molts autors consideren que els valors propis d’aquest model econòmic resulten especialment eficaces en temps de crisi. Així es desprèn de l’informe sobre “La contribució de les cooperatives a la sortida de la crisi” del Parlament Europeu (ratificat el 2 de juliol de 2013) i en el qual es sol·licitat a la Comissió i als Estats membres que potenciïn les cooperatives i altres empreses de l’Economia Social com a eines per sortir de la crisi. A l’informe, es posa de relleu que les cooperatives estan generant i mantenint ocupació, alhora que mostren millors nivells de creixement (en nombre d’empreses, llocs de treball i manteniment d’activitat) que altres models empresarials.

Si realitzen aquest anàlisi en Catalunya, l’evolució de les dades del cooperativisme entre 2008 i 2014 indiquen una disminució de societats cooperatives (1.300 cooperatives menys; -24,3%), amb un caiguda força notable entre 2013 i 2014 (-15,6%).

gràfic 1

Pel que fa a l’ocupació en el període comprès entre 2008 i 2014, s’observa un petit repunt del +0,3% (123 persones més ocupades). Val a dir que l’ocupació ha crescut notablement els darrers dos anys (1.397 ocupats més el 2013 i 2.174 més el 2014) i s’ha superat el nivell d’ocupació de 2008.

gràfic 2

La comparativa entre el comportament de les empreses cooperatives i el conjunt de les empreses, des de l’iniciï de la crisi fins a 2014, mostra que l’evolució de les cooperatives ha sofert un ajust més important que el total de les empreses ubicades a Catalunya. Mentre que el nombre de cooperatives s’ha reduït un 24,3%, la resta ho ha fet un 7,9%. Cal tenir en compte que ja abans de l’iniciï de la crisi, el ritme de creixement de les cooperatives era negatiu, el contrari que succeïa amb el conjunt de les empreses, que van créixer fins l’any 2009 (segons sèrie històrica iniciada en 1999).

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació les dades ens mostren un escenari totalment diferent: augmenta el volum de l’ocupació cooperativa, tot i que molt lleugerament (+0,3%), mentre que l’ocupació  vinculada a la resta d’empreses ha caigut entre 2008 i 2014 un 10,3%.

taula

En conclusió, el sector de l’economia social i cooperativa ha ajustat el seu dimensionament com a  conseqüència de la situació de crisi econòmica, com la resta del teixit productiu. Les dades positives són en relació a l’ocupació, amb una tendència al creixement en els darrers dos últims anys. Aquesta dada ens indica que, probablement, s’està produint un canvi en la dimensió de les empreses cooperatives consolidades, ja que l’augment de l’ocupació ve acompanyat d’una disminució del nombre de societats. Les dades també indiquen que les empreses cooperatives mostren un millor comportament respecte el manteniment de llocs de treball que altres tipus d’empresa.

Però més enllà dels factors  conjunturals que la han posat en valor davant la crisi, l’economia social i cooperativa és per si mateixa un model vàlid, alternatiu i complementari del model econòmic tradicional. Cal continuar desenvolupant polítiques públiques que ajudin a consolidar el sector i posar en marxa nous projectes en sintonia amb una economia sostenible i socialment implicada.

(1) El percentatge d’empreses cooperatives per sector està calculat en relació a les cooperatives amb centre de cotització a Catalunya i no al total de societats existents, ja que és l’única dada publicada al respecte.

(2) Les dades de la població ocupada provenen de l’Enquesta de Població Activa.

María Navarrete – Promoció Econòmica, Comerç i Turisme

Ajuntament del Prat de Llobregat

Fonts consultades:

http://empresaiocupacio.gencat.cat

http://empleo.gob.es

http://ine.es

http://cooperativescatalunya.coop

http://aracoop.coop

Imatge: www.redcontablemx.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: