Indicadors de benestar social

Tornant a temes tractats en anteriors ocasions, ens detindrem en aspectes relacionats amb indicadors de benestar social. En aquella ocasió ja dèiem que la informació és escassa, especialment quan es vol analitzar a nivell municipal. A més, també és possible que calgui un replantejament de la definició d’alguns paràmetres d’índole social tal com comentava dies enrere Xavier Muñoz amb els conceptes essencials en la planificació estratègica.

Existeix un plantejament per intentar generar un consens sobre aspectes socials com poden ser el concepte del benestar i de la vulnerabilitat social. Una d’aquestes fórmules, és la metodologia promoguda des del Consell d’Europa anomenada de “Territoris de coresponsabilitat”. En aquests i mitjançant una metodologia participativa, s’haurien d’alinear les diferents visions de l’Administració local, les entitats d’acció social i voluntariat i la ciutadania en la seva diversitat, per tal d’elaborar una visió consensuada del benestar en totes les dimensions (seguretat, alimentació, treball, salut, educació…). Un exemple sortit d’aquesta proposta ha estat la portada a terme pel municipi de Mulhouse a través del projecte Together.

Per tal de combatre l’exclusió social i la pobresa, problema de tota la societat, cal implicar totes les parts afectades (poders públics, ONG, empreses, rics i pobres) i així, poder construir una societat cohesionada. L’aplicació d’aquesta estratègia del Consell d’Europa requereix el desenvolupament d’indicadors per definir i mesurar el benestar de tots, en particular en cooperació amb els propis ciutadans. Per això, es va crear el mètode que es pot consultar al portal Spiral.

En aquesta web s’hi pot trobar des de la Guia Metodològica per al desenvolupament concertat d’indicadors de cohesió social, com el marc inicial i les eines metodològiques per facilitar la seva aplicació. També la idea dels territoris de la coresponsabilitat és a dir, àrees específiques on els processos de consulta s’han establert amb el propòsit de desenvolupar un enfocament de responsabilitat compartida per al benestar de tots.

Per tant, el plantejament del Consell d’Europa és un mètode per al desenvolupament concertat dels indicadors de progrés, amb l’objectiu de fomentar la responsabilitat compartida per al benestar de tots implica assegurar que les parts interessades prenguin part. Això es fa en una primera etapa mitjançant la creació d’un grup que coordini les parts involucrades. Sempre tenint en compte amb el principi que la definició de benestar s’ha de basar en la manera com els ciutadans ho veu. La segona etapa consisteix a elaborar indicadors de progrés / benestar sobre la base dels criteris assignats a cada un dels indicadors identificats. Tenint en compte que un indicador de progrés ha de ser capaç de mesurar entre el que pot considerar-se una situació molt dolenta i una situació ideal, que correspon a l’objectiu a assolir.

Es va comprovar que vuit dimensions de benestar es repeteixen sistemàticament amb els criteris proposats pels ciutadans i que, dins de cada un d’aquests, hi ha una sèrie d’indicadors que difereixen en diferents graus segons el context. Aquestes vuit dimensions que figuren aquí fan que sigui fàcil de classificar els criteris per al benestar i preparar un conjunt consolidat d’indicadors. Així, és possible, amb l’ajuda d’un petit equip tècnic que classifica els criteris, per obtenir una imatge completa de tots els proposats i centrar el debat directament en la classificació proposada en dimensions i indicadors pels grups heterogenis de ciutadans.

Aquesta metodologia la va aplicar el municipi de Mulhouse per avaluar la situació i analitzar els impactes en el marc del projecte Together. L’enfocament de la coresponsabilitat té sentit per assolir l’objectiu de la inclusió social:

– Centrant-se en el benestar de tots gràcies als indicadors elaborats amb els ciutadans, les ofertes d’enfocament proposat pel problema de l’exclusió social en tots els seus aspectes, és a dir, economia, relacions socials, social i l’equilibri personal, la ciutadania, etc. d’aquesta manera, l’enfocament permet identificar les situacions d’exclusió.

– El principi de la coresponsabilitat vol dir que el disseny d’accions que vinculen les intervencions dels diferents actors que treballen sovint sobre temes específics, que no estan prou coordinats entre si. Tenint en compte l’exemple de contracte multipartit social permet associar diferents tipus d’actors per a la inclusió social, donant un resultat molt més fort per al procés d’inclusió.

Fins ara, alguns països europeus han desenvolupat la idea de la promoció de la coresponsabilitat per tal de millorar el benestar de tots i per evitar situacions d’exclusió complements. En tot cas, Mulhouse va ser pioner d’aquest mètode, definint-lo amb més precisió i després participant en la seva difusió a altres ciutats.

La construcció d’indicadors de progrés / benestar

Una vegada més, els experiments realitzats en diversos contextos han anat fent possible arribar a algunes normes per a l’establiment dels indicadors, que els fan més fàcil per crear. En particular, es creu que la manera més senzilla i eficaç és considerar cada criteri proposat pels ciutadans dins de les 8 dimensions com una variable bipolar (negatiu/positiu o malestar/benestar) o que poden ser classificats en una de les quatre categories, cadascuna d’elles permet definir la transició d’una situació a una altra. Si prenem un determinat indicador, com la salut, la primera categoria es compon de criteris basats en condicions (per exemple, tenir accés als serveis de salut i els serveis de salut), la segona categoria es compon dels criteris de la possessió (d’estar malalt / sa); la tercera categoria conté totes les els criteris relatius a la qualitat (qualitat dels serveis o de la salut en si), mentre que la quarta categoria es refereix a la sostenibilitat (el que garanteix la salut a llarg termini, per exemple, les mesures de prevenció, l’alimentació saludable, l’accés als plans d’assegurança complementari, el control de la qualitat del servei, etc). Sobre aquesta base, una molt mala situació pot ser definida com aquella en què tots els criteris són negatius, una mala situació com aquella en la qual només els criteris de la primera categoria (les condicions) són positius i una situació mitjana, com aquella en la qual els criteris de possessió són positius (per exemple, el fet de no estar malalt i tenir accés als serveis de salut), una bona situació és aquella en què hi ha criteris positius de qualitat i, finalment, la situació ideal és aquella en la qual tots els criteris, incloent la sostenibilitat, són positius, és a dir una situació en què es garanteix l’accés i la qualitat en el llarg termini.

Aquest enfocament pot aplicar-se a tots els indicadors. Com és el cas amb tots els aspectes del mètode que es deriven dels experiments, no és un enfocament prescriptiu i es limita a suggerir què es pot fer. Els interessats en cada àrea o institució és lliure de prendre com a base o seguir el seu propi camí, quan l’elaboració d’indicadors de progrés / benestar.

En resum, amb aquest article simplement hem intentat aportar una metodologia i un cas pràctic de treball de casos que s’estan duent a terme amb indicadors de benestar social.

Servei de Processos estratègics i programació de l’Ajuntament de Granollers

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: