Dades i reformes …

Un cop més, la presentació de dades comparatives entre els municipis del Perfil ha despertat “interès”. Aquesta vegada li ha tocat el torn a les dades relatives a ocupació pública dels nostres municipis presentades en el darrer post Quants n’hi ha de funcionaris?.  A Granollers concretament, municipi que presenta el % més elevat d’ocupats públics per 1000 habitants, davant el comentari d’aquests resultats en una reunió de treball es va realitzar un exercici ràpid i intuïtiu per part d’algun regidor, bon coneixedor de la realitat del seu territori, amb la intenció d’explicar i/o matisar els resultats, com si d’entrada la dada fos dolenta per si mateixa. Però ja ho plantejava l’autor de l’article: “Una altra qüestió és si són molts o pocs treballadors públics”.

Davant la reacció, intentes fer una anàlisi més desagregada per tal de poder confirmar, recalcular, ajustar…. Però no. Les dades estan servides i malgrat s’agraeix l’existència d’aquest tipus d’explotació que, per tractar-se de dades oficials del Pla estadístic de Catalunya, s’entén que tindrà continuïtat, una vegada més s’ha perdut l’oportunitat de disposar d’una verdadera font d’informació que serveixi al món local. Opendata real.

La presentació i agregació de la informació realitzada per part de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, es fà segurament condicionada per la disponibilitat de les dades. En el cas del grup “Administració local”, la recollida s’ha de fer a instància de la Generalitat per enquesta anual adreçada als departaments de RRHH o Secretaries dels diferents ens, fet que debilita la fiabilitat de les dades i que de retruc planteja la reivindicació de la necessària inversió que requereixen segurament molts ens locals en els anomenats serveis interns o no finalistes per tal de millorar els sistemes d’informació, per l’augment de la fiabilitat, freqüència, compatibilitat i consolidació de les bases de dades.

El complex i heterogeni directori vigent d’organismes públics locals dificulta l’agregació i el tractament de les dades (inclou “alguns” dels organismes autònoms i empreses públiques dels ens integrants…; exclou consorcis i fundacions…). Si mirem de comparar per saber on som resulta veritablement difícil.

Per il·lustrar-ho hem preparat una taula amb les dades del grup dels 12 (incorpora Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès, nous membres del Perfil), agrupades per la categoria “Col·lectiu”, que ens ha semblat més indicada per esbrinar perquè a cada municipi hi ha un determinat nombre de persones al servei de l’administració pública, per a què fer i perquè les diferències de rati?.

Ocupació pública per col·lectius

A preguntes del tipus: té molta incidència en els resultats de Granollers l’existència d’escoles municipals que ocupen a més de 240 treballadors? i l’existència de l’hospital que presta serveis a bona part de la comarca? Pot ser que al comptar el personal del municipi que treballa per la Generalitat es produeixi un esbiaix en aquells municipis que són capitals de comarca i que són seu dels consells comarcals? incideix l’existència d’una comissaria de la Policia-Mossos d’Esquadra al seu terme municipal o la localització de dependències de l’administració de justícia? S’intueix que sí, però no ho podem confirmar de manera concisa perquè desconeixem què estem comparant.

Efectivament, a Mataró i Granollers el percentatge de docents respecte al total de treballadors al municipi tant de l’Administració de la Generalitat com de l’administració local és del 9% i 7,6% respectivament, mentre que en la resta de municipis o bé el valor és nul o inferior al 2,1%. El resultat de Granollers és degut a l’existència de quatre escoles municipals. A Mataró possiblement l’existència de personal docent universitari augmenta considerablement el percentatge del grup de docents de l’administració de la Generalitat. Aquí cal assenyalar que a les notes motodològiques del banc de dades es separen com a col·lectius diferents els docents dels docents investigadors, tot i que a les taules de consulta només es pot visualitzar una categoria de docents. El dubte és doncs si els docents universitaris s’hi han inclòs. En ambdós municipis el pes dels docents de l’administració local respecte el total docents del municipi es situa en el 29% i 24% respectivament. Aquesta relació en els altres municipis es situa en el 7% com a màxim. Són sospitosos els valors nuls d’alguns municipis en aquest col·lectiu.

En el col·lectiu d’institucions sanitàries podíem esperar també uns percentatges alts a Granollers, donat que l’Hospital Fundació Asil compta amb 1.594 treballadors. La taula ens dona un total de 232 ocupats. Novament ens planteja dubte sobre el contingut de la informació. A la base de dades explícitament s’assenyala que el grup “Administració Generalitat” no inclou personal de consorcis (amb excepció del Consorci d’Educació de Barcelona que aquí no ens afecta) ni fundacions de la pròpia Generalitat de Catalunya, però no especifica res d’altres consorcis o fundacions. Pot ser també passa el mateix en el cas del Consorci Sanitari de Terrassa o de la Corporació sanitària Parc Taulí o altres?

En administració de justícia a Granollers hi consten 177 treballadors, igual que la xifra de Terrassa i per tant gens proporcional a la grandària de població. Tots els municipis del Perfil llevat Barberà són seu del caps de partits judicials. Granollers dóna servei a 34 municipis de la demarcació, Terrassa a 6 municipis, Sabadell a 9 municipis. Caldria valorar ara en nombre total d’habitants.

El col·lectiu dels cossos de seguretat que inclou Mossos d’Esquadra, Policia local i vigilants, mostra també la ubicació als diferents municipis de les àrees bàsiques policials o només de la comissaria corresponent del municipi. En el cas de Mollet a més, l’existència de l’escola de Policia de Catalunya i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, esbiaixa el rati tant del col·lectiu de cossos de seguretat com de serveis penitenciaris.

La darrera observació és la del col·lectiu que treballa en Administració i serveis. En aquest, hem considerat comparar la dotació de personal ocupat en relació al nombre d’habitants de cada municipi, ateses les incidències i especificitats que recull la dada total de treballadors públics per municipi. El resultat va des dels 5,6 i 6,2 treballadors per cada mil habitants de Sabadell, Mataró i Vic , fins als 11,9 i 15,0 treballadors en administració i serveis de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Tinguem present però que per exemple a Vilanova i la Geltru hi ha la seu de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

En alguns casos la superioritat numèrica en termes relatius de personal al servei de les administracions públiques respon realment al desenvolupament de polítiques municipals pròpies, en altres però hi incideix una distribució territorial de serveis i equipaments més aleatòria i en ocasions no tan vinculada a la grandària de població o a l’existència de necessitats dels municipis i les seves àrees d’influència.

Preteníem també donar resposta a la pregunta: quin cost per habitant representa el personal de l’univers “Administració local” considerat al banc de dades de la Generalitat? L’hem hagut de descartar donat que, malgrat es disposa de la informació relativa als costos de personal a través de l’Oficina Virtual del Ministerio de Hacienda y Administraciones públicas, amb detall per ajuntament i consell comarcal, no disposem de les dades de despesa de personal per a diputacions, entitats metropolitanes, entitats municipals descentralitzades i mancomunitats, ens inclosos a les dades d’ocupació pública de la Generalitat. A més, el Minhap consolida organismes autònoms mentre que les dades d’ocupació pública de la Generalitat els inclou en “algun cas”, tal com diu la nota metodològica, i no menciona quin tractament dóna a les Societats Mercantils de titularitat municipal.

En resum, per a donar resposta a aquell responsable polític haurem de mostrar massa taules, percentatges, puntualitzacions  i explicacions, que acabaran no sent prou consistents de manera que genera una sensació d’haver realitzat una recerca estèril.

La pregunta que ens fem ara és, com s’ho farà el grup de treball que vol crear el govern espanyol per a racionalitzar l’estructura local, integrar els serveis públics de cara a estalviar costos, reduir disfuncionalitats, i abordar el tema de les competències impròpies segons manifesta Carlos Sánchez a l’article “El Gobierno descarta cerrar ayuntamientos, pero integrará los servicios públicos” del Confidencial?

Servei de Processos estratègics i Servei de Planificació econòmica de l’Ajuntament de Granollers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: