Barris i districtes, espais per a la governança

Fragment de la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall (1953), dirigida per Luís García Berlanga.

Els diferents municipis que formem part de la xarxa del Perfil de la Ciutat tenim una organització territorial lligada a les tradicions i als períodes de creixement dels municipis a través dels seus barris i districtes. Bona part dels municipis estan incorporant aquesta estructura territorial com a elements vius i dinàmics de governança i de relació directa entre els electes i la ciutadania.

A continuació faig una relació de dades i de les estructures que tenen cadascun dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat.

Barberà del Vallès té una població de 32.436 habitants i un terme municipal petit de 8,3 km2, on el 75,85% del sòl és urbà, i una densitat de població de 3.908 hab./km2. Està organitzat en 9 barris: Can Gorgs, Can Gorgs II, Can Serra, Casc Antic, Eixample Can Llobert, Estació Can Llobet, Parc Central, Parc Europa i La Romànica.

Cada barri té un regidor o una regidora de referència, fent atenció directa als veïns a espais municipals de la ciutat, tot i que quatre de les regidories de barri tenen la seu al mateix ajuntament de la ciutat.

Girona té una població de 97.198 habitants i un terme municipal de 39,3 km2, on només el 34% és sòl urbà, i amb una densitat de població de 2.486 hab./km2. Està organitzat en 7 àrees que agrupa diferents barris:

  • Eixample Oest: Devesa, Güell.
  • Eixample Oest: Bonastruc de Porta, Figuerola, Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Mas Xirgu.
  • Palau, Avellaneda.
  • Montilivi, Creueta.
  • Eixample Est, Pla de Palau.
  • Sector Est: Vila-roja, Font de la Pólvora, Mas Ramada, Grup Sant Daniel, Torre Gironella, Pedreres, Carme-Vista Alegre.
  • Sector Oest: Germans Sàbat, Taialà, Domeny, Fontajau, Sant Ponç i Mas Catofa.
  • Eixample Oest: Sant Narcís.
  • Montjuïc, Barri Vell, Mercadal, Sant Daniel i Pujada de la Torrassa.

Aquesta legislatura s’ha posat en marxa les Regidories de Barri, amb una secretaria pròpia per fer seguiment de les incidències i peticions del veïnatge als territoris. Periòdicament es fan Assemblees de Barri amb associacions veïnals o col·lectius de veïns per tractar temes que els afecten o que els interessa . Aquestes propostes passen per un equip de valoració tècnica i per la Comissió mixta de ciutat que elabora el document per a la votació i priorització dels projectes per part dels veïns i de les veïnes del territori.

Granollers té una població de 59.954 habitants i un terme municipal petit, de 14,3 km2, on el 46,79% és sòl urbà, i una densitat de 4.024 hab./km2. Està organitzat en 16 barris: Can Gili, Zona Industrial, Congost, Palou, Ponent, Hostal, Lledoner, Can Monic, Joan Prim, Granollers Nord, Font Verda, Centre, Sota el Camí Ral, Sant Miquel, Tres Torres i Can Bassa.

Té una delegació de competències en regidories per matèries i vinculades als territoris. Un dels regidors gestiona les competències de Barris, i també la de Participació i la Cooperació.

Lleida té una població de 139.834 habitants i un terme municipal enorme, de 212,3 km2, on només el 7,17% és sòl urbà, i una densitat de 659 hab./km2. Està organitzat en zones on s’agrupen territoris i barris.

  • Balafia, Sucs i Raïmat.
  • Bordeta.
  • Cappont.
  • Centre Històric zona 01.
  • Camps d’Esports, Ciutat Jardí.
  • Instituts-Sant Ignasi, Excorxador-Templers.
  • Centre Històric Zona 02.
  • Horta, Llívia.
  • Magraners i entorns.
  • Mariola i Blocs Joan Carles.
  • Pardinyes.
  • Universitat Pius XII-Germanor, Zona alta-R. Viñez, Clot.
  • Secà.

Cada zona té un regidor o una regidora que despatxa directament amb els veïns als diferents espais municipals que hi ha a cada barri. A més, tenen establerts uns Consells Territorials, que a través de Fòrums de Diàleg local miren de potenciar la cooperació entre les entitats de la mateixa zona.

Manresa té una població de 76.570 habitants i un terme municipal de 41,7 km2, on només el 17,66% és sòl urbà, i una densitat de població de 1.836 hab./km2. Està organitzat en 18 barris: Barri Antic, Cal Gravat, Carretera de Santpedor, Escodines, Font dels Capellans, Guix i la Pujada roja, La Balcanada, les Ferreres-Suanya-Contals-Santa Caterina i l’Oller, Mion-Puigberenguer i Miralpeix, Pare Ignasi Puig, Passeig i rodalies, Plaça Catalunya i Barriada Saldes, Poble Nou, Sagrada Família, Sant Pau, Valldaura, Vic-Remei, Viladordis.

Hi ha un regidora amb la delegació de Ciutadania, Barris i Serveis Urbans, i també Cultura. Complementa el seu treball amb una estructura de Consells de Districtes. Són quatre districtes que agrupen al conjunt de barris, on estan representats les associacions de veïns, partits polítics i entitats del conjunt de barris que agrupa el districte, i tracten temes de promoció i millora d’aquests districtes de la ciutat.

  • Districte Nord: Carretera Santpedor, Poble Nou.
  • Districte Llevant: Els Comtals, Font dels Capellans, Cal Gravat-Bufalvent, Balconada, Sagrada Família.
  • Districte Llevant: Cots-Guix- Pujada Roja, Sant Pau, Viladordis.
  • Districte Ponent: Suanya, Mión Puigberenguer, Plaça Catalunya-Barriada Saldes, Valladaura, Xup, Miralpeix, Sol i Aire, Tres Creus, Torre Santa Caterina, Nostre Senyora de la Guia, Bellavista.
  • Districte Centre: Barri Antic, Escodines, Vic-Remei, i Passeig i Rodalies.

Mataró té una població de 124.084 habitants i un terme municipal de 22,5 km2, on només el 35,49% és sòl urbà i una alta densitat de població amb 5.515 hab./km2. Està organitzat en 11 barris: Cerdanyola, Eixample, Rocafonda, Cirera, Peramàs, Cerdanyola, Palau-Excorxador, Pla d’en Boet, Centre, Vista Alegre i La Llàntia.

El contacte amb els veïns i les veïnes passa per la relació directa amb els regidors en funció de la seva competència delegada, sense una estructura de governança territorial de proximitat directa establerta amb la ciutadania.

Mollet del Vallès té una població de 52.242 habitants i un terme municipal petit (10,8 km2), on només el 52,08 % és sòl urbà, i una densitat de 4.837 hab./km2. Està organitzat en 14 barris: El Calderí, Can Borrell, Can Pantiquet-La Casilla, Centre, Col·legis Nous, Estació de França-Can Mulà. Estació del Nord, Santa Rosa, Lourdes, Plana Lledó, polígon Farinera, polígon Can Magarola, polígon Can Prat i espai rural de Gallecs –la meitat del territori municipal–.

Des del mandat 2007-2011, i continuant en aquesta legislatura, funciona la figura del regidor o regidora de barri que es trasllada uns dies al mes als centres cívics i culturals municipals dels barris per atendre als veïns i a les veïnes i poder tractar temes relacionats amb la seva vida diària al barri. A més, l’alcalde de la ciutat fa cada dos mesos una trobada oberta amb veïns i veïnes als diferents barris, per parlar del funcionament de cada territori i del conjunt de la ciutat.

Rubí té una població de 74.484 habitants i un terme municipal de 32,3 km2, on només el 23,96% és sòl urbà i una densitat de 2.306 hab./km2. Està organitzat en 4 zones on s’agrupen els diversos barris:

  • Zona 1: Urbanitzacions, Can Fatjó, Sant Jordi Parc i Font de la Via.
  • Zona 2: Ca n’Oriol, El Pinar, Zona Nord i Can Rosés.
  • Zona 3: Ca n’Alzamora, Can Vallhonrat, Les Torres i 25 de Setembre.
  • Zona 4: Centre, Plana del Castell, Mercat, Rubí 2000, Plana Can Bertran i Sector Z.

Aquesta estructura respon al projecte “Compromís de barri”, amb l’objectiu d’acostar la gestió de l’administració local als ciutadans i ciutadanes. Ho fan a través de quatre canals de relació: Meses de seguretat i convivència, Plenaris veïnals, Meses de seguiment de l’acció de govern i Trobades amb l’alcaldessa.

Sabadell té una població de 207.938 habitants i un terme municipal de 37,9 km2, on només el 46,21% és sòl urbà i una densitat de 5.486 hab./km2. Està organitzat en 7 districtes on s’agrupen els diferents sectors i barris :

  • Districte 1: Sector Centre (Centre, Hostalfrancs, La Cobertera), Sector Sant Oleguer (Laietana, Sol i Padrís, Avinguda-Eixample).
  • Districte 2: Sector la Creu Alta (La Creu Alta), Secontr Can Puiggener (Can Puiggener) Sector Togores.
  • Districte 3: Sector Ca n’Oriac (Ca n’Oriac, Torreguitart, Torrent del Capellà), Sector Nord (Sant Julià, La Plana del Pintor, Can Deu, La Roureda) Sector Sant Julià.
  • Districte 4. Sector Concòrdia (La Concòrdia, Can Borgonyó), Sector Can Rull (Can Rull).
  • Districte 5: Sector Gràcia (Gràcia), Sector Can Feu (Can Feu, Els Merinals, Can Gambus), Sector Oest.
  • Districte 6: Sector La Creu de Barberà (La Creu de Barberà, Les Termes), Sector Sud (Espronceda, Cifuentes, Via Alexandra), Sector Berard (Can Llong, Campoamor), Sector Sant Pau.
  • Districte 7: Sector La Serra (El Poblenou, Torre-romeu), Sector Est.

Cada districte té un Consell de districte, òrgans on estan representants totes les entitats, institucions i agents del districte. Aquest òrgan consultiu està destinat a la participació dels ciutadans i les ciutadanes en els assumptes relacionats amb els seus districtes i a garantir la representació dels interessos dels diversos barris de la ciutat. A més, cada Consell de districte està presidit per un regidor o una regidora que dinamitza el seu funcionament i treball.

Santa Coloma de Gramenet té una població de 120.593 habitants i un terme municipal petit (7 km2), on el 60,33% és sòl urbà, i té una altíssima densitat de població, de 17.228 (hab./km2). Està organitzat en 6 districtes, que agrupen els barris de la ciutat:

  • Districte 1:  El Centre i Can Mariner.
  • Districte 2: El Cementiri Vell, El Llatí i La Riera Alta.
  • Districte 3 Can Franquesa, Can Calvet, El Singuerlín, La Guinardera i Les Oliveres.
  • Districte 4: El Riu Nord i El Riu Sud.
  • Districte 5: El Raval, Santa Rosa i Els Safarejos.
  • Districte 6: El Fondo.

A l’Oficina d’Atenció de Districte (OAD) hi ha de forma periòdica el regidor o la regidora delegada del territori, per posar en funcionament el programa municipal de proximitat: “Regidories de districte”, que porta ja dos anys de funcionament. Aquest programa acosta l’ajuntament i la relació municipal a les persones dels barris d’aquell territori. Cada districte compta amb un regidor de districte, dotat d’unes competències relacionals amb els agents i veïnatge del barri; i ho fa directament amb visites a espais municipals de cada districte. Aquest regidor o regidora coordina el Consell de districte amb la voluntat d’aprofundir en la democràcia local participativa. Els Consells de Districte integren i recullen la pluralitat de grups i interessos del territori i es fonamenten en el principi de responsabilitat compartida, de corresponsabilitat i consens, sobre la base d’una confiança mútua entre les entitats, la ciutadania en general, l’àmbit polític i el tècnic. Dins d’aquest programa municipal de proximitat, l’alcaldessa de la ciutat trasllada d’una forma itinerant el seu espai de treball al conjunt de districtes de la ciutat; i a més assumeix des d’Alcaldia la direcció del programa de “Regidories de districtes”.

Terrassa té 215.678 habitants i un terme municipal de 70,2 km2, on només el 32,46% és sòl urbà, i una densitat de 3.072 hab./km2. Està organitzat en 6 districtes on s’agrupen els diferents barris :

  • Districte Centre: Plaça Catalunya-Escola Industrial, Cementiri Vell, Centre, Vallparadis, Antic Poble de Sant Pere.
  • Districte Llevant: Montserrat, Vilardell, Torre-sana, Ca n’Anglada, polígon Montserrat.
  • Districte Sud: Can Parellada, Les Fonts, Can Joferssa, Guadalohorce, Can Palet II, Xúquer, Segle XX, Can Palet, polígons de Santa Eulàlia, els Bellots, Santa Margarida, Can Parellada, Can Guitard.
  • Districte Ponent: Ca n’Aurell, la Maurina, la Cogullada, Roc Blanc, Can Palet de Vista Alegre, Vista Alegre, les Martines.
  • Districte Nord-oest: Sant Pere, Pla del Bon Aire, Can Roca, Poble Nou-Zona esportiva, Torren d’en Pere Parres, Can Boada, Can Boada del Pi, Can Gonteres, Pla de Bon Aire-El Garrot, Font de l’Espardenya, els Claus-els Pinetons.
  • Districte Nord-est: les Arenes-la Grípia-Can montllor, Sant Llorenç, Sant Pere Nored, Ègara, Can Tusell, polígons Can Petit i Nord.

Des de 1990, cada districte té un Consell municipal de districte, on un regidor o una regidora ocupen la presidència, i amb el conjunt de membres –associacions de veïns, partits polítics i comissions sectorials d’entitats– fan un treball de defensa dels interessos i dels projectes dels seus barris a la ciutat. La relació directa de la ciutadania amb els Consells municipals de districte és a través de les l’Oficina d’Atenció de Districte.

Vic té una població de 41.191 habitants i un terme municipal de 30,6 km2, on només el 26,57% és sòl urbà, i una densitat de 1.346 hab./km2. Està organitzat, des de no fa gaire, en 8 barris que recullen les diferents àrees del municipi:

  • Castell d’en Planes, El Sucre, Torre dels Frares.
  • Gurb, Santa Clara.
  • Casc Antic, Eixample Morató, Verdaguer.
  • Remei, Horta Vermella, La Calla.
  • Santa Anna, Barri Osona, Sanferm.
  • Caputxins, Sant Llàtzer, Quatre Estacions.
  • La Guixa.

L’Ajuntament de Vic va iniciar a l’anterior legislatura el treball dels regidors de barri. Ha estat en l’actual mandat quan ha impulsat el Pla Director de Barris on ha delimitat i agrupat les àrees de la ciutat en vuit barris i ha posat al davant regidors responsables territorials per treballar les principals preocupacions i qüestions que afecten als veïns i les veïnes més propers.

Vilafranca del Penedès té una població de 39.035 habitants i un terme municipal de 19,7 km2, on només el 21,54% és sòl urbà, i una densitat de 1.981 hab./km2. Està distribuït en vuit barris: l’Espirall, la Barceloneta, el Molí d’en Rovira, la Girada, el Poble Nou, El Centre, Sant Julià i les Clotes.

Les delegacions de participació, governança i barris s’estructuren a través de la clàssica delegació de competències on hi ha la delegació de la regidoria de Participació i Voluntariat, i en relació als barris hi ha una regidora amb la delegació del Pla de Barris a l’Espinal.

CONCLUSIONS

Aquesta radiografia dels elements de governança directa i indirecta territorial, a partir de la informació consulta a cadascuna dels webs municipals dels municipis de la xarxa del Perfil de la Ciutat, em permet agrupar els municipis en tres conjunts, a partir de la relació entre estructura territorial i política i la seva relació amb la governança amb la ciutadania, fonamentalment organitzada en:

  • Un primer grup d’ajuntaments clàssics –Granollers, Vilafranca del Penedès i Mataró–. Les delegacions de les regidories es fan d’acord a les matèries polítiques i no pas territorials. No hi ha un desenvolupament de les estructures participatives més directes i lligades als territoris dels barris de les ciutats.
  • Un segon grup d’ajuntaments de relació més directa i de nivell bàsic, hi ha Barberà, Mollet i Vic, i en part Santa Coloma de Gramanet. En aquesta categoria, el comú denominador és la voluntat efectiva de delegar responsabilitats a regidors i a regidores per al contacte directe amb els veïns i veïnes, i fer-ho d’una forma directa i propera als espais municipals de barris que cada ciutat hi disposa. En aquest grup, tret de Sant Coloma de Gramenet, aquest contacte directe no té altres estructures territorials de debat conjunt amb els agents i institucions dels barris.
  • En el tercer grup, on hi ha les ciutat més grans com Lleida, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma i també, Girona, Manresa i Rubí. Aquests municipis estructuren un organigrama territorial de nivell submunicipal (els consells de districte, territorials o de zona) per a l’impuls i defensa dels interessos propers dels veïns de conjunts de barris. En aquest grup –tret de Santa Coloma de Gramenet, que també té una delegació territorial als regidors de districte per al contacte i atenció amb la ciutadania– els regidors i les regidores presideixen els consells territorials i filtren la governança a través dels membres que hi participen per la seva representativitat a partits, associacions i institucions del barri o del districte. Aquestes estructures més complexes de governança permeten el desenvolupament de dinàmiques participatives i relacionals derivades com els projectes Compromís de barri de Rubí, o les Comissions mixtes de Girona.

Finalment apuntar, l’alt grau d’implicació de les alcaldies dels diferents municipis en aquest esforç per a la proximitat, especialment les de Santa Coloma de Gramenet, Rubí i Mollet del Vallès. En aquests tres municipis les alcaldesses i l’alcalde generen dinàmiques pròpies relacionals amb els veïns i amb les veïnes a través de trobades periòdiques planificades amb el veïnatge als barris, als districtes i a les zones de la ciutat.

Raúl D. González

Coordinació Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: