Opendata: obrir les dades estadístiques dels municipis també (II). Experiències

Continuem aquí l’explicació del fenomen del opendata iniciada a un post anterior d’aquest bloc. Pretenem donar ara alguns casos pràctics d’experiències concretes fetes des d’administracions públiques, i especialment des de municipis, i alguns enllaços com a primer punt de partida per a que el lector interessat en l’estadística pugui aprofundir en una temàtica que està “definint-se” justament en aquests moments.

Projectes d’Opendata de governs i administracions.

Avui dia doncs ja existeixen  iniciatives pioneres que comencen a treballar en el sentit de posar a Internet, publicar, en formats accessibles a humans i a màquines,  les dades procedents de bases de dades de registres administratius. Alguns exemples “emblemàtics”  citats habitualment a la literatura i articles del sector:

Data.gov. engloba més de 272.000 bases de dades accessibles del Govern dels Estats Units. A a partir d’aquestes dades diverses empreses, programadors, hackers, col·lectius ciutadans etc ja han desenvolupat aplicacions (Apps) que donen algun servei als ciutadans. Es pot veure com el tret de sortida a la filosofia del Open Data, el cas impulsor. El detonador d’aquest nou servei públic.

Data.gov.uk. Dóna entrada a la informació del Govern britànic. Inclou una bústia per recollir idees dels internautes, als que demanen que diguin quina informació volen veure publicada.

Proyecto Aporta. Iniciativa del govern espanyol, inspirada en les dos anteriors per a promoure la reutilització i obertura de dades públiques.

Dades Obertes Gencat. Projecte publicat a la primera setmana de Novembre del 2010, i on es pot trobar senzilles explicacions de les característiques i abast de l’obertura de dades.

Open Data Euskadi. Segurament el projecte mes ambiciós a nivell de l’Estat Espanyol, al mateix temps que el primer en iniciar-se que nosaltres coneguem.

Opendata als municipis.

Alguns exemples internacionals citats sovint.

#        Paris (França) http://opendata.paris.fr/opendata/jsp/site/Portal.jsp

#        Washington (EEUU)  http://track.dc.gov/

#        Ann Arbor (EUA) www.a2gov.org/data/

#        Colúmbia (districte de Washington DC) (EUA) data.octo.dc.gov

#        Edmonton (Canadà) data.edmonton.ca

#        Montréal (Canadà) www.montrealouvert.net

#        Nanaimo (Canadà) www.nanaimo.ca/datafeeds/

#        Nova York (EUA) nyc.gov/html/datamine/html/data/data.shtml

#        Ottawa (Canadà) ottawa.ca/online_services/opendata/

#        Portland (EUA) www.civicapps.org/datasets

#        Rhode Island (estat d’EUA) www.ri.gov/data

#        San Francisco (ciutat i comtat) (EUA) datasf.org

#        Seattle (EUA) data.seattle.gov/

#        Toronto (Canadà) www.toronto.ca/open/

#        Vancouver (Canadà) data.vancouver.ca/datacatalogu

Finalment, un parell de projectes de cooperació entre ajuntaments, empreses i entitats ciutadanes entorn de la creació de serveis innovadors per a ciutats intel·ligents basats, en bona mesura, en l’obertura i mashup de les dades com a forma de generar coneixements i informació directament aplicables sobre aplicacions i serveis digitals al servei del ciutadà:

#        Helsinki i la seva àrea metropolitana (Finlàndia)

http://www.forumvirium.fi/en/introduction/mission-and-vision-values

#        Amsterdam (Holanda)

http://www.waag.org/programma/opendata

També trobem exercicis municipals pioners a casa nostra, de recentíssima aparició:

Segons alguns promotors de l’opendata aquests tipus de geoportals no serien pròpiament dades obertes en la mesura que l’usuari no es pugui descarregar les dades en formats editables o manipulables per altre “programari”. Sovint es limiten a ser visors (visualitzadors) de dades. D’aquesta manera es perden bona part dels beneficis socials i econòmics potencials de l’opendata, desenvolupats a la part I d’aquest article, i que justifiquen l’obertura. De fet, els geoportals són serveis existents ja des de fa bastants anys, anteriors a la definició del concepte de l’obertura de dades. Tampoc serien dades obertes google maps perquè no et permet exportar les dades a altres aplicacions. Pots “pujar-hi” dades, però no pots “baixar-ne”. Estratègia empresarial, òbviament.

Un cop vistos aquests casos voldríem apuntar dos conclusions rellevants:

1. / Cal diferenciar “dada publicada” (qualsevol dada escrita a un paper o a una pàgina web públic és es accessible a tothom) de  “dada oberta” (opendata). Aquesta darrerra consisteix a facilitar l’accès el màxim d’automatitzat i immediat a dades massives i amb el màxim de “granularitat” possible. Amb l’única restricció de la protecció de dades personals o les protegides expressament per llei.  La dada oberta és més un procediment que un contingut. O les dos coses: com fem accessibles determinats continguts (dades quantitatives estadístiques pel que fa als objectius d’aquesta web i dels observatoris municipals).

Una referència obligada per a diferenciar aquests dos conceptes són els coneguts “8 principis” de les dades obertes :

http://www.opengovdata.org/home/8principles

2. / Segurament, l’obertura de dades a nivell dels municipis girarà entorn del màgic duo sistemes d’informació geogràfica (SIG) +  base de dades del cadastre doncs la referència a un territori és el que permet integrar de forma automatitzada i escalable (com qui va muntant un puzzle, en que tot va encaixant progressivament) dades procedents de bases de dades diferents. Recentment la Diputació de Barcelona ha tret una publicació publicació molt inspiradora sobre el valor dels SIGs a l’administració local.

La base de dades del cadastre georeferenciada permet creuar, i representar gràficament i de forma conjunta, registres (dades) procedents de diferents fonts i procedències. La georeferència juga un paper clau de “identificador universal”, de “facilitador de la inteoperabilitat i agregació de dades i registres” de base territorial. Tot el que hi ha a un municipi (les persones, les entitats jurídiques, les empreses, els habitatges, les cases i els edificis, el trànsit), existeix a “un lloc a l’espai”, a un be immoble, que té una referència única, un identificador únic. I que és com la llavor a l’entorn de la que, com les capes d’una ceba, es poden anar superposant, relacionant, creuant, quasi la totalitat de les dades i registres de els administracions públiques.

I la informació cadastral, exceptuant el import fiscal i la persona associats (informació reservada) és informació legalment “pública” i, en gran mesura ja “oberta”  en formats digitals, en el sentit de dades accessibles automatitzadament. Molts professionals (arquitectes) les descarreguen i les usen habitualment pels seus projectes.

Idescat. Dades estadístiques, municipis, APIs i Widgets.

Finalment volíem ressenyar la bona feina que esta fent l’Idescat, un pioner a Catalunya, que pot servir d’exemple als municipis i el seus serveis estadístics i observatoris de per on es pot avançar. En una recent, i extensa presentació, el resposable web de l’Idescat, en Xavier Badosa, repassa bona part dels reptes  de l’opendata relacionats amb el cas particular de les dades estadístiques a casa nostra: “La difusión estadística y la apertura de datos gubernamentales” (Octubre 2010, Càceres).

És a a partir d’aquests plantejaments que l’Idescat ja te operatius diversos dispositius tecnològics automatitzats de difusió oberta de dades, precisament les estadístiques municipals. Vegem-ne un parell:

1 #  Les  dades estadístiques municipals de l’Idescat es poden consultar ja al Data Explorer de Google. Una aplicació al “cloud”, una aplicació de Google, que s’usa per visualitzar, creuar  i mapificar les dades que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/emex/gpde/

2 #  Les dades estadístiques municipals integrables, a través de petits “widgets“, que interaccionen amb l“API” de l’Idescat es poden integrar a qualsevol altra web. No és més que unes ratlles de “codi” o “llenguatge” web que es “copien i peguen” a la web de destí), exactament igual com copiaríem i pegaríem les dades. Un exemple de implementació a la web de l’ajuntament de Rubí:

http://www.rubi.cat/ajrubi/apartats/index.php?apartat=3036

Aquest dos casos ens mostren que l’obertura de dades està sovint lligada a determinades tecnologies i tècniques de programació-web molt recents i poc implantades encara fora dels serveis i les empreses punteres del cloud computing a Internet google, facebook, twitter etc. Particularment parlem de les APIs. Coses “molt estranyes” i especialitzades. I que ens fan pensar que els científics socials que ens dediquem a l’estadística municipal en un futur, potser encara llunyà, haurem de treballar amb administradors de sistemes, programadors i dissenyadors web i altres perfils que ens són estranys ara. Igual que fins ara hem treballat amb dissenyadors gràfics i maquetadors per a fer les publicacions, llibres i articles en paper, tard o d’hora treballarem amb aquesta mena de “teechs”. Un repte professional. Que pot donar cert vertigen, però que al temps es engrescador i apassionant.

—————-

Observatori de la Ciutat. Ajuntament de Rubí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: