Una aproximació a la violència sobre les dones a través de l’activitat judicial

Ara fa un any i mig parlàvem de l’ús de la memòria anual de l’activitat judicial com a font d’informació per a l’obtenció d’indicadors relatius a l’impacte de la crisi sobre les famílies i sobre l’activitat econòmica a través dels estadístics corresponents a l’acció desenvolupada pels jutjats.

En aquesta ocasió, aprofitant que el passat dia 25 de novembre es celebrà el Dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones, ens centrarem en l’ús d’aquesta mateixa font d’informació com a eina d’aproximació, seguiment i avaluació del fenomen de la violència masclista, una veritable xacra social que a casa nostra té la seva vessant més dramàtica amb les 15 víctimes mortals ocorregudes des que es va iniciar aquest any 2012.

Amb caràcter previ, però, tal i com ja s’havia plantejat en aquell post antecedent, caldrà aprofundir en el fet que la informació relativa a l’activitat judicial té, des de la perspectiva d’anàlisi local, una evident limitació, sobretot de caràcter interpretatiu, ja que el nivell màxim de desagregació de la informació s’assoleix per l’àmbit dels respectius partits judicials (en general, són àmbits supramunicipals).

D’aquesta manera, en fer referència als municipis haurem de ser molt conscients que realment la informació està referenciada als respectius àmbits judicials, i per bé que en la immensa majoria dels casos aquests municipis estaran actuant com a seus d’aquests (només en el cas de Barberà del Vallès això no és així, quedant adscrit a l’àmbit del partit judicial de Cerdanyola del Vallès), la seva representativitat, per exemple demogràfica, en relació a la totalitat del partit judicial que aglutinen és marcadament desigual, oscil·lant entre el 100% de Santa Coloma de Gramenet, com a partit judicial unimunicipal, o bé el 89,6% de Terrassa, fins el 26,7% de Vic, o el 20,7% de Granollers.

Evidentment que és agosarat assumir que la distribució de l’activitat judicial entre els municipis que conformen un àmbit judicial seguirà el mateix patró distributiu que la població, però d’entrada és cert que essent-ne aquesta el subjecte principal, almenys pel que fa a l’activitat judicial derivada de la violència masclista, no seria forassenyat considerar que pugui tenir un pes important en la generació de la mateixa.

mapa_partits_taula

Superant, però, aquestes consideracions interpretatives de base territorial, allò més evident que es desprèn del gruix d’informació proporcionada per la font  és l’avenç progressiu que s’ha anat produint en la visualització del fenomen de la violència sobre les dones en la nostra societat.

És en aquesta direcció, per exemple, que cal interpretar l’increment progressiu i constant de denúncies presentades que, de manera generalitzada, ha tingut lloc en els darrers anys, entenent aquest fet com el pas previ a la posta en marxa de tots aquells mecanismes desenvolupats d’atenció i protecció de les víctimes.

Tinguem present, però, que per darrera d’aquesta tendència general, cada un dels diferents àmbits judicials es veurà sotmès a una dinàmica evolutiva pròpia definida per una multiplicitat de factors d’índole diversa, abastant des de la pròpia jurisdicció judicial, passant per les característiques de la xarxa territorial d’atenció a les víctimes, i acabant en les característiques econòmiques i sociodemogràfiques de la població d’aquests.

Així, i malgrat que per Catalunya en el darrer quinquenni (2007-2011) el nombre de denúncies ingressades en els jutjats de violència sobre les dones (JVD) ha crescut un minso 0,3%, pel conjunt d’àmbits judicials en els qual s’integren els municipis de la Xarxa aquest increment ha estat del 3,4%, amb 10 dels àmbits presentant un balanç global positiu en el nombre de denuncies ingressades, encapçalats per Vilanova i la Geltrú (amb un creixement del 377,3%) i Terrassa (ho fa en un 50,3%), i només 4 partits judicials en el quals aquesta evolució pel conjunt del període ha estat negativa (Mataró, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet).

Però, més enllà de l’evolució seguida en l’ingrés de denúncies, l’aproximació més acurada a la incidència real del fenomen la tindrem en contrastar la seva recurrència amb la població femenina de cada un dels àmbits considerats. D’aquesta manera, mentre que pel conjunt de Catalunya s’han produït 48,5 denúncies per cada 10.000 dones, immediatament s’evidencia que en 6 dels 14 àmbits el nivell d’incidència es situa per damunt del valor mitjà del país: Terrassa, amb 61,5 denúncies per cada 10.000 dones; Santa Coloma de Gramenet, amb 58,3; Manresa, amb 55,9 denúncies per cada 10.000 dones; Lleida, amb 51,7; Sabadell, amb 51,1; i Mollet del Vallès, en aquest cas amb 49,3 denúncies per cada 10.000 dones.

Denúncies ingressades als JVD per cada 10.000 dones en els partits judicials dels municipis de la Xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011 (en negreta, la incidència demogràfica mitjana per Catalunya, situada en les 48,5 denúncies per cada 10.000 dones)

Denúncies ingressades als JVD per cada 10.000 dones en els partits judicials dels municipis de la Xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011 (en negreta, la incidència demogràfica mitjana per Catalunya, situada en les 48,5 denúncies per cada 10.000 dones)

En l’altre extrem, Mataró (amb 22,2 denúncies per cada 10.000 dones), Vilanova i la Geltrú (28,2) i Granollers (32), sobresurten com aquells àmbits en els quals l’índex de presentació de denúncies per violència masclista és més baix, aprofitant per insistir, en aquest punt, que precisament el valor de l’indicador està més en consonància amb la capacitat de visualització de la violència masclista que hi ha en cada un dels territoris, més que no pas en el nivell de violència pròpiament existent.

D’altra banda, mentre que la presentació d’una denúncia als JVD esdevé el punt d’inici del procés judicial derivat de l’acte de violència exercit, en l’extrem conceptualment oposat hi trobem la informació relativa a les renúncies, per part de la víctima, a donar continuïtat a aquest procés iniciat. Un fet que, no essent exhaustius, caldria associar, de manera genèrica, al manteniment de relacions de dependència entre la víctima i l’agressor i a la coacció que, en base a aquestes, es pot exercir per part de l’agressor.

Índex de renúncies a les denúncies presentades en els partits judicials dels municipis de la xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011 (en negreta, l’índex de renúncies del conjunt de Catalunya)

Índex de renúncies a les denúncies presentades en els partits judicials dels municipis de la xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011 (en negreta, l’índex de renúncies del conjunt de Catalunya)

En aquest sentit, mentre que pel conjunt del país l’índex global de renúncies es situa en el 11,3% (2011), o pel conjunt d’àmbits judicials en els quals s’integren els municipis de la Xarxa el valor assoleix el 15%, en el cas particular d’algun dels àmbits pot arribar a valors extremadament alts: és el cas, per exemple, de Granollers (amb un 37% de renúncies en relació a l’ingrés de denúncies), Mataró (36,9%), Santa Coloma de Gramenet (27,6%), o Girona (24,3%).

A la banda oposada, hi destaca l’àmbit judicial de Rubí, sense cap renúncia presentada per aquest 2011, seguit dels àmbits de Vilafranca del Penedès (un 1% de renúncies), Vilanova i la Geltrú (2,4%), Sabadell (3,9%), o Manresa (amb un 4,4%).

La simple representació gràfica d’ambdues variables ja deixa entreveure, sense aprofundir en l’anàlisi, que la correlació entre l’índex de renúncies i el nivell de denúncies de violència masclista és notablement baixa per cada un dels àmbits, fet que ens remet a factors explicatius d’índole diversa que reforcen, precisament, ni que sigui de manera indirecta, aquesta interpretació positiva en el volum de denúncies presentades.

En aquesta línia però, tinguem en compte que l’evolució en el nivell de renúncies és, pel conjunt d’àmbits, notablement superior a la progressió experimentada en la presentació de denúncies, un 62,5% enfront el 3,4% (2008-11), un fet que molt probablement pot associar-se a la conjuntura econòmica viscuda i al reforçament que aquesta exerceix en el manteniment de relacions familiars de dependència econòmica en les quals es poden sostenir tota mena de coaccions i pressions a la víctima.

Finalment, el darrer element a abordar en aquest article d’aproximació a la informació relativa a la activitat judicial que es desprèn dels JVD, és el de la significativa incidència que la violència masclista té en el sí del col·lectiu de població estrangera. Tinguem en compte que, per al conjunt d’àmbits judicials dels municipis que integren la Xarxa, atenent a les dades de nacionalitat de les dones denunciants, la incidència del fenomen és fins a 4 vegades superior entre les dones estrangeres en relació a la seva representativitat demogràfica, amb valors que poden multiplicar-se per 7 en el cas de Terrassa, o 14 en l’àmbit judicial de Vic.

Tinguem present que les dones de nacionalitat estrangera representen, en el global de l’àmbit, un 12,8% de la població femenina, amb una forquilla que oscil·larà entre el 9,6% de l’àmbit judicial de Cerdanyola del Vallès, en el qual s’hi integra el municipi de Barberà del Vallès, i el 19,9% de Santa Coloma de Gramenet, mentre que pel que fa a la interposició de denúncies són un 37,6% de les víctimes, amb un mínim que es situa en el 14,7% per Vilafranca del Penedès, i un màxim en el 67,9% en el cas del partit judicial de Vic.

Denúncies ingressades als JVD per cada 10.000 dones segons nacionalitat d’aquestes en els partits judicials dels municipis de la Xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011

Denúncies ingressades als JVD per cada 10.000 dones segons nacionalitat d’aquestes en els partits judicials dels municipis de la Xarxa de El Perfil de la Ciutat, 2011

El simple contrast de dades fa evident que els factors que incidiran en aquesta marcada vulnerabilitat van força més enllà del protagonisme d’aquest col·lectiu en el sí de la societat, i molt probablement han de superar l’existència de simples apriorismes de marcada càrrega etnocèntrica. En aquest sentit, en el moment de plantejar pautes d’intervenció caldrà ser molt conscients que ens trobem davant d’un fenomen que requereix d’un enfocament intrínsecament complex que, molt probablement, té la clau de volta en dinàmiques i factors sotmesos a una marcada especificitat local.

Així mateix, cal tenir en compte que aquestes són només algunes de les variables que es desprenen de la memòria anual d’activitat judicial, amb la qual cosa l’exercici de desgranament del fenomen, intrínsecament complex, esdevé inabastable des dels objectius amb els quals s’ha plantejat el present article. En aquest sentit, però, hem pogut apuntar algunes claus interpretatives a la informació judicial, des del necessari enfocament transversal, que abordades rigorosament des de l’escala local han de permetre avançar en l’establiment d’aquelles accions que permetin assolir la progressiva eradicació del fenomen de la violència masclista, la mitigació de les seves conseqüències, així com el  plantejament de les accions d’atenció i suport a la víctima més adequades.

Unes directrius d’anàlisi i unes línies d’acció resultants que no només s’han de concebre des de la necessària transversalitat que requereix la complexitat, sinó que han d’esquerdar les traves administratives locals i s’han de repensar, molt probablement, des de la lògica supralocal en la qual s’estructura l’administració de justícia, però també des de la qual té sentit desplegar uns serveis de suport a les víctimes que s’apunten com a fonamentals en l’acompanyament d’aquestes per a l’emergència complerta d’un fenomen que ha restat massa temps ocult en el sí de la nostra societat.

L’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa ha elaborat recentment un estudi sobre el seu partit judicial, basat en l’explotació de les dades que ofereix el Consejo General del Poder Judicial, que podreu consultar a la web de l’Ajuntament de Terrassa.

Marc Armengol i Rabal, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: