Projeccions demogràfiques, incertes en part

Una de les responsabilitats dels polítics consisteix en decidir en quines infraestructures cal invertir i, a l’hora de fer inversions, diversos aspectes han de ser considerats; vida útil de la infraestructura, cost, ubicació i usuaris potencials en serien uns exemples. Triant aquest últim exemple, usuaris, s’ha de tenir en compte que, des que es contempla fer la inversió fins a que la infraestructura és inaugurada, ha passat un temps, sovint anys, i cal haver fet la inversió en funció de la població del dia de la inauguració (i futura) i no pas del dia en què es va valorar la viabilitat del projecte. Calia, doncs, disposar d’una estimació de la població futura.

L’encert absolut en la població estimada d’un municipi, ja no pas a deu anys vista sinó a un termini de cinc anys vista, a part de ser impossible, no és indispensable. Una projecció de població conté multitud de dades; unes tenen un grau d’encert veritablement elevat i d’altres tenen minses possibilitats de ser encertades amb un interval acceptable. De la projecció demogràfica de Manresa, a l’igual que la de moltes altres ciutats, es desprèn que, en deu anys, el nombre de persones de més de 85 anys augmentarà entorn un 33%. Aquesta dada pertany al grup de dades d’elevada capacitat de ser encertada. Conseqüentment, si a dia d’avui les infraestructures per la gent gran estan en sintonia amb la seva demanda, en tan sols una dècada hi haurà un dèficit d’infraestructures del 33%. També es troba dins el grup de les dades d’elevat encert la població que cursarà ESO l’any 2020. Com que el gruix dels alumnes que faran primer d’ESO l’any 2020 van néixer l’any 2007, aleshores ja podem saber els alumnes de primer. De la mateixa manera sabrem els de segon, tercer i quart d’ESO. A partir d’aquí, tan sols cal comparar les places disponibles als instituts amb la població que s’estima que cursarà ESO i Batxillerat i es sabrà si, en el futur, calen nous instituts o bé si algun d’ells quedarà mig buit.

Un tema d’elevada incertesa és el de les llars d’infants. Una llar d’infants que s’inauguri l’any 2016 estarà plena (o buida) de nens que naixeran els anys 2010, 2011 i 2012. Encertar la població que ha de néixer pot ser difícil, però encertar-la en un context en el qual no es sap si al llarg dels propers anys vindrà gent o en marxarà, resulta una quimera. Dos prestigiosos instituts d’estadística preveuen dades amb signes contraris. L’Instituto Nacional de Estadística preveu que marxaran de Catalunya 73.000 persones al llarg dels propers deu anys; l’Institut d’Estadística de Catalunya preveu, per contra, que n’arribaran 144.000 persones.

 Davant tanta incertesa, els tècnics hem de seguir fent projeccions demogràfiques però hem de saber explicar a quin grup pertany cada dada i, a partir d’aquí, el polític decideix.

 

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: