Per què canvien les seccions censals?

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

En el darrer post que vaig escriure (On es vota com a Catalunya?) una de les frases que hi apareixia va ser aprofitada per en Marc Belzunces en el seu bloc De l’Holocè estant, i més concretament en el post L’independentisme com mai no l’havies vist: cartografia per secció censal de tot Catalunya, per dir que “segons sembla (fent referència a la frase que apareixia en el post “On es vota com a Catalunya?), les seccions censals poden variar d’un any per l’altre”.

Per ser més exactes la frase a la que es referia en Belzunces deia el següent: “Atenció, cal tenir present que la divisió per seccions censals no és inamovible; ans el contrari, és relativament habitual que una secció censal es divideixi en dos, o que dues seccions censals es fusionin en una. Aquests canvis fan que el mapa de seccions censals canviï d’un any per l’altre”.

Aprofitant aquest “desconeixement” que hi ha sobre els canvis en els límits geogràfics de les seccions censals, se m’ha acudit aprofundir una mica sobre aquest tema en aquest post.

La llei

Les seccions censals o seccions electorals –d’ara en endavant utilitzaré indistintament aquests dos conceptes– es regeixen per la Llei Orgànica 5/85 del Règim Electoral General, que en els seus articles 23.2 i 24.1 diuen el següent:

  • 23.2. Cada Secció inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents. Cada terme municipal compta almenys amb una Secció.
  • 24.1. Les Delegacions Provincials de l’Oficina del Cens Electoral determinen el nombre, els límits de les Seccions Electorals, els locals i les Meses corresponents a cadascuna d’elles, escoltats els Ajuntaments.

En aquests dos articles es veu com quan hi ha seccions electorals que no es troben dins dels límits d’electors que marca la llei, s’han de modificar els límits geogràfics d’aquestes per tal de complir amb el que diu la llei.

A banda d’aquesta llei, en la Resolució del 9 d’abril de 1997 en la que es dicten instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió i revisió del Padró municipal, apareix la recomanació que la mida de les seccions no superi els 2.500 habitants.

Per tant una secció censal ha de tenir un mínim de 500 electors i un màxim de 2.000 electors, i no hauria de superar els 2.500 habitants. Donats aquest criteris:

  • Es dividiran les seccions que superin els 2.000 electors, o que superin els 2.500 habitants. Les seccions resultants de la divisió hauran de contenir, almenys 500 electors.
  • Es fusionaran les seccions que tinguin menys de 500 electors, excepte en els municipis amb secció única.

La història

He fet una mica de recerca per veure des de quan existeixen les seccions censals, i pel que he llegit de les legislacions electorals de l’Estat espanyol, el primer cop que es parla de seccions electorals és en la “Llei restablint, amb caràcter provisional, l’electoral de 18 de juliol de 1865 amb les modificacions que es determinen, i creant una comissió que en proposi una altra de definitiva (20 de juliol de 1877)”. L’article segon del títol primer d’aquesta llei diu el següent: “Dintre del mes d’acabades les llistes electorals, el Govern publicarà la divisió dels districtes en seccions, que ho seran en totes les poblacions que comptin amb més de 100 electors. En la formació de les restants no excedirà en cap cas el nombre de 300 electors, agrupant-se els pobles que la formin, prenen per regla la menor distància possible, i essent necessàriament cap de secció aquell en què resideixi Ajuntament i compti amb major nombre d’electors.

El Govern podrà fixar la capitalitat del districte en el cap del partit judicial que sigui més cèntric, quan hagués més d’un en el mateix districte. Aquesta variació s’haurà de fer fora del període electoral, i en virtut d’un Reial decret publicat en la Gaceta de Madrid”.

Al contrari del que passa avui en dia, en què modificar geogràficament les seccions censals es relativament senzill, en la llei electoral de 20 de juliol de 1877 aquesta modificació no era tan senzilla, ja que en l’article tercer deia el següent: “Aquesta divisió es publicarà en la Gaceta, donant compte a les Corts en la immediata legislatura, i en cap cas podrà ser variada, sinó mitjançant una llei”.

En la següent llei electoral, la Llei electoral de Diputats a les Corts (28 de desembre de 1878), els districtes electorals es continuen subdividint en seccions, si bé en aquesta llei canvien els límits del nombre d’electors, ja que es fixa un mínim de 100 i un màxim de 500 electors en districtes rural, o 1.000 en els urbans (article 4).

En la llei electoral per l’elecció de Diputats a les Corts de 28 de juny de 1890, l’article 23 diu el següent: “Els districtes es dividiran en seccions electorals. Cada terme municipal constituirà un secció si no sobrepassa de 500 el nombre dels seus electors; dos si no sobrepassa de 1.000; tres si no sobrepassa de 1.500, i així successivament”. Aquest article es manté en la llei electoral de 8 d’agost de 1907 (article 23).

Fins al Reial-Decret Llei sobre normes electorals de 18 de març de 1977, els límits del nombre d’electors que han d’haver-hi en cada secció censal no es tornen a modificar. És en aquest Reial-Decret quan se situa el nombre màxim d’electors en cada secció censal en 2.000 i el mínim en 500 (article 22). Aquests límits es mantenen en la Llei Orgànica 5/85 del Règim Electoral General, que és la que hi ha vigent avui en dia.

Exemples

Un cop clarificat l’origen de les seccions censals o electorals, tornem a dates més recents per veure alguns exemples de ciutats on s’ha modificat el seccionat.

  • València: en aquest enllaç apareix l’evolució de les seccions censals a València des del 1998 fins al 2013.
  • Barcelona: en aquest enllaç hi ha l’explicació del canvi de seccionat que es va produir l’any 2009 a la ciutat de Barcelona.
  • En el cas de Mataró, si bé no hi ha cap referència en el web on s’esmenti el canvi de seccionat, se’n va produir una durant l’any 2007. Es van partir dues seccions censals, passant-se de 75 a 77 seccions censals.
  • Una altra forma de veure els canvis en les seccions censals és a través dels mapes de les seccions censals que es poden descarregar de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a través del seu visualitzador Vissir. Els mapes de les seccions censals de Catalunya que hi ha disponibles són des del 2002 fins al 2011, i es poden descarregar en format shapefile. Superposant les capes de les seccions censals de cada any es poden veure les modificacions del seccionat de Catalunya dels darrers anys.

Xifres

Amb dades facilitades per l’Idescat, procedents del padró continu d’habitants del 2001 i del 2011, comprovaré com han canviat les seccions censals de Catalunya en els darrers deu anys.

L’any 2001 a Catalunya hi havia 5.289 seccions en les que hi vivien 6.361.365 persones i 5.085.109 electors [1], el que significava una mitjana de 1.203 habitants i 961 electors per secció. A l’any 2011 el nombre de seccions censals es va reduir fins a les 5.019, amb un total de 7.539.618 d’habitants i de 5.218.955 electors; la mitjana d’habitants per secció es va situar en 1.502 i la d’electors en 1.040.

La tendència dels darrers deu anys ha estat augmentar la mida de les seccions censals. La mitjana d’electors a les seccions censals catalanes ha crescut un 8,2% en 10 anys, i la mitjana de població ha augmentat un 24,8%. Vegem-ho gràficament.

Els histogrames superposats dels anys 2001 i 2011, presenten un desplaçament cap a la dreta, tant en el cas dels electors com de la població, indicant l’augment d’electors i de població de les seccions censals catalanes entre aquests dos anys.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Nota: en els histogrames no apareixen les seccions amb més de 4.000 electors i habitants, respectivament.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Els boxplots d’electors i de població del 2001 presenten una distribució lleugerament asimètrica. L’any 2011, el gràfic de caixa d’electors i de població presenta un perfil més simètric.

Boxplot electors i habitants

Nota: s’han eliminat dels gràfics de caixa les seccions censals amb valors “outliers”.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

El gràfic de dispersió d’habitants i d’electors del 2001 mostra com les seccions censals s’alineen al voltant d’un recta que presenta una proporcionalitat constant entre població i electors. Al 2011 s’observa un creixement de la població a les seccions censals mentre que el nombre d’electors no ha crescut al ritme que ho ha fet la població.

Això es pot veure numèricament [2], ja que al 2001 el nombre de seccions que superaven el llindar dels 2.000 electors eren 121, i al 2011 han estat 114. Si es mira, però, el nombre de seccions que superaven el llindar dels 2.500 habitants, mentre al 2001 n’hi havia 154, al 2011 n’hi havia 338.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

L’arribada d’immigrants arran de l’impuls econòmic que s’ha viscut a Catalunya ha estat el principal factor que ha fet canviar la configuració de les seccions censals entre 2001 i 2011. Si tal i com s’augurava en Canvi de cicle? la població en els propers anys es redueix, es possible que tornem a veure un perfil de les seccions censals com les que hi havia al 2001.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

[1] Aclariment: quan parlo d’electors m’estic referint a la població de nacionalitat espanyola que tenen 18 o més anys. Hi ha, però, població de nacionalitat espanyola que tot i tenir 18 o més anys no són electors, ja que la llei electoral no dóna dret a vot als condemnats per sentencia judicial ferma, ni als declarats incapacitats en virtut d’una sentència judicial ferma i ni als internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial. A més en aquestes xifres tampoc apareix la població de nacionalitat espanyola de 18 o més anys residents a l’estranger i que també tenen dret a vot.

[2] El límit inferior d’electors no el tinc en compte donat que hi ha municipis amb una única secció que no arriben als 500 electors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: