El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (II)

En l’anterior post és va explicar quina informació conté l’arxiu 11 que es pot descarregar del Cadastre. A continuació s’explicarà la informació que conté la resta d’arxius que es poden descarregar del Cadastre: els arxius 13, 14, 15, 16 i 17.

• L’arxiu 13 conté els registres d’unitats constructives per cada parcel·la cadastral. En línies generals el concepte d’unitat constructiva coincideix amb el d’edifici, tot i que es poden admetre configuracions diferents a l’haver-hi en el mateix edifici diferents unitats constructives si aquest s’ha realitzat en diferents fases de construcció, o si presenta estats de conservació o zones de valors-trams de ponència diferents. A més, cada unitat constructiva potser urbana o rústica, segons la naturalesa del sòl ocupat (i l’any de la ponència).

Les dades que ofereix aquesta taula inclouen –entre altres– el codi de municipi; classe de la unitat constructiva; referència cadastral; codi de la unitat constructiva; adreça; any de construcció; indicador d’exactitud de l’any de construcció; superfície de sòl ocupat per la unitat constructiva; longitud de façana; codi d’unitat constructiva matriu. Són dades que permeten establir tant el any de construcció, com els codis i classe d’unitat constructiva, la qual cosa en permet realitzar un primer, i molt precís, anàlisi sobre l’estructura i qualitats dels habitatges, especialment quan es tracta d’establir àrees de rehabilitació urbana, sobre tot si s’interrelaciona aquesta informació amb altres dades com les que provenen del Padró d’Habitants o fins i tot del mercat de treball.

Cal dir també que podem explotar el Cadastre a nivell d’edifici o portal, o bé agregant a nivell d’illa, o d’altres nivells administratius com la secció censal, barri, districte, codi postal o municipi. Val a dir, però, que la cartografia de les dades obtingudes a nivell de parcel·la cadastral, permeten veure amb més precisió la complexitat de la trama urbana i del procés de construcció de la ciutat. I així mateix, la data de construcció permet estimar estat de l’edifici, així com les tècniques constructives aplicades, o els nivells d’eficiència energètica i d’aïllament que cal esperar, de tal manera que a partir d’aquests paràmetres es puguin determinar possibles actuacions a desenvolupar.

Parcel•les cadastrals segons període de construcció. Àrea central de Rubí

Parcel•les cadastrals segons període de construcció. Àrea central de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

• L’arxiu 14 conté els registres de construcció per cada unitat constructiva en cada parcel·la cadastral. Les dades que ofereix aquesta taula inclouen: codi del municipi; referència cadastral; nombre d’ordre de l’element de construcció; nombre d’ordre del bé immoble fiscal; codi de la unitat constructiva a la qual està associat el local; bloc; escala; planta; porta; codi de destinació segons codificació DGC; indicador del tipus de reforma o rehabilitació; any de reforma en cas d’existir; any d’antiguitat; indicador de local interior; superfície total del local a efectes de cadastre; superfície de porxos i terrasses del local; superfície imputable al local situada a altres plantes; tipologia constructiva segons normes tècniques de valoració; codi de modalitat de repartiment.

Aquesta taula ofereix doncs dades tan valuoses com alçades, anys d’antiguitat i reforma, tipologies constructives desagregades fins a quatres dígits –cosa que permet una descomposició molt detallada de l’estructura tipològica d’usos i morfologia urbana, tal com es pot veure en la taula que apareix a sota–, a més d’informació sobre locals interiors i superfícies.

El fet de poder disposar d’un indicador que s’actualitza tres cops l’any sobre el nombre i tipus de rehabilitació que s’ha realitzat en un municipi, ofereix una extraordinària informació sobre un sector com la construcció, pel que la sortida de la crisis serà en una bona mida impulsada per la rehabilitació.

Així mateix, l’anàlisi de les tipologies constructives, permet oferir una visió força detallada de la complexitat d’activitats que podem trobar dins de l’espai urbà: des de 10 grans usos, fins a 32 classes o 70 modalitats, segons classificació cadastral, tal com es pot veure en la taula que segueix. A més d’una valoració de les “categories constructives”, assignades pel Cadastre en funció de la qualitat de la construcció.

Tipologies constructives i categories cadastrals

Tipologies constructives i categories cadastrals

Font: BOE 1993 Núm 174 de 22 juliol.

 

A partir de la classificació per usos podem definir, a mode d’exemple, un índex sintètic d’especialització [1], atenent al volum de superfície cadastral construïda. Així, d’aquesta manera, comparem la distribució mitjana en cada una de les illes urbanes respecte el total de la ciutat, establint d’aquesta manera una tipologia predominant i sintetitzant la complexitat de usos a partir de les tipologies cadastrals construïdes.

Índex d'especialització tipològica d'usos

Índex d’especialització tipològica d’usos. Àrea central de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

Així mateix l’explotació de la taula de registres de construcció, ens permet analitzar l’estructura tipològica de la ciutat, i constatar la importància del fet residencial en una ciutat de les característiques de Rubí, en què l’ús residencial del sòl acapara més del 50% de la superfície construïda, davant d’altres usos com l’industrial o el comercial.

Estructura tipològica d’usos de Rubí

Estructura tipològica d’usos de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

Així mateix, mitjançant la informació obtinguda de l’arxiu 14, ens permet també realitzar un anàlisis detallat, arribant a establir els eixos comercial amb més superfície o més nombre registres amb tipologia comercial.

Distribució dels espais i superfície comercial segons carrers de Rubí

Distribució dels espais i superfície comercial segons carrers de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

• A l’arxiu 15 hi ha informació de registre dels béns immobles per cada parcel·la cadastral. Cal recordar que segons estableix la Llei del Cadastre Immobiliari “als exclusius efectes cadastrals, té la consideració de bé immoble la parcel·la o porció de sòl d’una mateixa naturalesa, ubicada en un terme municipal i tancada per una línia poligonal que delimita, a aquests efectes, l’àmbit espacial del dret de propietat d’un propietari o de varis proindivís i, en el seu cas, les construccions emplaçades en aquest àmbit, qualsevol que sigui el seu propietari, i amb independència d’altres drets que recaiguin sobre l’immoble”.

Així a partir del registre d’immobles i la clau de grup que s’assigni, es pot analitzar l’estructura dels habitatges registrats i detectar, a partir de les seves dates de construcció i mida, àrees potencials de rehabilitació, realitzar actuacions de millora d’eficiència energètica, o actuacions de millora de les condicions de vida de la gent gran.

La realització de mapes de risc de degradació urbana, a partir de la combinació de dades cadastrals amb el Padró d’Habitants, tant pel que fa a edats, gènere, nacionalitat, o nivells educatius –un aspecte aquest en el que s’està fent un esforç que proporcionarà un informació molt valuosa–, a més de les relatives a l’estructura de les unitats familiars, així com del mercat de treball, ens han de permetre realitzar més que una radiografia, un TAC de la situació urbanística i social d’un barri, al facilitar la creació de tot un conjunt de bateries d’indicadors amb els que monitoritzar l’evolució d’una àrea urbana i establir els nivells relatiu de vulnerabilitat.

Distribució del nombre total d’habitatges construïts i dels construïts abans de 1973 a l'àrea central de Rubí

Distribució del nombre total d’habitatges construïts i dels construïts abans de 1973 a l’àrea central de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

Així mateix, la plasmació cartogràfica de les dades proporcionades pel Cadastre en permet establir mapes de densitat d’espais i superfície comercial disponible, tot que el seu nivell d’ocupació s’hagi de contrastar per altres vies. Unes dades que, per la seva part, es relacionen necessàriament amb la quantitat de desplaçaments que canalitzen el carrers en els que se situen. D’aquesta manera, i a mode d’exemple, la realització d’estudis d’oferta i demanda, especialment per a comerços i serveis de proximitat, amb l’ajut de les dades que proporciona el Padró d’Habitants i altres informacions disponibles, permeten elaborar materials de gran interès, per a professionals, empreses i emprenedors.

Distribució dels locals als que se’ls hi ha assignat la tipologia de comercial. Rubí

Distribució dels locals als que se’ls hi ha assignat la tipologia de comercial. Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

La creació de directoris d’activitat productiva, ja siguin comercials o industrials, a partir de l’estructura de tipologies d’unitats i superfícies constructives cadastral, i el creuament d’aquestes dades amb altres bases de dades com les de l’IAE i el necessari treball de camp per validar el resultat final, és també una altra de les línies de treball que permet iniciar el Cadastre.

• Finalment, i per acabar, els dos darrers arxius que hom pot descarregar-se del Cadastre són l’arxiu 16 i el 17. El primer (arxiu 16) conté el registre de repartiment dels elements comuns, amb almenys un per cadascun dels elements comuns que es reparteixen, sempre que sigui necessari especificar repartiments especials. En els segon (arxiu 17) hi ha el registre de cultius agraris, amb un per cada subparcel·la de conreu existent dins de la parcel·la cadastral.

Conclusió

Com a conclusió de les qüestions apuntades en les línies precedents, podem dir que la Web del Cadastre Virtual es una veritable Open Data, que proveeix d’una valuosa font informació periòdica, que es pot treballar directament o ser creuada amb altres dades, per obtenir un coneixement molt precís de les nostres ciutats, amb el que llançar propostes que milloren la vida dels ciutadans i l’eficiència del sistema urbà.

Cylstat

Antoni Peiret Carrera

Plaza de la Universidad, 8. Of. A

47003 Valladolid

peiret@cylstat.es


[1] Índex d’especialització tipològica = (Xij / Xj) / ( Xi / X).

Xij = Superfície en m2 segons tipologia i, a l’illa j.

Xj= Superfície en m2 a l’illa j.

Xi =Superfície en m2 segons tipologia i al municipi.

X   =Superfície en m2 del municipi.

Una resposta a El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (II)

  1. […] En l’anterior post és va explicar quina informació conté l’arxiu 11 que es pot descarregar del Cadastre. A continuació s’explicarà la informació que conté la resta d’arxius que es poden descarregar…  […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: