Risc de migració d’ocupacions

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif –Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Blinder arribava a la conclusió que aproximadament un 25% dels treballadors dels EUA són potencialment offshorable i en un altre estudi Van Welsum i Reif parlen d’un 20% de treballadors que desenvolupen tasques potencialment offshorable en diversos països de l’OCDE.

En un estudi realitzat per Catalunya (Artís, M. Suriñach, J., García J.R., Manca, F. (2010) -Task trade, avaluació i implicacions per a Catalunya- concloïen que estarien afectades pel fenomen un 25,7%, aproximadament una quarta part.

Així mateix en un estudi que hem realitzat a nivell local -Ocupacions que generen contractació en temps de crisi. 2013- es mostra la importància del fenomen, similar a altres estudis esmentats. Tot i calcular el grau d’offshorabilitat dels contractes totals a Barcelona província i al Vallès Occidental, ens hem circumscrit a l’anàlisi dels contractes indefinits, perquè és un indicador millor sobre contractació estable i eliminem la distorsió de la rotació d’ocupacions, que és molt diferent segons l’ocupació. Per fer l’anàlisi hem fet les equivalències del grau d’offshorabilitat de cada ocupació segons CCO’11 a 3 dígits, a partir de les equivalències realitzades per Artís (2010) segons CCO’94 a 3 dígits amb la font original (vegeu Blinder al principi)

Hem trobat proporcions molt semblants per la comarca i per la província als esmentats sobre l’economia de Catalunya. Les proporcions copsades a l’economia del Vallès Occidental i Barcelona província són que el 68,1% i 69,3%, respectivament, dels contractes indefinits són d’ocupacions altament no offshorable. Un 9,5% i 8,1% dels contractes indefinits es troben en el grau següent, no offshorable. D’altra banda, que el 13,7% i 13,6% correspondrien a ocupacions classificades com a offshorable, i finalment un 8,8% i 9,1% correspondrien a tasques classificades com a molt offshorable. És a dir, estarien afectades pel fenomen un 22,5 i 22,6%, respectivament, xifra molt propera al 25,7% trobat per Catalunya en 2008, on també concloïen que en els darrers anys, no sembla que hi hagi hagut una variació relativa substancial del nombre d’ocupats que potencialment poden estar subjectes a offshorability.

Alguns resultats addicionals obtinguts per a l’economia de Catalunya eren els mateixos que els d’aquest estudi: l’offshorability afecta més els treballadors del gènere masculí. Mentre els treballadors masculins afectats potencialment per l’offshorability representen el 32,2% de l’ocupació masculina, les treballadores en aquesta mateixa situació representa únicament el 17,5% del total d’ocupació femenina.

En el cas del Vallès Occidental i Barcelona província els resultats també són força semblants segons gènere. Així, els treballadors homes afectats potencialment per l’offshorability representarien el 28,2% i 28,3%, respectivament; i les dones potencialment afectades el 16,1% i 16,8%, respectivament.

Offshorability gènere

L’offshoring pot afectar més determinats sectors com, per exemple, sectors de serveis amb un elevat contingut tecnològic, on els resultats de les tasques realitzades es poden transportar amb facilitat i a un cost reduït. D’altra banda, hi ha ocupacions més tradicionals, en les que el nivell acadèmic requerit per dur-les a terme és més baix i no estan tan subjectes tant a l’offshoring o al comerç de tasques.

D’això què se’n dedueix a nivell de promoció econòmica ? Doncs que les polítiques de foment de l’economia del coneixement, que impliquen l’augment del nivell acadèmic mitjà dels treballadors s’han d’emmarcar en un món global, on la competència no és amb el del costat sinó arreu. Així hi ha ocupacions menys qualificades amb menys perill de competència internacional, sobretot les intensives en mà d’obra. De la mateixa manera altres més qualificades poden tenir més competència.

De tot això se’n pot deduir que no sempre els ajustaments d’activitats arrel de la globalització i l’increment del comerç internacional es fan per la banda de les ocupacions menys qualificades. En uns casos sí i en altres no. Això no vol dir no apostar per la formació, ans el contrari. Cal veure-ho com una oportunitat d’incrementar les polítiques de formació, per tal d’atraure activitats potencialment offshorable d’altres països i per crear noves activitats en cas d’externalització d’activitats, que aquestes no migrin.

Així cal fomentar les polítiques dirigides a impulsar l’economia del coneixement, tot incrementant el nivell acadèmic i de qualificació. Però això no és suficient si no s’impulsen de forma decidida els sectors que puguin ocupar aquests treballadors i que els propis treballadors, a més de tenir una major qualificació, s’apliquin el long life learning, tinguin major flexibilitat, més adaptabilitat als canvis.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: