Ús de fonts cartogràfiques en l’anàlisi de les transformacions territorials

Són ja diverses les entrades que en aquest bloc han fet referència a la necessitat, per part d’aquells que ens dediquem a l’anàlisi socioeconòmic local, d’aprofundir en l’ús de fonts d’informació alternatives que permetin dotar de noves dimensions la diagnosi i posterior prognosi de les respectives realitats territorials que focalitzen la nostra atenció professional. Un procés que esdevé cada vegada més imperatiu en un context econòmic marcadament recessiu que posa també en perill l’actualització d’algunes d’aquelles fonts d’informació tradicionalment emprades per a l’anàlisi territorial, tal i com s’ha posat de manifest en la nova edició del Cens de població 2011, tot estimulant-nos a optimitzar l’ús de fonts d’informació primària sovint concebudes per a d’altres finalitats alienes a la nostra activitat diària.

En aquesta línia, mitjançant la present entrada plantejarem l’ús, entre d’altres dades, del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) per a l’anàlisi dels canvis i transformacions que han tingut lloc en el territori al llarg de les dues darreres dècades. Uns anys en els quals el territori metropolità s’ha vist sotmès a un intens procés  transformador, tant físic com funcional, que no ha fet res més que, precisament, incrementar exponencialment el caràcter metropolità d’aquest territori.

Poblament i activitat econòmica s’han escampat pel territori, de la mà de les infraestructures de comunicacions, trencant les lògiques concentracionàries i eminentment urbanes que havien dominat bona part de la història de les ciutats. Així, mitjançant uns patrons de localització dominats pel preu del sòl i l’accessibilitat, i sota la premissa d’un creixement il·limitat, s’ha conformat un territori morfològicament dispers i de funcionament difús, en el qual els límits entre la ciutat i el camp han quedat extremadament difuminats.

En concret, a través de la línia de treball plantejada, aplicable a qualsevol àmbit territorial del país, s’ha pretès copsar quina ha estat la dinàmica de transformació territorial del sistema urbà de Terrassa en el període que va des d’inicis dels noranta del segle passat a la segona meitat d’aquesta primer dècada del segle XXI, moment en el qual l’emergència d’una profunda crisi econòmica d’abast global posarà fi a aquest intens procés transformador. D’aquesta manera hem fixat l’atenció en la dinàmica de canvi experimentada per un àmbit supramunicipal que ha actuat com a suport territorial decisiu per a la implantació d’aquestes dinàmiques poblacionals i econòmiques en el vessant occidental de la comarca del Vallès.

Tinguem en compte que entre 1993 i l’any 2006 aquest àmbit supramunicipal ha vist incrementar la seva població en un 29,7% (l’àmbit metropolità ho ha fet en un 12,2% en el seu conjunt), de manera especialment concentrada en la seva capçalera (un 78,3% dels nous residents del conjunt de l’àmbit), però notablement intensa en la corona exterior de municipis que envolten aquest node articulador (Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, han vist en el seu conjunt pràcticament duplicar la seva població).

Lògicament, una part significativa d’aquest dinamisme apareix lligat a l’evolució del mercat immobiliari i, en concret, al impuls de noves construccions residencials que, en tipologies diverses, permeten explicar una molt característica transformació del paisatge a les perifèries metropolitanes: l’habitatge unifamiliar (prop d’un 75% dels nous habitatges construïts en el conjunt de municipis que integren aquesta corona externa de municipis ho són), ha esdevingut el suport físic fonamental a aquest doble procés de desconcentració i dispersió de la població damunt del territori, en allò que constitueix una ocupació d’aquest altament ineficient pel que fa al consum de tota mena de recursos i prestació de serveis.

Creixements residencials de naturalesa diversa i amb implicacions territorials, ambientals, socials i econòmiques clarament diferenciades. Cada imatge abasta una extensió equivalent de 27 hectàrees: a dalt la urbanització de Torreblanca I a Vacarisses, mentre que la imatge inferior correspon al barri de Sant Pere Nord de Terrassa. Font: Ortoimatge de Catalunya 25 cms de l’ICC (2010)

El Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) serà la font primària d’informació a partir de la qual aprofundir en l’anàlisi territorial d’aquestes transformacions. El MCSC és un projecte iniciat l’any 1995 pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que en aquest cas emprarem per una finalitat totalment diferent als objectius que impulsaren la seva conceptualització (fou concebut com a eina de recolzament a la realització de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya).

D’ençà de la seva posada en marxa, s’han dut a terme tres edicions diferents d’aquest producte cartogràfic, corresponent als anys 1993 (1era edició), període 2000-03 (2ona edició), i finalment el període 2005-06 (3era edició), que malgrat partir de característiques metodològiques i tècniques notablement diferenciades, s’han anat perfeccionant tot tenint en compte que havien de garantir la comparabilitat de la sèrie cartogràfica en la seva dimensió temporal. Requisit que s’ha aconseguit a partir de l’ús d’una llegenda estructurada jeràrquicament que ha anat guanyant complexitat i precisió a mesura que s’anaven duent a terme les diferents edicions del projecte.

En aquest cas, per tal de copsar la transformació ocorreguda en el territori de l’àmbit del sistema urbà terrassenc s’ha procedit a treballar amb la primera i tercera edició del MCSC, abastant un període que comprèn de1993 a2006 que permet recollir l’etapa de major dinamisme territorial, tal i com han posat de manifest diverses de les dades a les quals hem fet referència, just abans que es comenci a materialitzar els efectes d’una intensa crisi econòmica que ha motivat un brusc alentiment d’aquesta dinàmica de canvi.

L’anàlisi de l’evolució seguida per les cobertes del sòl entre 1993 i l’any 2006 permet constatar l’intens procés d’artificialització al qual s’ha vist sotmès el territori: en tretze anys s’han artificialitzat més 1.120 hectàrees de sòl que suposen un 6,2% de la superfície total de l’àmbit funcional. De manera que el sòl improductiu artificial ha passat de significar un 16,5% del conjunt (pràcticament 3 mil hectàrees) l’any1993, asuposar fins a un 22,6% del mateix (poc més de 4.100 hectàrees de sòl) l’any 2006.

Un increment de la superfície artificialitzada i improductiva que juntament amb el manteniment de la superfície forestal, converteix la superfície dedicada a l’activitat agrícola en la gran damnificada d’aquest període intensament urbanitzador (ha passat de representar el 14% de la superfície de l’àmbit l’any 1993, asuposar només un 8% de la seva extensió total tretze anys més tard.

Procés d’artificialització del sòl en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa, 1993-2006. Font: elaboració pròpia a partir de la 1era i 3era edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) elaborat pel CREAF. L’anàlisi del procés s’ha realitzat mitjançant l’ús del software SIG MiraMon®, desenvolupat des del mateix CREAF

El detall municipal d’aquest procés d’artificialitzció permet constatar que és a Terrassa, el node articulador del sistema, allà on lògicament ha tingut lloc el gruix del procés (627 hectàrees artificialitzades que suposen un increment del 35% en relació al sòl improductiu artificial existent a l’inici del període ), però en canvi es posa de manifest que allà on la urbanització ha seguit una dinàmica més intensa i agressiva ha estat en alguns dels municipis d’aquesta corona perifèrica a la unitat funcional urbana. A Vacarisses, per exemple, el sòl improductiu artificial ha crescut en 233 hectàrees (augmentant així en un 56% en relació a l’existent una dècada abans).

+ Info informe: OESST, Transformacions territorials en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa, 1993-2006, de juliol de 2011.

Marc Armengol i Rabal, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat

En els darrers anys, l’emergència de conceptes com la sostenibilitat i de qüestions com el canvi climàtic han posat sobre la taula les mancances que hi ha alhora d’establir indicadors de sostenibilitat. De fet, parlem d’un aspecte que encara ha de recórrer un llarg camí i que es troba lluny del desenvolupament que ha tingut en àmbits com el dels indicadors econòmics o socials sobre els que hi ha un major consens.

Portada de l'estudi de l'OSE, Sostenibilidad Local, una aproximación urbana y rural

Pel que fa a la mesura de la sostenibilitat local les mancances encara són més grans, sobre tot per la manca de dades: poca desagregació, dificultat d’accés o inexistència de mesures regulars (per aprofundir en aquestes dificultats vegeu l’article).

Tot i aquestes mancances, alguns observatoris van publicant informes sobre indicadors de sostenibilitat que responen a la disponibilitat de dades en l’àmbit local (vegeu el 4t Informe AQR per a la Xarxa El Perfil de la Ciutat, o  l’Informe anual sobre Indicadors de Sostenibilitat  de Terrassa que publica l’OESST). També, des de dins d’un dels grups de treball de la Red de Observatorios de l’Observatorio  de la Sostenibilidad en España (OSE), el Grupo de Trabajo de Indicadores de Sostenibilidad Local, es treballa per a l’establiment d’una bateria d’indicadors adaptats a la realitat del món local.

Diagrama de sostenibilitat per grandària municipal de les ciutats espanyoles. Font: OSE

En paral·lel, el mateix OSE ha efectuat una de les aproximacions més acurades a aquesta qüestió amb la publicació de l’informe Sostenibilidad local, una aproximación urbana y rural (2008). En aquest informe s’apliquen 11 indicadors bàsics a totes les capitals de província que es complementen amb un model sintètic anomenat Diagrama de sostenibilidad urbana. Per reforçar el treball d’anàlisi, s’empren altres indicadors sintètics com són la Petjada ecològica, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Índex Sintètic de Capital Humà (ISCH) complementant-se amb el Consum de sòl en àrees urbanes.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

L’atur juvenil, treballar en el present per millorar el futur

L’efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.

En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.

Els resultats globals del que significa en xifres, a data de setembre del 2010, aquest atur juvenil per als municipis integrants del Perfil de Ciutat, els presentem en la següent taula ordenats de major a menor taxa d’atur juvenil, sent Vic i Vilanova i la Geltrú els que es desmarquen per damunt de la resta, mentre que en sentit menys negatiu està Granollers que queda clarament per sota del la mitjana d’atur dels municipis del Perfil.