La consolidació de les polítiques públiques educatives municipals en anys de crisi

Els ajuntaments estem en mig d’una discussió entre governs i nivells d’administració al fil de l’avantprojecte de la Ley de Bases del Régimen Local que prepara el Govern de l’Estat. Hi ha una contraposició de legitimitats amb el capítol VI de l’Estatut de Catalunya (el Govern Local, i en especial l’article 84 que regula les competències municipals). Experts defensen que l’Estatut català salvaguarda les competències de les administracions locals catalanes i ara per ara caldria continuar aplicant l’actual Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Però, si finalment fos d’aplicació la modificació de les bases de competències municipals suposaria un descens de la prestació de serveis municipals i, segons apunten els documents de l’avantprojecte de llei en l’àmbit educatiu, podria suposar per als ajuntaments deixar el manteniment de les escoles públiques de primària i la prestació dels serveis d’escoles bressol, centres d’ensenyaments artístics i d’altres suports educatius.

Tot i aquests fonaments legislatius i normatius, hi ha una realitat, una praxis d’intervenció i de gestió municipal de serveis en l’àmbit educatiu fonamental per al funcionament i la cohesió de les ciutats que està prou ben recollida en l’estudi l’informe sobre educació 2012. La base d’aquest post és aquest informe a partir de les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Educació, fet a iniciativa de la Fundació Carles Pi i Sunyer amb la col•laboració amb la Diputació de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Les dades d’aquest informe corresponen a 120 municipis de més de 10.000 habitats (excloent Barcelona).

La radiografia d’aquesta important competència impròpia (tot i que bàsica pels països del centre i del nord l’Europa, a les llars d’infants –kinderkrippen– i també a les escoles d’educació infantil –kindergarten–) hi ha una participació activa i determinant de les administracions municipals, més enllà de les tasques locals pròpies de manteniment dels centres escolars de primària i de suport d’auxiliars amb conserges.

Enguany a l’estudi català, queda molt clar, per la recent implantació de xarxes d’escoles infantils, que el principal objectiu de les polítiques públiques d’educació municipals és l’Atenció a la petita infància 0-3 any pel 56,1% dels ajuntaments; molt per darrera li segueix l’Acompanyament a l’escolaritat i lluita contra el fracàs escolar pel 18% dels ajuntaments. Sembla clar que l’increment de la xarxa de llars infantils en els darrers anys ha estat determinant en l’abocament d’esforços i de priorització d’aquest objectiu per a molts municipis catalans.
L’ús i desenvolupament de l’educació com a competència municipal té una dada prou significativa: un 76,8% dels ajuntaments tenen plans propis amb vinculació educativa; i un 48,5% dels municipis disposen de plans específicament educatius com per exemple, els plans educatius d’entorn, els plans contra l’absentisme, els plans educatius de ciutat, els plans d’infància, els plans d’acompanyament a l’escolaritat o els plans local d’educació permanent. Aquests plans, l’any 1995, només estaven presents en el 6,5% dels municipis, i des de l’any 2001 el 76,1% del municipis incorporen els primers plans per a la coordinació i planificació de les actuacions en matèria educativa.

Tot aquest planejament per part dels municipis està acompanyat per unes inversions municipals prou importants, com ho demostren les següents xifres:
• El 78,8% dels municipis disposen d’actuacions de promoció d’activitats educatives més enllà de l’horari lectiu.
• El 92,9% tenen actuacions de suport d’activitats educatives dins de l’horari lectiu.
• El 64,6% compten amb programes de vinculació de l’escola amb el territori.
• El 73,7% ofereixen centres oberts, ludoteques i casals infantils.
• El 60,6% donen la possibilitat d’ús dels programes d’acompanyament i formació de famílies.
• El 56,6% fan programes de dinamització de les AMPA dels centres educatius.
El grau de responsabilitat econòmica en l’impuls de la diversitat de serveis educatius local és prou significativa, i marca una important assumpció de la competència educativa per part de les administracions locals, molt més enllà de les responsabilitats competencials actuals.

A més, revisant l’evolució temporal d’aquests projectes educatius i molt especialment durant els darrers anys –en ple cicle de crisi econòmica–, no hi ha un abandonament dels projectes i serveis educatius oferts als veïnes i veïnes, però si que hi ha una reducció d’aportacions en educació, en un grau similar a les reduccions que han patit la resta de polítiques públiques entre 2010 i 2011. El 51,5% dels municipis han reduït el pressupost educatiu. D’aquests que ho han fet, el 56,9% dels municipis ho han reduït en un 10%; i el 19,6% dels municipis ho han reduït en un 20%. La reducció que ha estat lineal –una retallada similar a la resta de polítiques públiques– pel 54,9% dels municipis, i només un 5,9% dels municipis ha aplicat una reducció major en educació que en la resta de polítiques públiques.

La formació i l’educació és un actiu per combatre els efectes de la crisi i de capacitació pels ciutadans. Una via fonamental local per afrontar amb major èxit el retorn al mercat laboral i per socórrer socialment, mitjançant el suport social a famílies amb problemes, ho demostra el fet que el 90,9% dels municipis tenen un servei de beques i ajuts de suport a l’escolaritat (especialment en llibres, activitats d’estiu i menjador). Aquestes beques, ajudes i actuacions de reforç per millorar l’èxit escolar s’han incrementat, en els darrers anys, en una cinquena part dels ajuntaments. Especialment significatius l’augment en beques i ajuts de suport a la escolaritat en el 24,4% dels municipis, i en els projectes de millora de l’èxit escolar en un 25% dels ajuntaments.

Un altre dels pilars educatius en el combat local de la crisi està en impulsar programes d’orientació i de formació, com ho demostren les següents xifres:
• El 87,9% dels municipis disposen de projectes per lluita contra l’absentisme.
• Un 64,6% dels municipis continuen fent programes educatius a les escoles relacionats amb la millora de l’èxit escolar.
• El 75,8% tenen projectes d’orientació formativa i d’incentivació, molt importants en l’actual moment de desconcert que viuen molts ciutadans i ciutadanes.
• El 59,6% ofereixen programes de transició entre etapes educatives.
• El 76,8% ofereixen programes de diversificació curricular.
• A més, la promoció de la convivència i mediació escolar està present en 60,6% de les mitjanes i grans administracions locals de l’estudi.

En aquesta línia, comparant períodes dins de l’actual cicle de crisi (2010 i 2012), hi ha un manteniment a la meitat dels municipis de les actuacions de reforç de corresponsabilitat institucional i ciutadana, un significant augment dels municipis que han incrementat programes d’acompanyament i formació de famílies, i una disminució dels municipis que han reduït les actuacions de promoció d’activitats educatives més enllà de l’horari lectiu.

A banda de la promoció i la gestió de projectes de formació i orientació, la intermediació de gestions amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya és un dels pilars de les polítiques públiques d’educació local:
• El 50,5% dels ajuntaments fan la tramitació dels serveis d’escolarització de l’alumnat.
• El 82,8% disposen de comissions de garanties d’admissió, on cal incloure la tramitació de les preinscripcions i la matrícula vives.
• El 81,8% dels municipis ofereixen tallers d’estudi assistit, tutories d’acompanyament i programes de reforç escolar.
• El 71,7% tenen accions d’acompanyament a famílies nouvingudes.

Un altre dels aspectes cabdals és la formació professional i la transició escola-treball:
• El 64,6% dels ajuntaments ho assumeixen amb la introducció d’actuacions de millora de la formació professional i de la transició escola-treball a través de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
• El 70,7% disposen de programes per a alumnes que no acaben el PQPI.
• El 79,8% ofereixen formació ocupacional.
• El 93,8% fan accessibles els dispositius locals més directes d’inserció laboral.
En els darrers dos anys més de la meitat dels municipis ha incrementat el finançament d’aquests programes, essent especialment significatiu el creixement dels dispositius local d’inserció present al 79,8% dels municipis.

Als municipis s’han incorporat nous conceptes i objectius lligats a l’educació formativa al llarg de la vida a través de centres de formació d’adults i escoles de música i dansa, presents a més del 85% dels municipis i amb pressupostos finançats, com a mínim en dos terços, pels Ajuntaments. Altres ensenyaments artístics estan presents al 44,4% dels municipis i el 40,4% dels pressupostos d’aquests ensenyaments va a càrrec dels Ajuntaments. Aquests tipus d’ensenyament han incrementat la seva presència al voltant del 20% en els darrers dos anys.

Finalment, la capacitat municipal per tirar endavant tot aquest conjunt d’actuacions passa per un cos de treballadors tècnics que al 39% dels municipis tenen un vincle laboral funcionarial i al 46,9% dels municipis com a laborals. Aquests tècnics municipals han disminuït en el 23,2% dels municipis i només han augmentat en el 7,1%, i les seves hores de dedicació s’han mantingut en el 82,8% del personal.

Amb aquest conjunt de dades, les competència educativa en el món local és una realitat prou consolidada i cada vegada més expansiva envers els àmbits socials i laborals. En aquests moments és prou significatiu el desplegament de serveis i programes de formació durant tota la vida i cada vegada més especialitzats i diversificats amb la incorporació de l’etapa dels primers anys de vida i del llarg trajecte de la vida laboral, i no només relegats a les clàssiques etapes de l’educació obligatòria i el suport a la cohesió social.

Raúl D. González
Coordinació del Pla estratègic i Cooperació Territorial
Ajuntament de Mollet del Vallès

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: