Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La restricció del crèdit dóna ales al finançament alternatiu

7 juny 2013

Els problemes de la banca a Espanya han reduït i encarit el crèdit disponible per a les persones emprenedores i pimes. És un fet impossible d’amagar el que les entitats creditícies de l’Estat Espanyol han disminuït, tot i les ajudes financeres dels contribuents espanyols, el volum de negoci centrat en els crèdits concedits. En el següent gràfic es presenta la sèrie dels crèdits des de l’entrada en l’Euro, i comprovem de forma clara com a partir de 2009 aquests ja no creixen, i com des de principis-meitat de 2012 aquests disminueixen intensament.

grafic_credits

Aquesta escassedat de crèdit, juntament amb el desprestigi de la banca davant una part de la societat, ha portat a moltes persones emprenedores i petites empreses a recórrer a unes altres fonts de finançament.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Global Competitiveness Report, anàlisi multifactorial que permet descobrir “curiositats”

17 març 2013

Des de fa uns quants mesos, diria que anys, ens estan bombardejant per tot arreu amb el missatge de que tant Espanya com Catalunya són països poc competitius, amb una manca de productivitat important i on el que és més necessari de tot és reformar el mercat laboral per tal de facilitar la tasca de contractació (i acomiadament) als empresaris i empresàries.

De fet, la més important de totes les reformes dutes a terme per part de l’actual equip de govern  d’Espanya ha estat la modificació de les condicions i estat del mercat laboral, tot canviant les relacions que fins el moment hi havia entre l’oferta i la demanda, això és, treballadors i empresaris, amb l’argument que es tractava del component amb una pitjor situació per ajudar al país a sortir de la crisi.

No obstant aquests missatges, difosos per la gran majoria de mitjans de comunicació del país de suposades diferents corrents ideològiques (per no mencionar els forans), així com també per un número important d’institucions i organitzacions amb pes en el territori, hi ha indicadors i estudis amb resultats que fan posar en dubte aquesta qüestió que a base de ser repetida sembla inqüestionable.

Un d’aquests estudis és el ‘Global Competitiveness Report 2012-2013‘, que es va presentar a finals del tercer trimestre del 2012 a Ginebra. L’estudi, en el que no entrarem massa en la seva formulació metodològica, ja que considerem que ni és el motiu del post, ni és fàcil entrar a la “cuina” d’aquest tipus de treballs comparatius, comprova la competitivitat global dels països, 144 en aquesta última edició, a través de l’anàlisi de 12 factors principals, que s’agrupen en tres grans grups: a) Requisits bàsics; b) Potenciadors d’eficiència; i c) Factors d’innovació i sofisticació. Alhora, els principals factors estan construïts a través de l’anàlisi de variables que conformen l’agregat i que ponderadament afecten al resultat final.

IMATGE D’EXEMPLE DE LA PONDERACIÓ DE LES VARIABLES

exemple_calcul_variables

A través dels resultats que en ell apareixen, comprovem com Espanya es situa en el número 36 del rànquing total de competitivitat, quedant per davant de països com Itàlia (42), Portugal (49), Rússia (67) o Grècia (96). Ara bé, més enllà de la posició en el rànquing, que ens és útil per comparar-nos amb els altres països, si volem saber el per què estem on estem és important conèixer quina és la puntuació (en una escala de 1 a 7) que els països reben en cada factor analitzat en el ‘GCR-2012/13′. I és a través d’aquest anàlisi com descobrim que, tot allò que ens “comuniquen” els mitjans de difusió només és cert parcialment. En els següents quadres observarem els resultats, per a 20 països seleccionats, dels 12 factors amb la posició i, el que és més important, la puntuació que aporta cada factor al resultat global.

El primer bloc, referent als factors considerats com ‘Bàsics’, comprovem com en el cas d’Espanya sobresurten el nivell de les infraestructures amb prop d’un 6 (val a dir que som el país de l’AVE i les autopistes), així com la situació de la sanitat (tant posada en dubte) i l’educació primària, que es situa per damunt d’un 6. En canvi, la puntuació que reben les institucions i l’efecte de l’entorn macroeconòmic, es queden en un aprovat més que justet, amb poc més d’un 4.

taula_bloc_1

En el segon bloc d’anàlisi, l’identificat com els ‘Potenciadors de l’eficiència’, és on trobem les ‘curiositats’ esmentades a l’inici. I es que, tal i com ens mostren les taules, el tan injuriat mercat laboral d’Espanya obté una puntuació sensiblement millor que no pas la situació del mercat financer del país, però en canvi aquest últim no es veu avocat a tantes crítiques per la premsa i institucions, ni està subjecte a noves obligacions a causa de la seva mala situació, ni se li obliga a tenir les pèrdues a las que s’ha obligat als principals participants del mercat laboral, els treballadors.

En línies generals, els factors potenciadors de l’eficiència d’Espanya obtenen uns resultats comparativament pitjors que no pas els requeriments bàsics, amb una nota promig de 4’66 per un 5’11 del primer bloc.

taula_bloc_2

El darrer bloc que compon l’estudi és en el que Espanya obté pitjors resultats (4’14 punts), tot i que comparativament (posició en el rànquing) estigui millor que en els anteriors blocs. Aquesta puntuació demostra un endarreriment del país en innovació, així com en la capacitació i competitivitat dels empresaris per desenvolupar els seus negocis.

taula_bloc_3

Per concloure, dir que les pretensions d’aquesta notícia s’han centrat en dos aspectes principals:

1) Donar a conèixer el Global Competitiveness Report, considerant-la com una bona i potent eina d’anàlisi multifactorial que permet establir, a nivell comparatiu, la posició dels països a través dels principals indicadors que afecten en el funcionament i desenvolupament de les seves economies;

2) Presentar i demostrar que allò que es ven i difon als mitjans és a vegades una veritat a mitges, ja que no s’ofereix la mateixa duresa i radicalitat al funcionament del món financer com sí es fa amb i s’ha fet amb l’estructura i funcionament del mercat de treball, apareixent el factor financer en el GCR com el que treu pitjor nota d’Espanya després del factor de recerca i innovació.

Sergio López Ordovás

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls


La crisi econòmica acaba amb el canvi climàtic

12 desembre 2012

El títol d’aquesta notícia podria tractar-se d’una realitat absoluta, però molt al nostre pesar només es tracta d’una qüestió formal. Després d’uns anys on la problemàtica del canvi climàtic estava en tota agenda política, en tot programa electoral, i amb un espai important en els mitjans de comunicació, sembla que des de fa 3-4 anys, just amb l’arribada de la major crisi econòmica des de la Gran Depressió del 29, ha deixat de ser important per als polítics, per als mitjans i per als ciutadans.

Però, realment ha desaparegut el problema? Ha deixat de preocupar a les persones? S’ha regenerat el planeta? Les temperatures han baixat considerablement a causa d’una menor activitat productiva en els països, com a conseqüència de la crisi?

Sembla que si responem ràpidament a les preguntes plantejades, el nostre sentit comú ens dirà que NO a totes elles.

Sobre el per què de la pèrdua de visibilitat d’aquesta problemàtica ens apareixen aspectes negatius i d’altres, tot i que en menor mesura, positius. En primer terme parlarem sobre el que és positiu i fa que no sigui tan mediàtic.

Existeix una conscienciació major entre les persones que indica, probablement, que el problema s’ha interioritzat i que potser ja no és necessària tanta visibilitat del mateix. Un dels indicadors a través del que detectem això són les xifres de reciclatge, tal i com es demostra en el resum dels resultats globals de recollida selectiva en l’àmbit metropolità, on des de l’any 2000 es ve registrant una disminució en la deposició de residus a abocadors, que ha estat compensada per l’augment del reciclatge en les llars, així com un increment en la pràctica del compostatge i el tractament de residus en ecoparcs.

Les administracions han incorporat en l’activitat quotidiana i en els seus projectes accions que contribueixen, en major o menor mesura, a reduir l’impacte ambiental de les activitats de les empreses i ciutadans, o bé a difondre bones pràctiques amb per conservar el medi ambient. Entre alguns exemples, tenim l’instal·lació de plaques solars en equipaments municipals, com és el cas del cementiri de Santa Coloma de Gramenet, la realització de jornades de sensibilització com la “Setmana del Medi Ambient a Terrassa”, o bé l’organització de la “Fira Ecoviure a Manresa” amb la intenció de conscienciar empreses, ciutadans i administracions en el manteniment del planeta.

En contra d’això, els aspectes negatius guanyen als positius i trobem més motius per a la desesperança. Un dels principals, tot i que les persones estiguin més implicades, és la baixada en la preocupació que el fet del canvi climàtic i els problemes relacionats amb el medi ambient provoquen en les persones. De les dades del Baròmetre del CIS, davant la pregunta de ‘quins són els tres problemes principals en Espanya’, les persones situen els problemes medi ambientals en la posició 26 en l’any 2012. L’evolució, en termes de promig anual, dels últims anys és la següent:

problemes_detectats

Les xifres de la taula ens mostren com la problemàtica del medi ambient ha perdut 10 posicions d’entre les preocupacions de la gent, mentre que han pujat temes com el frau i la corrupció, preocupa més la sanitat, així com el tema d’habitatge també ha sortit d’entre els problemes més greus per a les persones del territori espanyol.

A més de la percepció de les persones, hi ha dades que fan ser pessimistes al respecte: els congressos i convencions internacionals sobre el medi ambient cada cop tenen menys acords i, als que s’arriben, s’assoleixen molt més lentament (afirmant que es fa a un ritme caribeny), i el protocol de Kyoto que finalitza en 2012 no sembla tenir una clara continuïtat després de la cimera de Doha celebrada recentment.

Allunyant-nos de les percepcions i voluntats de les persones, si ens endinsem en les xifres i indicadors medi ambientals pròpiament dits, es mantenen les perspectives descoratjadores. L’extensa sèrie que mesura la temperatura mitjana en la ciutat de Barcelona, des de 1780 fins a l’any 2011, reproduïda per el Servei Meteorològic de Catalunya a partir de les dades registrades a l’Observatori Fabra del Tibidabo, ens mostren com els últims 20 anys ha crescut la temperatura en més de mig grau, establint-se un màxim a mitjans de la primera dècada del segle XXI que va portar la temperatura mitjana anual de Barcelona per sobre dels 16’5 ºC. Aquesta realitat es reflecteix en el següent gràfic, agafat del document resum que ens mostra l’evolució de la temperatura mitjana de Barcelona (1780-2011), i presenta els valors de les temperatures per a cada any:

temperatura_barcelona_1780_2011

Apropant aquestes dades a la més pura realitat, val la pena recordar el passat estiu a Catalunya, l’onada de calor viscuda va provocar que es tractés d’un període on, més enllà del registre de temperatures màximes, la persistència de les altes temperatures van fer que el període es considerés excepcional.

Per últim, no s’han d’oblidar la seqüencia de successos i desastres naturals esdevinguts recentment en tot el Món: l’huracà Sandy (2012) o el Katrina (2005), terratrèmol d’Haití (2010), inundacions al Pakistan (2010), el tsunami de l’any 2004 que va afectar a Indonèsia, Tailàndia o Sri Lanka entre d’altres països, així com el tsunami del Japó succeït el passat any 2011, per citar alguns exemples.

La presentació d’aquests fets no signifiquen que no hagin ocorregut desastres naturals al llarg de l’història, o bé que no hagin hagut períodes amb temperatures canviants o amb una pluviometria més baixa abans d’aparèixer la problemàtica del canvi climàtic o l’escalfament global, però sí traslladen la qüestió a l’actualitat, concentrant en molt pocs anys, i en llocs ben diversos, esdeveniments de gran impacte i magnituds que són poc habituals en el que seria una normalitat meteorològica del planeta, i demostrant que tot i que en el dia a dia de les persones, dels mitjans de comunicació i de l’agenda política, hagi desaparegut parcialment aquest problema, no vol dir que deixi de ser latent per a tots nosaltres.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Els notaris digitalitzen les seves dades

14 setembre 2012

Des de fa poques setmanes comptem amb una nova font estadística provinent de la informació de la que disposen els notaris de l’Estat espanyol. La informació que apareix en la seva base estadística és molt àmplia i extensa, i obre un gran ventall de possibilitats i dades que poden ajudar a entendre i anticipar comportaments de les persones, abastant, de moment, des de gener de 2007 fins el mes de març de 2012. I és que, tal i com informen a la seva Web, es tracta de la posada en disposició de la societat de prop d’un milió de series estadístiques, procedents d’escriptures públiques i altres documents notarials. Gràcies a aquesta informació, a partir d’ara podem tractar dades fiables del que les persones paguen pels seus habitatges (hipoteques), el preu de taxació de les mateixes, així com informació sobre donacions, testaments, o dissolucions de societats conjugals.

Tot i la gran feina realitzada, per tal d’informatitzar i obrir aquest ingent volum d’informació, s’ha d’apuntar en la part del “Debe” la falta de desagregació en molts dels grups i sèries estadístiques, que es queden en un nivell autonòmic o provincial, sense arribar al terme local. I és que, malgrat que sí que hi ha sèries on la desagregació arriba fins el municipi, no hi surten tots i només apareixen alguns municipis. Per als municipis que integren el Perfil de la Ciutat, en el cas de les compra-vendes d’habitatges, per exemple, hem trobat dades per als municipis de Girona, Lleida, Mataró, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa, i, en canvi, no apareix informació per a la resta de municipis del Perfil, entre els que hi ha alguns amb un volum poblacional elevat (Manresa, Rubí, Vilanova i la Geltrú o Granollers, que superen els 60 mil habitants). Considerem que aquesta informació, així com tota la restant, és susceptible de ser tractada a nivell local ja que en totes les actes notarials figura la localitat en la que s’està procedint a realitzar la signatura del document, i que per tant és un aspecte clarament a millorar.

Però com la nostra manera de fer i sentir és optimista, ens aturarem a analitzar i veure les grans possibilitats que des de ja ofereix el Centro de Información Estadística del Notariado. La base de dades es distribueix a través de 20 grans grups d’informació, que a l’hora aglutinen al voltant de 300 subgrups de sèries estadístiques. La informació, com s’apuntava a l’inici, tracta aspectes com actes d’ordre familiar i personal, contractes per raó de matrimoni i actes relatius a unions o separacions de dret, contractes d’arrendament i cessions d’ús, actes urbanístics o crèdits, préstecs i garanties hipotecàries per citar alguns exemples.

Per posar un exemple de la importància de disposar de dades a nivell municipal, agafem les sèries de compra-venda d’habitatge i de la quantia monetària de les hipoteques consignades amb les entitats bancàries. En el primer dels casos, podem obtenir la informació a nivell local (tot i que no apareixen tots els municipis) i d’aquesta forma observar l’evolució d’aquest indicador. En canvi, per al cas de la quantia de les hipoteques només disposem de la informació a nivell provincial, fet que ens impossibilita comprovar la incidència directa en cada ciutat del preu sobre el número de les transaccions.

Taula 1

Taula 2

Tal i com està presentada la informació, podem arribar a intuir, sense poder fer un anàlisi complet al tractar-se d’àmbits territorials diferents, que el preu no és el factor més determinant perquè es venguin habitatges en els municipis que apareixen en la Taula 1, i que són els aspectes de finançament, mercat laboral o perspectives econòmiques els que afecten més al sector immobiliari, ja que tal i com es veu, una baixada dels preus efectius (a nivell provincial) de venda no afavoreixen el número final de transaccions (a nivell municipal).

És per aquest motiu pel qual des d’aquest humil canal, a més de felicitar al col·lectiu de notaris, volem animar-los a seguir amb aquesta bona feina i aprofundir en la desagregació de les dades, per tal d’ajudar a analitzar la realitat de la societat amb objectivitat i precisió.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Els desnonaments passen a primera fila

15 juny 2012

En aquest espai ja s’havia tractat prèviament les possibilitats d’explotació estadística que oferien les dades disponibles de l’activitat judicial, i una petita explotació comparativa per als casos de Terrassa, la província de Barcelona i Catalunya. D’entre la informació que tenim al nostre abast, trobem les xifres d’execucions hipotecàries, en les que podem observar com han crescut en els últims anys a causa de la situació econòmica i de l’empitjorament de les condicions de vida de les persones.

En un moment en el que tot el país es troba en una situació excepcional, a l’altura del moment viscut en els anys 30 del segle passat, moltes famílies s’han vist abocades a haver de deixar de pagar les seves hipoteques i a no poder complir amb les obligacions de deute que van contraure amb les entitats bancàries en un context de creixement i bonança, veient-se forçades a abandonar les seves llars.

En la següent taula podem observar quina ha estat l’evolució de les execucions hipotecàries en els últims anys, des de 2007 fins el 2011, a partir de les dades del Consejo General del Poder Judicial. La informació l’organitzem en base a les províncies dels municipis participants en el Perfil de la Ciutat (Barcelona, Girona i Lleida), a més de l’acumulat de Catalunya i d’Espanya.

En les xifres de la taula es pot comprovar com els desnonaments s’han incrementat en tots els territoris en un nivell similar i de manera continua, fins l’any 2011 on s’ha experimentat una davallada respecte el 2010. Això no obstant, les xifres d’aquest any ens situen en un volum molt per sobre del que es veia en el 2007, i alguns especialistes apunten que encara queda un llarg degoteig d’execucions hipotecàries en els propers anys si no s’activen accions que ho aturin.

Arrel d’aquestes circumstàncies, molts Ajuntaments estan prenent mesures i estan activant els recursos que tenen al seu abast per tal de minimitzar l’impacte i la gravetat d’aquestes situacions. D’aquesta forma, Terrassa va engegar el passat mes de gener de 2012 la Oficina d’Intermediació Hipotecària (OFIMEH), i sobre aquesta base els municipis de Rubí i Sabadell han replicat el model per tal d’atendre als ciutadans que es troben immersos en aquests processos.

La resta de municipis del Perfil de la Ciutat no s’han quedat enrere, i estan prenent la iniciativa sobre aquest problema. Així, l’Ajuntament de Girona, va constituir una taula de coordinació local pel dret a l’habitatge el passat mes de març; a Barberà del Vallès es va aprovar una moció  en el Ple municipal d’octubre de 2011, destinada a prevenir els desnonaments i les situacions d’emergència en matèria d’habitatge; a Mataró es va signar un decret per crear amb urgència una comissió especial mixta per prevenir i evitar els desnonaments el passat mes de gener; l’Ajuntament de Manresa va convocar el passat mes de desembre els bancs per tal d’evitar les execucions hipotecàries i també passaran a controlar més de prop l’activitat judicial sobre aquest tema; Mollet del Vallès va activar el passat 10 d’abril el Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas; a Lleida, l’Ajuntament va aprovar en el ple del 27 d’abril la creació de l’Oficina d’Intermediació en execucions hipotecàries (OPIEHLL). En darrer lloc, aquesta setmana els municipis de Vilafranca del Penedès, amb la signatura del conveni amb la Generalitat per crear el servei d’assessorament sobre el deute hipotecari (Ofideute), Santa Coloma de Gramenet, signant un conveni amb el Servei de Mediació de Càritas per posar en marxa el mes de juliol una oficina per ajudar les famílies que es troben en risc de pèrdua d’habitatge, i Granollers que ha aprovat en la Junta de Govern Local la signatura d’un conveni per la creació d’una Oficina d’Intermediació Hipotecària, han actuat per tal d’oferir aquests nous serveis als seus ciutadans i ciutadanes.

De les accions portades a terme pels diferents ajuntaments i entitats locals es desprèn la realitat i necessitat a la que les corporacions locals s’enfronten al situar-se en el primer nivell d’atenció i proximitat amb les persones, sense tenir-hi en molts dels casos les competències transferides, però que en un clar compromís, tal i com es desprèn dels exemples, sí assumeixen el repte d’actuar per revertir una situació que resulta complicada per als veïns que estan o poden veure’s afectats per possibles desnonaments.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


I això de la Llei de Transparència, què és?

13 abril 2012

En aquest blog s’ha debatut moltes vegades sobre la necessitat d’obrir les dades (opendata), de fer més accessible la informació i de posar-la en disposició dels ciutadans i ciutadanes. Malgrat que s’ha avançant lleugerament en aquest camí, com ens mostren alguns dels posts publicats en aquest espai sobre l’Opendata o bé la transparència en els Ajuntaments, encara queda un món per davant per tal d’apropar-nos, ni que sigui una mica, a països com els Estats Units d’Amèrica o el Regne Unit, on posen a disposició del ciutadà un volum ingent d’informació i dades de manera senzilla i ordenada.

En aquest sentit, en el nostre país (aquí englobem a Govern central, les Comunitats Autònomes, Diputacions, Ajuntaments, etc.) ens trobem amb una gran falta d’accessibilitat a la informació que en d’altres llocs, no tan allunyats, disposen sense gaires problemes.

El fet de ser l’únic país europeu (en tràmits de deixar de ser-ho) amb més d’un milió d’habitants sense tenir en vigor una Llei de Transparència no parla gaire bé del nivell de la democràcia en el mateix. En el nostre ordenament jurídic tan sols es defensa l’accés del ciutadà a conèixer l’estat i el moment en el que es troba un procediment determinat, en el marc de les relacions persona-administració. I és que sense una Llei que garanteixi l’accés a la informació per part del ciutadà, una llei que obligui als treballadors públics a ajudar als ciutadans i ciutadanes a aconseguir les dades que requereixin (sempre que compleixin la LOPD, que no es tracti de temes de seguretat nacional, afectin a informació de secrets comercials o bé a qüestions de prevenció o investigació de delictes), no podem parlar de país avançat, de control de la governança, o de democràcia completa en temes de transparència.

Un exemple il·lustratiu i comparatiu al respecte és la qualitat i quantitat de la informació sobre els crims perpetrats al Regne Unit (cas concret d’Irlanda del Nord) i a Espanya. En el cas del Regne Unit, en una sola fulla trobem amb tot detall els crims que han ocorregut en els últims 12 mesos en l’àrea determinada, comptabilitzats i desglossats en les diferents tipologies considerades (delictes de violència contra la persona, delictes de robatori o delictes sexuals, per citar alguns exemples).

Exemple d’informació de criminalitat a Irlanda del Nord

En el cas de l’informe que posa a disposició el Ministerio del Interior de l’Estat espanyol, la informació facilitada està distribuïda en diferents pàgines, ofereix taxes en comptes de valors absoluts en les desagregacions i el quadre resum que ens mostra els valors absoluts només recull la informació en grans blocs / indicadors.

Exemple d’informació de criminalitat a Espanya

Continuant amb els exemples de les estadístiques de crims, i en el cas de les estadístiques que disposa el Regne Unit, en el següent enllaç trobem tot un seguit de variables i documents que poden descarregar-se per ser analitzades i interpretades, en un format Excel, que prenen aquesta forma quan el descarreguem.

A Espanya, en canvi, arribar a segons quina informació suposa realitzar peticions específiques als diferents departaments o secretaries dels ministeris, sense que això signifiqui que es rebrà una resposta al respecte. Tal i com demostra ‘la campaña de las 100 preguntas’, realitzada per la plataforma Coalición Pro Acceso, que consistia en enviar un total de 100 preguntes (finalment van ser 113) a les autoritats públiques corresponents i monitoritzar les seves respostes, els resultats de la campanya demostren com pràcticament un 50% de les preguntes van ser “respostes” amb silenci administratiu, mentre que només un 20% van rebre alguna resposta positiva amb la informació requerida rebuda.

En la mateixa Xarxa del Perfil de Ciutat, ens hem trobat amb silencis administratius quan s’ha demanat certa informació, inclús alguna en que anteriorment s’ens havia facilitat, o bé ens han denegat la transmissió de certes dades que quan s’ha donat un canvi de Govern aquestes han vist la llum sense massa inconvenients.

És per això que es fa necessària la implantació d’una Llei de transparència en el nostre Estat. Malgrat que, com apunten els experts, l’avantprojecte de Llei de transparència presentat per l’actual govern de l’Estat espanyol pugui ser millorable, cal una norma que obligui a les institucions públiques a posar en circulació la informació de la que disposen, obrir les seves bases de dades i oferir a la ciutadania la possibilitat de consultar, controlar, accedir a una informació que ajudaria a millorar la qualitat de la democràcia i més en un moment de dificultats com l’actual.

I és que davant un món en el que no s’han de donar explicacions més enllà de les eleccions, una societat en la que només apareixen les dades que interessen al partit del govern del moment, o un poble que no pot controlar de manera senzilla i eficaç l’activitat i actuacions dels seus governants, les probabilitats d’ineficàcia governamental, que apareguin casos de corrupció, o bé que es portin a terme activitats o processos que són contraproduents, són més grans que no pas en una societat en la que la transparència sigui el denominador comú.

————

Enllaços d’interès:

Global Right to Information Rating

Coalición Pro Acceso

Proyecto de Ley de Transparencia

Access Info Europe

Sin noticias de muertes, infecciones y listas de espera

Ley de Transparencia Ya

Transparency Internacional España

NYC Open Data

Opening up government – UK

————

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


La comunicació 2.0 com a eina de difusió

3 febrer 2012

Aprofitant la noticia apareguda en aquest espai, referent a la necessitat de divulgar i ampliar el coneixement arreu del món, creiem necessari un plantejament d’aquesta idea des d’un altre punt de vista que està actualment en auge, com són els canals i les eines 2.0 o també conegudes com a xarxes socials.

Tal i com afirmava, molt encertadament, en Ramon a la seva entrada, ”si es pretén divulgar de forma econòmica i exhaustiva un estudi, renunciar al servei dels mitjans de comunicació és un luxe”, el cert és que moltes vegades aquests mitjans no consideren com a noticia aquell informe, acció o estudi que pot ser rellevant per a la ciutadania, i prefereixen fer divulgació d’altres notícies amb un major component emocional per tal d’aconseguir un impacte més gran en els seguidors dels mitjans.

És per això que les xarxes socials apareixen com un complement perfecte dels mitjans de comunicació tradicionals per tal d’arribar on ells no arriben, per tractar els temes que es queden en una petita columna i per fer-se ressò d’aquelles activitats i estudis realitzats i compartir-los amb tothom que tingui interès per la matèria, aconseguint en alguns casos que aquesta informació que havia passat desapercebuda sigui tema d’interès gràcies al seguiment a través de les tecnologies (un clar exemple d’aquest poder és el moviment 15-M i la seva difusió inicial a través de les xarxes socials). I és que aquest periodisme, que podríem qualificar com de “primera persona”, pot facilitar la difusió i el coneixement des d’un monogràfic sobre l’evolució dels horts urbans en el últims anys a l’àrea metropolitana de Barcelona, fins a la presentació del resultats de gestió d’una entitat. I tot això, amb uns costos de distribució mínims, sense barreres d’accés al document, i treballant amb eines que suposen uns costos directes de software inexistents al tractar-se d’eines i aplicacions en versió ‘online’ i accessibles des de qualsevol punt amb connexió a Internet.

D’entre les diverses eines 2.0 existents, les que trobem més adients per a la tasca de divulgar són Twitter, Facebook i els blogs (WordPress o Blogger). De fet, aquestes últimes eines van ser les escollides per la Xarxa del Perfil de la Ciutat per fer difusió sobre els seus informes, estadístiques i notícies rellevants que es generaven en el si dels municipis que conformen la Xarxa, amb la intenció de donar a conèixer la seva existència i activitat als seus conciutadans, i a totes les persones interessades en el coneixement i desenvolupament econòmic i social dels municipis.

D’entre els aspectes positius que trobem en l’utilització de les eines de divulgació en “primera persona”, considerem com a important la imatge de transparència que de l’ús d’elles es desprèn. Amb un caràcter de lliure accés i de comunicació bidireccional amb els lectors, les xarxes socials apropen el paper que juguen les administracions públiques en l’actual societat obrint les activitats que es realitzen en elles, i facilitant que hi hagi un control més exhaustiu de la gestió i resultats de les mateixes per part dels ciutadans.

Malgrat les bondats d’aquesta nova dimensió comunicativa, val a dir que hi ha consideracions a tenir presents en el moment de fer el salt cap a la divulgació 2.0. D’una banda, ens trobem amb la seva gestió. En primer lloc, es tracta de comunicació directa i bidireccional (ja no val indignar-se en el sofà de casa amb el desenvolupament d’una acció que creus inoportuna, sinó que ara pots mostrar el teu rebuig en només 5 segons), que té múltiples arestes (l’impacte indirecte pot ser exponencial, tant en sentit positiu com negatiu), i que ha de saber-se controlar per evitar que el missatge quedi embrutit per la pròpia difusió. D’una altra banda, és molt important determinar la tipologia d’informació amb la que es nodrirà l’espai 2.0, així com els terminis tant de actualització de la informació com de resposta a les qüestions plantejades, ja siguin referents als estudis dels que es fa difusió com als propis de l’entitat o empresa. A més, no s’ha d’oblidar que tot i parlar de “periodisme en primera persona”, aquest no es desenvolupa, en la majoria dels casos, per periodistes acreditats, sinó que la feina de difusió recau sobre persones titulades en altres àmbits i que per tant no sempre s’escollirà la millor forma de comunicació d’un missatge. És per això que s’ha de tenir molta cura a l’hora de definir la temàtica i els objectius a assolir abans de donar el pas cap a la comunicació 2.0.

Un bon exemple de feina ben realitzada, utilitzant més d’una eina de divulgació 2.0 és el Vapor Llonch, empresa municipal de Promoció Econòmica de Sabadell. Aquesta, té un espai al Facebook en el que cada dia ofereix informació estadística del municipi, ofereix informació de l’Ajuntament de Sabadell, i presenta les activitats que es realitzen en les seves instal·lacions per citar alguns exemples. A més, també utilitza aquesta pàgina per dinamitzar i fer difusió del blog de l’Oficina d’atenció a l’empresa i l’autònom/a. La pregunta important és: Quants mitjans de comunicació tractarien aquesta informació de manera freqüent? Quin seria el cost de publicar més de 2.000 exemplars de cada acció realitzada? Facebook i el Blog ho fan de franc, i arriba, al menys, a tot aquest volum de persones.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: