Milers d’euros plantats a les ciutat.

Passejant pels carrers, asseguts als bancs dels parcs, sempre ens acompanyen els arbres de la ciutat. Som conscients  de tot allò que aporten a la ciutat? Som capaços d’estimar el seu valor objectivament?

Els arbres com a patrimoni públic de les ciutats fa pocs anys que tenen un valor important i un paper als nostres municipis. Els ajuntaments democràtics han fet un treball clau per incorporar la natura i els arbres als carres i espais de lleure dels municipis.

Però aquesta estimació dels arbres té una valoració ornamental més recent, i una més general que té precedents a mitjans del segle dinou, dins de les primeres valoracions de terres que en proposaven Ruiz (1861), Museros (1871, 1977) i Torrejon (1957). Recentment havia  mètodes de valoració de Caballer (1975, 1988), Humero (2006), Alonso i Serrano (2007) i Otuño (2007). Cal destacar especialment el mètode Caballer (1999) per ser el primer que va tractar d’estimació d’arbres a través de quatre valors: fruits, forestal, mediambiental i ornamental.

En relació a les ciutats, els arbres  tenen un component poc relacionat amb el seu fruit i aprofitament de la seva fusta, i guanyen els valors mediambiental i, especialment, ornamental. No podem oblidar que aquests elements vius fan una funció fonamental d’aportació d’oxigen i d’eliminació de diòxid de carboni, de barrera acústica, de retenció de partícules i ombra refrescadora als mesos càlids. També aporten valor intangible al paisatge urbà per la millora estètica, funcional i sentimental.

La valoració ornamental, molt més desenvolupada a les nostres ciutats, té una història molt més recent. El primer treball a Espanya, López y del Alamo (1975) i és anomenat mètode ICONA, i està inspirat en mètodes anglesos i suïssos. Tenia com a base sis índexs de valoració: classificació per espècie, valor estètic i funcionalitat i estat sanitari, situació, singularitat, raresa, i relació edat/diàmetre; i es complementava amb un mètode de valoració de les ferides al tronc i pèrdua de branques i arrels. Més tard, el MOPU(1982) va simplificar l’estimació i va adoptar un mètode proper al càlcul finlandès que reduïa a quatre els valors ornamentals de l’arbrat: superfície de l’arbrat, valor bàsic de l’espècie, ubicació i estat vegetatiu. Finalment, a finals dels anys 80 a través del programa MAP (L’Home i la Biosfera) de la UNESCO, l’Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics amb l’ETS d’Enginyers de Monts de Madrid i un conjunt d’especialistes estatals i d’altres països europeus, van establir a l’any 1990 la Valoració de l’arbrat ornamental, coneguda com Norma Granada.

Aquest darrer i actual mètode, estableix més objectivitat i redueix la discrecionalitat del taxador a través del càlcul de més variables fisiològiques, estat estètic, funcionalitat, representativitat i noves fórmules per calcular les ferides del tronc, arrels i branques. A més, aquesta Norma Granada té una constant actualització de mètode de valoració, a través d’espais de seguiment i d’anàlisi, que han aportat dues actualitzacions, la de 1999 i la de 2007. Al 1999 es van incorporar més espècies d’arbustos i vegetals, i al 2007 es va establir un valor bàsic per exemplar que només pot ser incrementant fins al un màxim d’un 50% amb els factors correctors i no fins al 800% com podia passar amb l’aplicació del mètode abans. Com a exemple, amb aquest mètode es va fer una estimació del Jardí Botànic de València (amb 202 exemplars) que va arribar a més de 40 milions d’euros de valoració.

Inicialment els criteris pràctics de la Norma Granada són els d’aplicar a arbres de més de 30 cm de diàmetre i d’un metre d’alçada; i a partir d’un valor de mercat -donat per l’esperança de vida, la longevitat i el creixement que ha tingut l’exemplar- i del seu diàmetre de la capçada, l’alçada i el seu estat de salut, en funció de la taula de valors de cada espècie. Sense oblidar afegir els factors locals sobre valor estètic, funcional, representativitat o raresa i la seva significació històrica, si la té.

Diversos municipis han incorporat aquesta valoració al seus catàlegs d’arbres singulars o arbres monumentals o a l’inventari de patrimoni natural.  Al web catpaisatge.net hi ha un dossier d’alguns d’aquestes reculls d’arboricultura catalogats: Arbres catalogats de la ciutat de Girona, Arbres d’interès local de Barcelona, Arbres monumentals de Catalunya, Arbres monumentals del nord d’Osona, Arbres monumentals i d’interès local del Maresme, Arbres singulars de Mollet del Vallès.

Com a exemple pràctic de l’aplicació de la Norma Granada podem consultar un Informe relatiu a l’estat de l’arbrat existent, com a annex a la Modificació puntual del Pla General Municipal d’un espai de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet; on s’aplica la Norma Granada amb les seves fórmules i valoracions de substitució de dos exemplars de pins amb troncs de 108 cm i de 207cm amb un valors de 5.981,63 € i 9.787,787 €. (http://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE150_AD/PE150_AD_Annex_2.pdf)

Finalment, vull acabar reiterant la idea que la Norma Granada fa uns estimacions de l’exemplar, aplicant uns valors convencionals determinats, i té un objectiu de protecció de la planta; atès que el valor real el donen els veïns i les veïnes de la ciutat amb els que tenen els vincles històrics, naturals o sentimentals; i són els que gaudeixen dia a dia d’ells. Aquesta estimació no és només econòmica, sinó ha de servir i ser utilitzada per valorar la seva funció natural i social per protegir-lo, com també fem amb molts d’altres elements de les nostres ciutats.

 

Raúl D. González

Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: