Padrons municipals i microestadística (I)

Aquest article be podria dir-se també misèries i oportunitats de l estadístic municipal. Però, tot i ser un “post” d’un bloc, amb el que té de més informal el canal, hem optat per un títol més canònic…

Misèries.

Un ajuntament, exactament igual que un govern autonòmic o estatal, necessita informació detallada de la realitat humana (població) i física (espai físic) sobre la que ha de dissenyar i aplicar polítiques. Però no sempre és fàcil. De fet, quasi mai és fàcil obtenir dades estadístiques i quantificació de la realitat local. I be ho sabem els tècnics que treballem als observatoris municipals. L’estadística oficial, la que parteix dels plans estadístics oficials del govern central o de l’autonòmic acostuma a basar-se majorment en enquestes. Sovint en base a grans mostres i, per tant, caríssimes. Tot i aquestes grans mostres els resultats tenen uns desagregació territorial limitada. En els millors dels casos es donen dades a nivell de província (estadística estatal) o de comarca (estadística autonòmica). Els municipis estem doncs orfes de dades.

Sort que als municipis teníem els censos decennals!, en que s’inventaria tota la població i tots els habitatges, i que ens donen (uns anys després del treball de camp) centenars de variables estadístiques (més de 500) desagregades fins i tot a nivell de secció censal. Una secció censal ve a ser l’agregat territorial d’ unes 2000-3000 persones. Poc més de 1000 llars. En zones molts denses, això pot representar unes poques illes de cases.

Però s’ha acabat aquesta sort!. El problema de manca de dades s’agreuja a partir del moment de que, degut als rigors pressupostaris, es deixarà de fer censos de població, edificis i vivendes exhaustius, com venia es venia realitzant cada deu anys. A partir d’ara es farà amb una metodologia mixta de cens exhaustiu / enquesta, que no permetrà donar dades a nivell municipal.

Als municipis hem de recórrer a l’explotació de les bases de dades de padrons administratius per a poder conèixer la ciutat, la seva població, el seu territori, la seva economia. Bases de dades que estan integrades en base al cadastre, fet poc conegut fora dels serveis informàtics municipals

Oportunitats.

La bona notícia doncs és que hi ha tot un món per explorar encara per a produir estadística a partir de les bases de dades integrades dels padrons municipals: padró continu (persones), IBI (vivendes), base de dades d’activitats (empreses= , base de dades de brossa, de matriculació de vehicles etc. Tots i cadascun dels seus registres estan referenciats o be a persones (i per tant llars/vivendes) titulars dels bens que tributen (be immoble, activitat econòmica, parking, vehicle, etc) i a la vivenda/local. Totes les dades, i aquest és un fet essencial, estan enllaçades amb la referència cadastral del be immoble (vivenda/local). Així per exemple, tots i cadascun dels habitants empadronats tenen una adreça de residència , i aquesta una referència cadastral.

Per tant, qualsevol estadística que es vulgui plantejar dels objectes enregistrats pot relacionar-se (estudi creuat de bbdd) i desagregar-se a unitats territorials tant petites com necessitem: a nivell de secció censal, com habitualment s’ha fet, però també a nivell de illa cadastral, parcel•la, subparcel•la, número de carrer, etc. De fet, tècnicament podríem fer estadística creuada – a nivell de vivendes o de qualsevol reagrupació proposada de vivendes en funció d’un criteri determinat. Per exemple, segons el valor cadastral de les vivendes, el nivell d’estudis dels habitants, etc..

Per posar un exemple hipotètic, es poden fer anàlisis multifactiorials per a determinar la distribució sobre el territori de les persones/llars segons “estatus” o “classe social” a partir de la regressió lineal i clusterització d’una sèrie de variables que correlacionen força amb la classe social, estatus, o nivell de vida (concepte a escollir per l’investigador en funció del marc teòric): valor cadastral de les vivendes, nombre i categoria dels vehicles de la vivenda, nivell d’estudis, estructura de la llar i nacionalitat, etc.. Que nosaltres coneguem tant sols hem detectat un estudi amb aquest objectiu al del servei d’estadística de l’ajuntament de Barcelona, però usant com a base, les dades agregades a nivell de secció censal. El nostre parer és que les dades s’haurien de creuar a nivell de de vivenda. I desprès desagregar l’estadística resultant al nivell territorial desitjat: de parcel•la o illa cadastral. Un cop definida la funció estadística d’ “estatus/classe social”, replicant l’anàlisi cada any, per exemple, es podria determinar, bastant exactament, la tendència o evolució del grau de cohesió social o desigualtats en el municipi segons zones o segons barris, i el tipus de persones que “marxen” o que “venen” al municipi a través dels canvis residencials.

Òbviament s’ha posat d’exemple un estudi molt complex i ambiciós, que requereix un nivell de feina i de col•laboració dels sistemes informàtics de l’ajuntament (qui gestiona i coneix les bases de dades) molt gran, i difícil d’aconseguir–. Però el que es pretén aquí és mostrar les enormes potencialitats del fet que les bbdd fiscals, poblacionals i territorials estigui integrades, és a dir relacionades. De fet, en això, la microestadística, els municipis tenim un potencial que no tenen ni els instituts estadístics dels governs autonòmics ni centrals (si exceptuem hisenda i la seguretat social!).

Per poder fer aquesta mena d’estudis cal conèixer molt be aquestes bbdd i sobretot com ha anat canviant els criteris de registre, i quina és la legislació que determina que es registra i com, per a minimitzar biaixos causats per l’efecte “de registre”. Però hi ha formes per intentar “neutralitzar-les” raonablement.

Seguirem, en un segon post en aquest bloc, aprofundint en en la “microestadística” amb l’exemple de la integració de dades de padró continu i padró fiscal de bens immobles (lBI).

Josep Vives, Observatori de la ciutat de l’ajuntament de Rubí