L’avaluació de polítiques en l’àmbit local: una assignatura pendent per a la innovació social ?

El passat 3 de juliol, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, a través de l’Equip Tècnic de Suport,  varem participar a la jornada organitzada per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) sobre l’avaluació de polítiques públiques. Juntament amb els ajuntaments de Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Terrassa varem formar part de  la taula de reflexió entorn l’avaluació en l’Àmbit Local.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona s’organitzen en el marc d’un model d’atenció social i comunitària propera a les persones, i als barris.  Treballem per afavorir processos d’inclusió i cohesió i pal·liar els efectes de l’exclusió. Actualment en una població de 95.000 habitants, hi ha desplegats set equips de Serveis Socials Bàsics organitzats en quatre sectors. Hi ha també quatre serveis especialitzats (infància, dependències, salut juvenil i violència de gènere) que aprofundeixen en àmbits d’exclusió i necessitats de manera més especialitzada.  Formen part també dels Serveis Socials els sis Centre Cívics que treballen pel foment de la participació i la cohesió en els barris. Des d’aquest marc i complexitat de serveis entenem l’avaluació com un procés que serveix per a validar i donar coherència el propi model. Ha  de  respondre a la millora constant i la innovació en les metodologies d’atenció al ciutadà i al diagnòstic de les necessitats socials.  Ha de ser un instrument útil a la presa de decisions estratègiques i polítiques. I ha de poder apropar al ciutadà a comprendre la necessitat i el resultats de les accions.

La taula va tractar tres qüestions que tot seguit en resumim les principals aportacions.

Tan a nivell polític com tècnic, actualment tothom parla d’avaluació. Però qui hauria de ser el seu agent impulsor en el marc de l’administració local? Com es distribueixen les responsabilitats ciutadans, polítics, tècnics…?

L’avaluació de les politiques públiques neix de la demanda de transparència en l’acció de govern i la necessitat de poder rendir comptes davant el ciutadà. El ciutadà és més exigent amb els qui governen i amb la seva acció, fent de l’avaluació una activitat o procés necessari.

Així poc a poc l’avaluació agafa força.Post8_Imatge1

La necessita política per poder explicar què s’ha fet, conflueix amb l’exigència ciutadana de saber si el què s’ha dit que es faria, es fa, i la necessitat dels tècnics de saber si el què es fa, funciona. Són aquestes tres esferes i la seva interacció que fan possible que hi hagi avaluació.

Com s’entén l’avaluació des de l’àmbit municipal? Per què serveix o hauria de servir l’avaluació? Quin creieu que és la principal utilitat en el món municipal?

El fet que l’objecte de fer avaluació hagi estat  rendir comptes, explica molt bé, com s’ha incorporat en les administracions públiques i el paper que té actualment.  L’avaluació neix amb presses. Amb objecte de donar una resposta immediata.

L’avaluació en l’àmbit municipal, generalment creix en un marc d’improvisació. No es planifica des de l’inici d’un projecte, acció, servei o política, s’entén com un pas final i això fa que es treballi amb el que es té i no amb el que es necesita.

Post8_Imatge2

L’avaluació va a càrrec de qui té voluntat i interès i no qui s’hi pot dedicar i té la formació necessària per fer aquesta funció.

Aquests elements fan que l’avaluació que hauria d’haver estat al servei de la innovació i la millora s’hagi  posat al servei de la justificació de l’acció. De manera que en comptes de servir per respondre preguntes com “aquest pas era necessari per aconseguir l’objectiu?”  o senzillament “hem aconseguit l’objectiu?” L’avaluació ha servit només per dir “què hem fet aquest any?”, “a quantes persones hem atès?”, “com és aquesta gent a qui hem atès?”

Des de l’òptica local, què podem fer per tal que l’avaluació ajudi a millorar les decisions tècniques i polítiques? Quines accions es poden impulsar?

Cal que es reconegui l’avaluació com un procés estratègic, que es planifica i acompanya qualsevol acció, idea que es vol desenvolupar. Poder comptar amb professionals experts, que en un marc Post8_Imatge3de suport a la direcció, ajudin a incorporar l’avaluació com un valor organitzatiu. Cal perdre la por a fer avaluació i als seus resultats. S’han d’aconseguir trencar tabús, com que l’avaluació és quelcom complex, lent i que serveix per controlar, i cal començar a fer avaluació amb objectius clars, de manera selectiva  i de manera continuada.

Actualment hi ha les eines per registrar, hi ha possibilitats d’automatització de processos, i per tant hi ha d’haver més temps per dedicar-se a pensar i reflexionar, a preparar i planificar l’acció, per garantir una avaluació de qualitat i que ens ajudi a prendre decisions.

L’avaluació implica incorporar metodologia en el recull i l’anàlisi de l’aprenentatge que neix de l’acció. Quan fas l’avaluació et permet aprendre i si ets capaç de sistematitzar i elaborar aquest aprenentatge ajudarà avançar. Pensar, planificar, fer, repensar és el cercle de la millora continua, només possible si hi ha avaluació.

Durant la jornada es va fer evident que l’avaluació no existeix ni significa al mateix per tothom, però el que si va quedar clar és que actualment s’ha de fer un pas cap endavant i treballar per posar l’avaluació al servei de la innovació la millora continua.

 “Prefereixo els errors de l’entusiasme que la indiferència de la saviesa” 

(Anatole France) 

Lídia Mallorquí Román

Serveis Bàsics d’Atenció Social. Ajuntament de Girona

Una resposta a L’avaluació de polítiques en l’àmbit local: una assignatura pendent per a la innovació social ?

  1. Mai no insistirem prou en el tema de l’avaluació de les polítiques públiques!… com de tant en tant ja fem en aquest bloc, com de bell inici de la xarxa El Perfil de la Ciutat ja vam manifestar; en la necessitat de relacionar els estadístics i indicador de territori amb els originaris de l’actuació o gestió pública. Fins i tot vam arribar a distingir el què era una cosa i una altre -com alguns recordareu- en les definicions de la primera bateria d’indicadors que vam treballar (vegeu http://wp.me/PUvof-2g). Sobre aquest tema, aprofito per avançar que l’Oficina d’Estratègies per al Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona està fent un recull sobre pràctiques dels observatoris socioecomòmics en matèria d’avaluació de polítiques públiques, precisament per a la intervenció que el director d’Ivàlua farà en el seminari que s’està preparant per a la propera tardor, sobre els 20 anys dels observatoris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: