El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (I)

Presentació

En la “I Jornada de Govern Obert de Terrassa” que va tenir lloc el proppassat dia 20 de juny, en el torn de preguntes de la “Taula de debat sobre Open Data: realment s’estan obrint les dades per a ser reutilitzades?” es va comentar que el Cadastre espanyol és un dels millors del món en quant a l’obertura de dades que ofereix, afirmació amb la qual hi van estar d’acord els quatre components de la taula de debat; de la mateixa manera també és va posar el Registre Mercantil com exemple de que no és obertura de dades.

Durant els següents dos posts –el que es publica avui i el que sortirà divendres vinent– el Sr. Antoni Peiret de l’empresa Cylstat, ens donarà una visió general de les possibilitats que ens ofereix l’accés a les dades cadastrals, tant alfanumèriques com cartogràfiques, que es poden obtenir des del Web del Cadastre Virtual.

La possibilitat de disposar d’una informació que s’actualitza els mesos de febrer, juny i octubre, sobre dades relatives a finques, unitats constructives, construccions, immobles, elements comuns o conreus, és d’un gran interès per analitzar l’estructura de les nostres ciutats i els seus entorns periurbans. Més encara si es tracta de dades que es poden creuar amb altres variables. La gran varietat de dades i la seva complexitat, ha fet que s’hagi hagut de publicar en dos posts, per tal de poder donar una mínima visió que inciti a endinsar-nos en aquesta urb de dades que ofereix el Cadastre.

Introducció

Si entenem el fet urbà com allò que succeeix dins la trama urbana, l’espai construït que conforma una ciutat, cal convenir que és important disposar de dades actualitzades i periòdiques. En aquest sentit, el Cadastre és una font d’informació bàsica a la que necessàriament cal recórrer a l’hora d’analitzar el perfil d’una ciutat, perquè ens proporciona un coneixement molt acurat del continent immobiliari que dóna cabuda a les persones i activitats que es fan a la ciutat.

Tal i com s’esmenta en el Portal de la Direcció General de Cadastre, “el Cadastre immobiliari és un registre administratiu dependent del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques on es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials. La inscripció dels béns immobles és obligatòria i gratuïta, tal i com es regula en el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari. Per cert, la paraula “cadastre” té el seu origen en el grec “κατάστιχον/registre”.

Tot i que el Cadastre es constitueix amb una finalitat tributària, gestionat per l’Estat central, en les últimes dècades, i sense perdre la seva funció originària, ha esdevingut progressivament una base de dades territorial, utilitzada per altres administracions i fedataris públics, així com per empreses i ciutadans. El fet de que el Cadastre hagi incrementat de manera significativa el conjunt de dades i descripcions dels béns immobles rústics i urbans registrats (superfícies, situació, límits, ús urbanístic, conreus o aprofitaments, qualitats, valors i altres circumstàncies físiques, econòmiques i jurídiques, informació planimètrica, coordenades geogràfiques, referència cadastral, valor i titular cadastral), ha fet que el seu valor sigui cada cop més important, donat que ofereix, en conjunt, una informació amb una precisa contrastació i identificació de les finques, tant a efectes d’actuacions notarials o registrals, com per fer anàlisis de caire més pròpiament territorials.

En aquest context, si bé la formació, conservació, renovació, revisió i altres funcions inherents als cadastres immobiliaris, segueix essent competència exclusiva de l’Estat a través de la Direcció General del Cadastre (DGC), és cada cop més habitual la realització de convenis de col·laboració entre la DGC i els ajuntaments, diputacions provincials, cabildos, consells insulars o altres entitats locals reconegudes per les lleis, per la seva actualització.

Així, en paral·lel, s’ha anat ampliant la seva utilització amb altres finalitats com són el control de subvencions nacionals o comunitàries, fins arribar a l’elaboració del Cens de Població i Habitatge de 2011, per al que la informació administrativa generada pel Cadastre, ha estat una de les bases de partida, segons s’especifica en la pròpia metodologia: “Se plantea un censo completo de edificios, con especial hincapié en la enumeración de todos los inmuebles de los edificios destinados a vivienda. Análogamente a lo planeado para la población, se realizará una fase de “fichero precensal” de territorio, consistente en un cruce previo entre los datos del Censo 2001, Padrón y Catastro fundamentalmente, …”. “Como principal fuente externa con la que contrastar y completar dicha información, se cuenta con la colaboración de la Dirección General del Catastro”.

Accés a les dades del Cadastre

La informació generada com a resultat de l’activitat cadastral, a través de la Resolució de 23 de març de 2011 es posa a disposició de les administracions públiques i les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al creixement econòmic i la creació d’ocupació, i també per als ciutadans com a element de transparència i guia per a la participació democràtica seguint la línia oberta per la Directiva 2003/98/CE, de 17 de novembre de 2003, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la reutilització de la informació del sector públic.

L’accés a les dades cadastrals obertes es realitza des del mateix Web del Cadastre, entrant a Sede Electrónica del Catastro, si bé cal identificar-se amb qualsevol dels certificats digitals admesos al respecte.

Així, el cadastre posa a disposició de tots, les dades alfanumèriques no protegides (excepte titularitat d’immobles i valor cadastral) i cartogràfiques en format vectorial. Prèviament a la descàrrega, els usuaris han de proporcionar informació sobre la seva activitat i l’ús que donaran a les dades proporcionades, alhora que es comprometen a utilitzar-les sota unes determinades condicions expressades en una llicència que cal acceptar en cada descàrrega.

La informació es descarrega municipi a municipi i proporciona una versió que s’actualitza tres cops l’any, coincidint amb la primera setmana dels mesos de febrer, juny i octubre. La descàrrega d’informació alfanumèrica es realitza amb el format CAT (fitxer pla de text ASCII), junt amb els quals es proporcionen una sèrie de plantilles que faciliten la importació dels diferents tipus de registres del format CAT a MS Excel.

El procés de descarrega de les dades genera un total de sis arxius numerats de l’11 al 17, que proporcionen informació agrupada segons unitats d’anàlisi, en els quals s’ofereix informació sobre finques, unitats constructives, construccions, immobles, elements comuns i conreus, que s’organitzen de la següent manera:

• L’arxiu 11 conté els registres de Finca per cada una de les parcel·les cadastrals existents. Entenent com a finca la definició que es fa en la Llei del sòl de 2008: “la unitat de sòl o d’edificació atribuïda exclusivament i excloentment a un propietari o diversos en proindivís, que es pot situar en la rasant, en el vol o en el subsòl”. Les dades incloses en aquest arxiu fan referència a les següents dades: codi i nom del municipi; nom de l’entitat menor; adreça; codi de polígon; codi de parcel·la cadastral; superfície cadastral (m2); superfície construïda total; superfície construïda sobre rasant; superfície coberta; coordenades x i y (amb el sistema de projecció UTM).

Mitjançant aquest arxiu, es poden localitzar i posicionar totes les finques a partir de les dades registrals, o fins i tot de les seves coordenades geogràfiques –a partir del seu centroide–. També es pot determinar la densitat edificada per finca, ja que aquest arxiu ens ofereix informació sobre la superfície de la finca i les superfícies construïdes –tan sobre rasant com sota rasant o sota coberta–. La informació que proporciona el Cadastre sobre les construccions existents per sota de la cota altimètrica del perfil longitudinal de la via, ens ofereix una informació valuosa en la mida que la complexitat i extensió d’aquesta informació determina, per si mateixa, la pròpia complexitat i dimensió de la ciutat.

L’agregació a nivell d’illa de les dades obtingudes per parcel·la cadastral, extraient els cinc primers dígits del codi identificatiu, permet presentar aquesta informació sobre la cartografia urbana cadastral per visualitzar la densitat construïda per illa. Cal dir que la referència cadastral és un codi alfanumèric de vint caràcters, que permet identificar inequívocament tot immoble en la cartografia cadastral, si bé presenta estructures específiques en el cas de tractar-se de sòl urbà o rústic.

La transformació de les dades obtingudes a nivell d’illes en permet obtenir informació com la que apareix en el següent mapa.

Volum constructiu Rubi

Volum constructiu per illes de l’àrea central de Rubí

Font: Direcció General del Cadastre 2013. Elaboració pròpia.

 

En el següent post es presentaran la resta d’arxius que es poden descarregar del Cadastre, així com alguns exemples d’ús de la informació que proporcionen aquests fitxers.

Cylstat 

Antoni Peiret Carrera

Plaza de la Universidad, 8. Of. A

47003 Valladolid

peiret@cylstat.es

2 respostes a El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (I)

  1. […] Presentació En la “I Jornada de Govern Obert de Terrassa” que va tenir lloc el proppassat dia 20 de juny, en el torn de preguntes de la “Taula de debat sobre Open Data: realment s’estan obrint les …  […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: