Els altres veïns

Manresa és un municipi que comptava a 1 de gener de 2011 amb 76.589 habitants (INE, 2011). I Barberà del Vallès comptava llavors amb 32.033 habitants (INE, 2011). Aquestes són les xifres de població que recullen els padrons municipals d’habitants, i que després d’un procés de validació, oficialitza i publica l’Institut Nacional d’Estadística (www.ine.es). Aquestes xifres es corresponen al total de veïns que resideixen en aquests municipis en una data concreta (normalment a 1 de gener). Ara bé, hi ha uns altres veïns, que tot i no figurar en els padrons municipals d’habitants (PMH) ni en els recomptes de població publicats per l’INE, formen part del veïnat del nostre municipi: els residents a l’estranger.

Els residents a l’estranger són veïns d’un municipi, de nacionalitat espanyola, que en un moment determinat han canviat el seu lloc de residència habitual d’un municipi espanyol a un municipi de fora de l’estat. Així doncs, són persones que han traslladat la seva residència habitual de Barberà del Vallès o Manresa a l’estranger, ja sigui per motius laborals, d’estudi o de retorn al país d’origen, i no per lleure o per unes vacances llargues.

A partir de l’any 2009, doncs, es posa en marxa el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE), d’acord amb la Llei 4/1996, de 10 de gener, que va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i que establia que l’Estat havia d’elaborar un registre administratiu on constin les persones que viuen habitualment a l’estranger i que tenen la nacionalitat espanyola (sigui o no aquesta l’única nacionalitat).

Així, des de l’any 2009 tenim registres sobre la població que resideix a l’estranger provinent d’un municipi espanyol, l’últim en el qual s’ha estat inscrit. Les persones que estan inscrites en aquest Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es consideren veïnes del municipi espanyol que figura a les dades de la seva inscripció, únicament a l’efecte de l’exercici del dret de sufragi, i no constitueix, en cap cas, població del municipi, tal i com estableix la Llei 4/1996. Així doncs es tracta d’uns altres veïns del municipi, que tot i no constar en el padró continu de població ni residir-hi, poden exercir-hi el seu dret a vot.

Imagen

Segons el quadre adjunt, podem observar que algunes ciutats com Girona, Lleida o Manresa, registren a 1 de gener de 2011, que un 2% de la població ha marxat a viure a l’estranger, mentre que Barberà del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet o Rubí no arriben a l’1%. Per poder interpretar les causes d’aquestes diferències ens caldria un treball més exhaustiu que se’ns escapa en aquest article.

Si ens fixem en l’origen (país de naixement) d’aquesta població (segons dades de l’IDESCAT, 2012) que passa a residir a l’estranger, podem entreveure que en ciutats com Girona (59%), Vilafranca del Penedès (54%) o Vilanova i la Geltrú (53%), qui emigra són majoritàriament els estrangers (retorn al seu país d’origen bàsicament), mentre que en ciutats com Santa Coloma de Gramenet (58%), Barberà del Vallès (56%), Mollet del Vallès (56%), Granollers (55%) o Vic (54%), qui majoritàriament emigra són ciutadans nascuts a l’estat espanyol. En municipis com Lleida, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell o Terrassa gairebé emigren per igual els nascuts a l’estranger i els nascuts a Espanya, tal i com s’observa en la taula que segueix.

Imagen

Pel què fa a la destinació d’aquests altres veïns, ciutats com Santa Coloma de Gramenet (56%) o Vic (52%) reflecteixen que més del 50% dels residents a l’estranger han anat a països de la Unió Europea. A la resta de ciutats d’estudi, el trasllat de la residència a països de la UE també es majoritari (sense superar el 50%), amb un important flux secundari cap a Amèrica del Sud, a excepció de Barberà del Vallès, on la resta d’Europa és la segona destinació més important darrera del canvi de residència a altres països de la UE.

El Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es un registre o font de dades poc exhaustiu, i d’això cal ser-ne conscient. Tot i que l’article 2 del Decret 3425/2000, de 15 de desembre, diu que “els espanyols que resideixin habitualment a l’estranger i els qui hi traslladin la residència habitual s’hauran d’inscriure en el Registre de Matrícula Consular” (que posteriorment s’envia a l´INE per elaborar el PERE), és evident que si un no es registra al consolat quan es troba residint a l’estranger (pels motius que sigui), no constarà tampoc en el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger. Tot i així, és una bona font per a poder calibrar qui emigra (així com poder-ne valorar les causes) cap a l’estranger i quines són les seves destinacions.

Josep Coma, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: