Les activitats agràries en el punt de mira: un ressorgir de la pagesia als espais periurbans de les ciutats industrials?

En els darrers anys assistim a un creixent i renovat interès per allò que succeeix en els entorns immediats de les nostres ciutats, en aquells espais de transició, de difuminació, entre la ciutat i el camp que l’envolta; uns espais que han estat profundament alterats en els darrers decennis de resultes d’unes pautes d’ocupació del territori i del seu ús que han convertit en un anacronisme l’ancestral dualisme entre el món rural i el món urbà.

El model de ciutat dispersa en el qual s’ha materialitzat aquestes pautes d’apropiació del territori ha motivat la competència, especialment en entorns metropolitans, per part d’usos i funcions pròpiament urbanes (la residència, l’activitat industrial i terciària, la xarxa d’infraestructures), en detriment d’aquells usos i funcions que tradicionalment havien estat hegemònics en aquests indrets (els usos agraris i forestals), configurant-se, d’aquesta manera, a les perifèries de les nostres ciutats, uns espais d’hibridació que estan en un estat de permanent tensió.

Horts marginals a la llera del riu Ripoll. Fotograma del doc. de Pau Faus, "La ciudad jubilada", 2009 (http://vimeo.com/9317178)

Horts marginals a la llera del riu Ripoll. Fotograma del doc. de Pau Faus, “La ciudad jubilada”, 2009 (http://vimeo.com/9317178)

Com a conseqüència d’aquesta dinàmica competitiva per a l’ocupació i apropiació del territori, recolzada en la situació de subordinació d’aquests espais lliures a les necessitats d’expansió urbanística de les ciutats, l’activitat agrícola localitzada en aquestes zones de contacte i transició, que tradicionalment s’havia vist afavorida per l’existència d’importants rendes de proximitat derivades precisament de la seva posició en relació als mercats urbans, s’ha vist empesa a una pèrdua constant i irreparable de sòl fèrtil, en quantitat i qualitat, que ha comportat la generació de creixents espais agrícoles marginals abocats a una activitat que, en general, resulta escassament competitiva.

En aquest context, només aquelles explotacions que han pogut incrementar la seva productivitat i rendibilitat (generalment a costa d’una intensificació de la mà d’obra o del capital sovint acompanyada de notables impactes ambientals, sempre aprofitant l’existència d’aquestes rendes de localització) han estat en condicions de resistir a l’embranzida de la urbanització.

Avui, immersos en plena crisi econòmica, aquesta situació de competència i tensió ha amainat, però tot hi així l’experiència territorial viscuda ha posat de manifest que la supervivència d’aquests espais agrícoles ha d’anar vinculada no només al valor productiu d’aquests indrets i a la seva funcionalitat econòmica, sinó que ha de passar també per la reconsideració dels valors ecològics i culturals que contenen i per les funcions ambientals i socials que desenvolupen; fet que va portant a les administracions al reconeixement de les problemàtiques específiques que pateix l’activitat agrícola que ocupa aquests entorns i a la proposta d’aquells instruments i eines que en permetin no només la seva preservació sinó també el seu desenvolupament i dinamització.

Aquesta voluntat de conservació, millora i aprofitament és la que ha inspirat plans d’ordenació i gestió dels entorns naturals i agrícoles de diferents municipis, entre els quals hi destaquen les propostes de l’Espai Rural de Gallecs o dels Parcs Agraris del Baix Llobregat o de Sabadell, el Pla de Palou de Granollers o les passes fermes que s’estan donant a Terrassa cap a la definició dels instruments de gestió de la seva Anella Verda. Assistim, doncs, a la confluència entre l’interès econòmic i la conservació dels entorns verds de les ciutats, que invita al seu reconeixement territorial i a la seva observació; per tant, a ser objecte d’anàlisi socioeconòmica, amb tanta intensitat com la dedicada a altres sectors de l’economia local.

Tanmateix, el menysteniment hagut fins ara als espais periurbans i al desenvolupament del sector primari en l’entorn de les ciutats de tradició industrial s’ha reflectit en la seva omissió en els estudis de mercat, fins al punt de passar-se per alt l’especificitat de les formes de comptabilització de les activitats agrícoles o ramaderes, tant pel que fa als establiments d’activitat econòmica, com a l’especificitat de les activitats desenvolupades, com als treballadors que s’hi relacionen. Així, per exemple, es posa de relleu l’absència per llei del registre de l’IAE de les activitats productives agrícoles o ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres, per tal com no es computen els subjectes passius que les exerceixen, considerant-les poc menys que activitats de subsistència no comptabilitzables, o, si es vol, no comprensibles sense que duguin aparellada explícitament una funció comercial. D’aquesta manera, no hi surten als censos d’activitat que sovint confegeixen els municipis i, per tant, fins ara han pogut quedar al marge dels estudis generals sobre les economies locals, si no han estat complementats amb el Cens Agrari, que d’altra banda s’actualitza tan sols cada 10 anys. També, en el mateix sentit, l’existència fins ara de règims especials de cotització a la Seguretat Social de pagesos, pescadors o minaires, diferenciats dels règims generals, ha comportat, de facto, la seva inapreciació en els sistemes locals d’informació socioeconòmica, o, com a molt, un comptatge separat, que deixava incompletes les estadístiques habitualment emprades per analitzar l’evolució general del mercat de treball.

Així doncs, la necessitat de ponderació de totes les alternatives econòmiques possibles obliga ara a reconsiderar, per insignificants que semblin, les dades sobre aquestes activitats i a afegir-les a les nostres anàlisis, molt en especial per a aquells municipis on, en xifres absolutes, representen un pes força significatiu i/o presenten tendències positives pel que fa a l’ocupació de treballadors.

Fent una anàlisi de les dades dels diferents règims de la Seguretat Social per als municipis del Perfil de la Ciutat, s’observa que, per a alguns, les xifres registrades per al sector primari poden arribar a ser força considerables, com ho són tradicionalment per a Lleida o per a Vilafranca del Penedès (on el pes de l’agricultura en l’estructura econòmica és especialment rellevant), però també ho és per a una ciutat eminentment industrial com Mataró, per a la qual el pes del sector primari és superior a l’1,75%, relacionant-hi 645 treballadors, dels quals 558 del règim especial agrari i 5 del pesquer no es consideraven en els còmputs habituals. Una cosa similar esdevé per a Vilanova i la Geltrú en relació als treballadors del mar de règim especial, que s’eleven a 225, fent que el seu sector primari, en realitat, superi el 2% del total de l’estructura.

agriperfil

Les sèries temporals per a cadascun dels municipis ens mostren una evolució desigual, segurament associada amb la intensitat del procés d’expansió urbanitzadora i també a la professionalització dels negocis del sector. A partir de 2012 desapareix el règim especial agrari i els treballadors passen a cotitzar com a règim general, si bé diferenciats en el denominat “règim general sistema especial”, que ha de tendir a fondre’s amb l’altre. L’efecte d’aquesta migració de règims està suposant, de fet, la desaparició de llocs de treball en el còmput total del règim general, com així ocorre per als municipis de marcat caràcter industrial, quan inicialment els augments experimentats en el total dels assalariats de règim general normal podien fer pensar en una tendència a l’alça (vegeu la taula emprada per al seguiment de les dades de Terrassa).

agritrs

El pes de les omissions en els còmputs generals són encara més patents quan afegim a l’estructura els llocs de treball registrats en el règim general del sistema especial de treballadors/res de la llar, que per a alguns municipis representa més del 2% de la seva estructura productiva.

agritot

Sobre la taula tenim, doncs, una nova matèria de debat pel que fa a la deguda consideració d’aquestes activitats en les estadístiques locals i en les bases de dades compartides,  i a la seva transcendència quantitativa i qualitativa en l’anàlisi comparada sobre l’economia i la qualitat de vida i la sostenibilitat de les nostres ciutats.

Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Advertisements

2 Responses to Les activitats agràries en el punt de mira: un ressorgir de la pagesia als espais periurbans de les ciutats industrials?

  1. […] En els darrers anys assistim a un creixent i renovat interès per allò que succeeix en els entorns immediats de les nostres ciutats, en aquells espais de transició, de difuminació, entre la ciutat i el camp que l’envolta; uns espais que han estat profundament alterats en els darrers decennis de resultes d’unes pautes d’ocupació del territori i del seu ús que han convertit en un anacronisme l’ancestral dualisme entre el món rural i el món urbà.  […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: