Dinàmiques metropolitanes de dispersió: el paper de l’habitatge com a factor explicatiu

Fa unes setmanes es va publicar en aquest blog, per part de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), un post que, amb el títol d’“Ús de fonts cartogràfiques en l’anàlisi de les transformacions territorials”, abordava la qüestió dels canvis i transformacions que han tingut lloc en el territori al llarg de les darreres dècades, en relació als processos de transformació territorial de caire metropolità, i a l’ús de determinades dades (en aquella ocasió cartogràfiques) per al seu estudi.

Ara, des de Sabadell, seguim el fil iniciat per Terrassa, i presentem un petit exercici que tracta de valorar, de forma numèrica, la incidència d’alguns dels factors explicatius del fort increment de la pressió urbanística i l’extensió dels fluxos de mobilitat, relacionada amb les dinàmiques metropolitanes de dispersió de les activitats i de la població pel territori, desplegades des de la ciutat de Barcelona; uns fenòmens que, sovint, han anat acompanyats d’un canvi en els models de producció residencial, amb la proliferació de tipologies d’habitatge unifamiliar, tot configurant teixits urbanitzats de baixa densitat.

S’ha escrit molt sobre els factors que han incidit sobre les dinàmiques de dispersió que s’han desplegat en el context metropolità barceloní. Amb tot, un dels elements en què probablement s’ha fet mes èmfasi hagi estat el paper del mercat de l’habitatge i, més concretament, de les migracions lligades a l’adquisició del mateix, que habitualment es dirigeixen dels centres a les perifèries i dels nuclis més grans als més petits. S’hi unirien, a més, en els darrers anys els efectes de l’alça viscuda pel sector immobiliari, a Catalunya i en el conjunt de l’Estat, que hauria jugat un paper també força notable, tot reforçant les dinàmiques de dispersió i d’extensió de la urbanització.

És en aquest sentit que, des de l’OEL, hem analitzat una sèrie de dades d’habitatge, en relació als municipis que formen part del projecte del Perfil de la Ciutat, en un període temporal que abasta els darrers deu anys. Entre el conjunt de possibles variables s’han triat, pel seu caràcter explicatiu i la seva disponibilitat, a escala municipal, en fonts d’informació d’abast general, aquelles que fan referència a la producció d’habitatge (habitatges iniciats, acabats i acabats per tipologia), al mercat de l’habitatge (preu i nombre de transaccions) i al parc d’habitatge (antiguitat de les construccions).

L’anàlisi de les dades referents a aquestes variables s’ha realitzat fixant-se en el conjunt, i també de forma separada per als diferents municipis del Perfil de la Ciutat. Però, a més, les dades s’han agregat sobre la base de tres unitats territorials diferenciades, que són les tres zones en què se sol subdividir l’àmbit metropolità a l’hora d’estudiar de forma més detallada les dinàmiques que s’hi succeeixen: la ciutat central (el municipi de Barcelona), la primera corona (els municipis corresponents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i la segona corona (la resta de municipis que conformen l’Àmbit metropolità de Barcelona, definit pel Pla territorial general de Catalunya, i que popularment es coneix com a Regió Metropolitana de Barcelona). Tanmateix, sovint, quan l’anàlisi s’estén més enllà de la RMB, se sol argumentar que la influència dels fluxos i interrelacions, que es despleguen des de l’àmbit metropolità, abasta també determinades zones de les comarques limítrofes.

En aquest sentit, a més d’afegir a l’anàlisi la ciutat de Barcelona, cada un dels municipis del projecte s’ha col·locat en l’àmbit que li pertoca: Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès i Rubí[1] en la primera corona; Terrassa, Sabadell, Mataró, Granollers i Vilanova i la Geltrú en la segona; finalment, Manresa i Vic, en les comarques limítrofes.

Així, pel que fa a les dades que fan referència a la producció d’habitatge, s’observa un major dinamisme constructiu, amb una ràtio tant d’habitatges iniciats com acabats per cada 1.000 habitants que augmenta a mesura que ens allunyem de la ciutat central, al llarg de tot el període de boom immobiliari, fins que els valors s’igualen, en uns nivells molt baixos, amb la crisi econòmica. Es pot veure, per tant, com les dinàmiques de dispersió, que es despleguen des de les àrees més centrals, han incidit durant aquests anys en una major intensitat de la construcció en les àrees més perifèriques.

Sovint s’ha argumentat que una de les principals motivacions de la població, a l’hora de prendre la decisió de sortir de les àrees més centrals és la preferència per l’habitatge unifamiliar, que s’associa amb la realització d’un determinat estil de vida i al que s’atribueix unes determinades connotacions mediambientals (reals o percebudes): més tranquil·litat, menys sorolls, més espai lliure, etc. Tanmateix, el que mostren les dades és que no hi ha una relació directa entre la distància al centre metropolità i una major implantació relativa de l’habitatge unifamiliar. En aquest sentit, la producció residencial en tipologies de baixa densitat hauria assolit un major pes proporcional en els municipis del projecte considerats de la primera corona, que s’han situat per sobre dels de la segona corona i les comarques limítrofes. Tampoc s’observa una correspondència clara –en aquest cas concret–, entre la implantació de l’unifamiliar i la mida poblacional. Per tant, cal pensar que, a banda d’aquests dos elements, n’hi hauria d’altres, més complexos i relacionats amb la trajectòria urbanística de cada municipi, com ara l’estructura urbana, les característiques del planejament i la disponibilitat de sòl, entre d’altres, les que determinarien la major o menor implantació d’aquestes tipologies de baixa densitat. En tot cas, les dades mostren com la incidència d’aquestes tipologies d’habitatge en els municipis del Perfil de la Ciutat és relativament baixa.

Una altra de les raons que sovint s’esgrimeix a l’hora d’explicar els moviments residencials que es produeixen en l’àmbit metropolità és la incidència de les dinàmiques del mercat de l’habitatge i, més concretament, del diferencial de preus existent entre unes i unes altres àrees. En aquesta línia, s’han analitzat tant les dades de preu de l’habitatge lliure del Ministeri de Foment com els preus de l’habitatge de nova construcció del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. En ambdós casos s’observa un increment del preu de l’habitatge a mesura que ens acostem a la ciutat central que, per altra banda, s’allunya considerablement dels altres àmbits territorials, amb uns preus molt més elevats. Amb tot, s’observa com l’evolució de la primera i la segona corona es troben molt juntes. En aquest sentit, caldria recordar que, al marge de la distància al centre metropolità, en el preu de l’habitatge hi intervenen d’altres aspectes, com són la mida poblacional o les funcions que exerceix el municipi. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els municipis del Perfil de la Ciutat que formen part de la segona corona són, tots ells, capitals de comarca, que exerceixen de subcentres metropolitans i, al mateix temps, que són receptors dels fluxos de les ciutats més grans i centrals, són l’origen de migracions cap als nuclis més petits de la seva rodalia.

Tornant a la qüestió de les motivacions que empenyen a la població a adquirir un habitatge fora del seu municipi d’origen, en zones més perifèriques i allunyades de la ciutat central, es pot fer referència a les dades de superfície construïda mitjana dels habitatges de nova construcció. Així, es pot veure com no hi ha una relació clara entre distància al centre i major superfície. Per tant, es reafirma la incidència, com a causa explicativa de les migracions metropolitanes, del diferencial de preus en el sentit que la població que es desplaça, en general, ho fa a la recerca d’unes millors condicions de l’habitatge a uns preus comparativament més ajustats. Les dades mostren, en aquest sentit, com es poden adquirir més metres d’habitatge, amb un cost menor, a mesura que ens allunyem de la ciutat central.

Per acabar, es pot fer un cop d’ull a aquelles dades que, procedents del cadastre, fan referència a les característiques del parc d’habitatge i, més específicament, a l’antiguitat de les construccions. Així es pot veure com, en general, es reafirma la idea ja assenyalada al principi, segons la qual les dinàmiques de dispersió haurien incidit en el fort increment de la pressió urbanística en les zones més perifèriques, ja que el pes de les construccions realitzades, de l’any 2000 ençà, creix a mida que ens allunyem de la ciutat central.
En definitiva, amb l’exercici realitzat s’han pogut confirmar de forma numèrica alguns dels factors que més sovint s’esgrimeixen, en relació al paper de l’habitatge i del mercat immobiliari, a l’hora d’explicar les dinàmiques metropolitanes de dispersió, que tenen a veure amb el diferencial de preus de l’habitatge existent entre unes i unes altres àrees, i que, a grosso modo, oscil·laria entre els màxims de les àrees més centrals i els més moderats de les zones més allunyades, tot i que també s’hauria de tenir en compte, en aquest sentit, el paper del volum poblacional. Amb tot, és cert que per a obtenir conclusions més fefaents caldria fer una anàlisi més pormenoritzada, incloent un major nombre de municipis en cada un dels àmbits territorials. En aquest sentit, aquest exercici no ha pretés més, ni menys, que comprovar el comportament d’aquestes diferents variables, que fan referència a l’habitatge, pel que fa als municipis que formen part del Perfil de la Ciutat.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

[1] Només en aquest cas s’ha fet una petita variació, ja que si el criteri per a delimitar la primera corona ha de ser el fet de formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Rubí no en forma part. Amb tot, les característiques tan territorials i urbanístiques, com demogràfiques, socials i econòmiques del municipi, i la seva ubicació adjacent a l’AMB, han fet optar per considerar-lo en aquesta anàlisi com a municipi de la primera corona, amb l’ànim, també, de distribuir de forma més equitativa els municipis del perfil entre els diferents àmbits d’anàlisi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: