Vic disposa d’un 25% del sòl industrial sense urbanitzar

10 febrer 2011

“La disponibilitat o no de sòl és un element clau per determinar les possibilitats econòmiques d’un territori”  Aquesta fou la frase inicial amb què el responsable d’ImpeVic presentava  l’estudi econòmic que fa un retrat de la situació actual dels polígons de la ciutat.

L’estudi,  permet conèixer el grau d’ocupació i l’estat de les parcel•les dels polígons i el tipus d’activitat present en cadascun d’ells . Un estudi d’aquest tipus a nivell local es troba amb la dificultat de que les dades i la informació varien constantment.

Les principals conclusions que es desprenen de l’estudi són que Vic disposa de 2.758.807 m2 de superfície total dedicada a 8 polígons industrials. Els tres polígons amb un tamany més elevat són el de Malloles (24,8%), el Sot dels Pradals (12,4%) i el PAE (11,9%), tot i que si considerem les ampliacions d’aquest darrer representa el 23,5%.

Del total de la superfície, 1.258.009 m2 són públics que pertany a la viabilitat, aparcament, parc urbà i equipaments. La resta de la superfície, 1.500.798 m2 corresponen a superfície útil.

Pel que fa els espais disponibles per ser edificats hi ha 409.447 m2, que representen un 27,3% de la superfície privada dels polígons. Els polígons amb major superfície disponible són les Casasses i el Bruguer que junts representen el 60% de superfície lliure del sòl industrial.

Les principals conclusions que es desprenen de l’estudi són que Vic disposa de 2.758.807 m2 de superfície total dedicada a 8 polígons industrials els quals hi tenen un total de 474 empreses ubicades i 5.585 treballadors. Els tres polígons amb un tamany més elevat són el de Malloles (24,8%), el Sot dels Pradals (12,4%) i el PAE (11,9%), tot i que si considerem les ampliacions d’aquest darrer representa el 23,5%.

Del total de la superfície, 1.258.009 m2 són públics que pertany a la viabilitat, aparcament, parc urbà i equipaments. La resta de la superfície, 1.500.798 m2 corresponen a superfície útil.

Pel que fa als espais disponibles per ser edificats hi ha 409.447 m2, que representen un 27,3% de la superfície útil dels polígons. Els polígons amb major superfície disponible són les Casasses i el Bruguer que junts representen el 60% de superfície lliure del sòl industrial.

Pel que fa a les parcel•les edificades, 579 estan ocupades per algun tipus d’activitat, mentre que 119 parcel•les estan edificades però sense activitat -tancades, en lloguer o en venda-.

El comerç i la indústria manufacturera, les principals activitats

El 56% de les activitats principals són de serveis i, en concret, el 38,6% es dediquen al comerç a l’engròs o al detall, i a la reparació de vehicles de motor. La indústria manufacturera representa el 30,9% de les activitats principals.

Tot i així, aquestes dades cal relativitzar-les en funció del tamany de les empreses. Així doncs, si tenim en compte el nombre de treballadors, el sector serveis ocupa el 39,8% i la indústria un 51,7% dels treballadors dels 8 polígons industrials.

El polígon amb una major concentració d’activitat industrial manufacturera és el de Malloles. En canvi, el Mas Beuló i el Sot dels Pradals són els que concentren una major activitat comercial.

dossier presentacio estudi

Institut Municipal i Economia de Vic.
Ajuntament de Vic


L’atur juvenil, treballar en el present per millorar el futur

4 novembre 2010

L’efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.

En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.

Els resultats globals del que significa en xifres, a data de setembre del 2010, aquest atur juvenil per als municipis integrants del Perfil de Ciutat, els presentem en la següent taula ordenats de major a menor taxa d’atur juvenil, sent Vic i Vilanova i la Geltrú els que es desmarquen per damunt de la resta, mentre que en sentit menys negatiu està Granollers que queda clarament per sota del la mitjana d’atur dels municipis del Perfil.

 


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: