Què entenem per ‘Sector Cultural’?

La rigidesa de les classificacions estadístiques tan conegudes per qui es dedica a treballar amb les escasses dades que disposem a nivell local sobre activitat econòmica dificulta tota mena d’aproximacions a sectors no convencionals. En el cas de voler calcular quin és el valor econòmic que aporta un sector tan maltractat darrerament com el cultural o quants ocupats o bé aturats acull en un determinat àmbit territorial haurem de recórrer a la bibliografia existent sobre el tema per tal de poder tenir una mica de llum que ens permeti extraure unes dades i no unes altres que ens oferiran una visió més o menys esbiaixada d’un sector de fronteres indefinides.

Nit de foc a Terrassa. FonT: Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Nit de foc a Terrassa. Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Les dades de què disposem es troben classificades d’una manera determinada (CCAE-09, IAE, CCO-11, etc.) i no d’una altra i la tasca que ens pertoca és triar quines hem d’incloure dins aquest sector i quines no, tasca gens fàcil i sempre subjectiva. De fet, ens trobem davant d’un problema molt semblant al que ens provoquen les demandes d’informació estadística sobre altres sectors emergents alhora que ‘incerts’: l’economia verda, les noves tecnologies, l’audiovisual, el lleure i l’oci, la societat de la informació, etc.

En el cas que ens ocupa, la tria de quins epígrafs de les classificacions convencionals incloem al sector cultural ens obliga a un farragós exercici de recerca i selecció d’estudis, memòries, informes, etc. i més tenint en compte que moltes de les classificacions que trobem no ens faran servei pel fet que ens cal trobar dades a nivell local i no agregades si volem poder comparar-nos amb territoris similars al nostre o bé amb àmbits superiors. De fet, cada estudi que s’ha fet sobre el sector cultural d’un territori determinat incorpora, d’entrada, un voluminós capítol dedicat a la definició del sector.

A aquestes dificultats s’hi afegeixen les pròpies de la complexitat del ‘sector’ que inclou un mosaic d’activitats de naturalesa econòmica ben diversa, des de les anomenades indústries culturals (premsa, llibre, discogràfica, audiovisual…)  fins activitats de creació de caire artesanal (arts visuals, concerts, teatre, dansa, circ…) a més de les habitualment proveïdes pel sector públic (però no en exclusiva): museus, biblioteques, centres culturals, sales d’exposicions, monuments històrics, auditoris, etc.

És a dir, dins el sector cultural hi hauriem d’encabir tant els qui creen els continguts (artistes, autors) com els mitjans que fan servir per fer arribar la seva obra al públic (actors, editors, mitjans digitals) en uns espais concrets (teatres, cinemes, sales d’exposicions, galeries d’art…) i gestionats per elements diversos (companyies teatrals o de dansa, empresaris, sector públic)…

Dibujo3

Dibujo5

Dibujo4

Dibujo6

Un repàs a les diferents classificacions emprades a l’estadística oficial (Eurostat, Idescat, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) i a la proposta de l’Institut d’Estudis Territorials de la UPF ens proporciona unes primeres pautes sobre quins dels epígrafs del CNAE es considera que formen part del sector cultural. La principal diferència que hi trobem (a banda del nivell de desagregació) és la inclusió o no d’activitats de caire industrial com les Arts gràfiques o la Fabricació de productes/suports el que es tradueix en considerar el sector en un sentit més ample o més restringit. Per la primera opció opten les classificacions del Ministerio o la proposta feta per l’Institut d’Estudis Territorials, mentre que l’Idescat o l’Eurostat opten per un sector cultural estricte o molt estricte en el cas de l’estadística europea.

Sense entrar en els detalls, altres diferències que podríem trobar serien les referides a les activitats considerades de lleure (esportives, associatives, agències de viatges…) la frontera de les quals encara és més indefinida i poden estar o no incloses amb les culturals; o bé considerar o no determinades activitats del comerç o de la societat de la informació i del sector de les noves tecnologies.

Font. Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts

Font: Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts

Font: Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts

Font: Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts

En resum, sempre ens trobarem amb que la classificació seleccionada pateix d’algun biaix o bé hem de deixar fora alguna activitat important pel sector ja que no tenim manera de desagregar-la de la resta. En tot cas, cal ser conscients de la tria que fem per esbrinar quin pes li atorguem al sector cultural a l’economia de la nostra localitat. La comparació entre els resultats de les diferents classificacions pel cas de Terrassa ens dona una idea de les diferències que podem trobar-nos en emprar-ne una o una altra, ara, pel que fa a la tendència del sector (sigui més ample o més ‘estret’) totes estan d’acord en una cosa: aquest es troba retrocedint a marxes forçades.

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

3 respostes a Què entenem per ‘Sector Cultural’?

  1. Bona feina Enric! T’ho piulo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: