L’enganyifa de la piràmide de la població

4 novembre 2011

Una piràmide de població és un histograma doble simètric que representa l’estructura per edat i gènere d’una població. L’eix d’ordenades és únic i recull les edats. L’eix d’abscisses és doble i recull el contingent de dones a la dreta; i el d’homes a l’esquerra. Es tracta d’una forma molt comú de representar gràficament la població segons edat i sexe i té la virtut que la seva interpretació és d’allò més senzilla. Les piràmides de població permeten, d’un sol cop d’ull, entreveure l’evolució passada, l’estructura actual i la tendència futura d’un col·lectiu.

Un tema interessant, que gairebé és inèdit, és debatre la forma ideal que ha de tenir la piràmide de població. El debat deu ser superflu ja que sembla que existeixi un cert consens en que la piràmide de població ha de tenir forma triangular. De fet, es tracta d’un tema que els polítics sempre han ignorat. Ningú no s’atreveix a definir la silueta ideal i les polítiques destinades a perfilar el contorn de la piràmide de població no han estat nombroses. La més popular ha estat la del fill únic a la Xina, però aquesta política anava més orientada a contenir el nombre d’habitants de la població que no pas a obtenir un impacte en la silueta de la piràmide.

Ja el nom d’aquest tipus de representació gràfica, ‘piràmide’, és tendenciós i el propi nom deixa entreveure que el més normal és que la base suporti la resta de l’estructura. Qualsevol silueta no piramidal de la piràmide de la població sembla anormal.

Tot l’espectre polític es posa d’acord en que la silueta ha de tenir forma piramidal. Per una banda, una proclama de base dels conservadors, desafiant les matemàtiques, és créixer econòmicament fins a l’infinit. Per altra banda, una hipòtesi de partida dels progressistes és la negativa a que ni l’estat ni ningú coaccioni la llibertat de les persones en termes de reproducció. Un principi i altre condueixen amb diligència a una estructura piramidal.

A nivell de cohorts, també existeix consens unànime: Cal perpetuar l’estructura demogràfica piramidal. Suposant que tothom presenta un comportament d’homo economicus, resulta que el col·lectiu de la gent gran vol que el col·lectiu de la població activa sigui prou nombrós com per assegurar la integritat de la seva pensió. La població activa vol que el seu col·lectiu sigui ben nombrós; d’aquesta manera, les pensions que han de ser sufragades per ells seran menors puix toca pagar menys per cap. I els infants, si paressin per un moment de jugar i d’estudiar i es dediquessin a pensar, arribarien a la conclusió que, per anar bé, han de ser més nombrosos que les generacions de sobre i menys que els de sota.

No deixa de ser cert que mentre l’indicador acceptat com el millor mesurador del benestar d’una societat sigui el PIB (Producte interior brut) i no pas el FIB (Felicitat interior bruta), caldrà seguir postulant per una piràmide ben unflada a la zona d’entre vint-i-cinc i cinquanta anys. Atès que l’esperança de vida actual de Catalunya no és pas de cinquanta-un anys sinó que és de 81,7 anys (78,7 homes, 84,6 dones), apostar per una estructura de la població unflada entre els vint-i-cinc i cinquanta anys implica que s’ha d’apostar per a que les generacions inferiors apareguin més plenes que les superiors. S’està advocant, doncs, per un creixement continu de la població fonamentat en que les cohorts de base apareguin plenes, amb la perillositat que els jocs piramidals presenten. Mentre l’estat prohibeix els jocs piramidals, ell en practica un, la jubilació, que és la política estrella de l’economia del benestar.

Es coneix com a joc piramidal o estafa piramidal l’esquema de negocis basat en que els nous participants generen els beneficis dels participants més antics. El nom de piràmide es dóna perquè la base suporta l’estructura. En aquest joc, es requereix que el número de participants nous sigui major que el dels existents. Les piràmides són considerades estafes. Un joc piramidal funciona mentre existeix quantitat suficient de nous participants. Quan la població de possibles participants es satura, el benefici dels participants originals disminueix i molts participants acaben sense benefici malgrat haver finançat els guanys dels primers participants. Es tracta d’un tipus de sistema il·legal. L’únic joc piramidal legal és el de les jubilacions.

Els ecologistes cultes, que no pas els ecologistes d’oportunisme, conscients que els recursos que ofereix el planeta són finits i que la superpoblació els exhaureix, advoquen per una fisonomia rectangular de la piràmide de població. Es pot argumentar que no es tracta d’un tema del perfil de la piràmide sinó que es tracta del volum de la piràmide (del contingent total de persones), però una cosa porta l’altra. Una estructura piramidal porta inexorablement, amb l’esperança de vida actual, a un volum de població insostenible. És per això que en el número 41 de la prestigiosa revista Ecologia Política, el mestre Joan Martínez Alier clama ‘Amaos más pero no os reproduzcáis tanto’.

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa


Creixement de la població en edat escolar fins al 2021

23 novembre 2010

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya la població  en edat escolar creixerà fins al 2021 però ho farà a un ritme menor que el darrer quinquenni.

Les projeccions de població suposen que al 2021 la població de 0 a 20 anys arribi a 1,70 milions representant un creixement de 148.977 persones, aquesta dada és similar a l’increment de població sofert de 2006 a 2010.

Els motius d’aquest creixement moderat de població cal buscar-los en:

  • Una disminució de naixements
  • Un flux de migració moderat

Aquest creixement no serà homogeni pels diferents trams d’edat així al 2015 els creixement més elevats seran els del grup de 6 a 11 anys amb 73.600 persones més que al 2010 (16,8%), el segon grup que més creixerà serà el de 12 a 15 anys: 35.545 (13,5%). En canvi el de menors de 2 anys no només no creixerà sinó que disminuirà  en 21.903 persones (8,4%).

Catalunya

Anys 2010 2015 Variació absoluta Variació relativa
De 0 a 2 anys 260.811 238.908 -21.903 -8,4%
De 3 a 5 anys 247.381 258.154 10.773 4,4%
De 6 a 11 anys 438.809 512.409 73.600 16,8%
De 12 a 15 anys 263.046 298.591 35.545 13,5%
De 16 a 17 anys 132.963 139.482 6.519 4,9%
De 18 a 20 anys 208.533 205.962 -2.571 -1,2%
TOTAL 1.551.543 1.653.506 101.963 6,6%

En l’horitzó de 2021 tot i augmentar la incertesa aquests augment es trasllada als grups d’edat  que cursaran secundària, així el grup de 16 a 17 anys augmenta en 27.456 en relació a 2010 (19,7%), el de 12 a 15 anys incrementa en 58.544 persones (19,6%).

En canvi els trams d’edat inferiors, els corresponents a l’educació infantil,  disminueixen tant el de 0 a 2 anys com el de 3 a 5 anys.

Anys 2010 2021 Variació absoluta Variació relativa
De 0 a 2 anys 260.811 203.560 -35.348 -14,8%
De 3 a 5 anys 247.381 223.785 -34.369 -13,3%
De 6 a 11 anys 438.809 510.733 -1.676 -0,3%
De 12 a 15 anys 263.046 357.135 58.544 19,6%
De 16 a 17 anys 132.963 166.938 27.456 19,7%
De 18 a 20 anys 208.533 238.369 32.407 15,7%
TOTAL 1.551.543 1.700.520 47.014 2,8%

Judit Montal-Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic


L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població

22 juliol 2010

L’any 2006, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) varen promoure la realització de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ), per primera vegada, per al conjunt del país (en les dues anteriors edicions, aquesta s’havia centrat en l’àmbit territorial metropolità).

Aquesta operació estadística, inclosa en el Pla Estadístic de Catalunya, constitueix la primera producció dedicada específicament al coneixement de la mobilitat de la població catalana. En concret, i a partir d’una mostra integrada per 106.091 individus, l’EMQ 2006 fa factible un doble enfocament en l’anàlisi de la mobilitat de la població, mitjançant, d’una banda, la possibilitat de caracterització de la mobilitat en general, i de l’altra, a partir d’aquesta, aprofundir en l’anàlisi de les relacions i dinàmiques territorials. Així mateix, la EMQ 2006 també possibilita aprofundir en la dimensió perceptiva de la mobilitat de la població. L’explotació és estadísticament representativa per al municipis de més de 50.000 hab. i/o capitals comarcals.

Informació ampliada:
L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població (article elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa)

Estudi per a Terrassa:
La mobilitat dels residents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 (estudi elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa).

Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner. Mitjana = 0 (línia negra); desviació = 1


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 375 other followers