Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les enquestes d’expectatives macroeconòmiques, el PIB alternatiu

16 març 2012

És el PIB, amb tota certesa, l’indicador més sobrevalorat de tots els que existeixen. Sobrevalorat en el sentit que la gent en fa més interpretacions del compte, i sobrevalorat en el sentit que els recursos que es dilapiden per calcular-lo són ingents. Cada dia són més els crítics d’aquest indicador, que ja sembla decididament desnonat de ser un mesurador del benestar d’una societat; però ell, l’indicador, amb el seu gloriós passat, persevera en mantenir-se a l’elit encara que només sigui com a mesura de referència de la marxa de l’economia d’un territori.

El PIB es pot arribar a acceptar com un indicador més o menys vàlid de l’activitat econòmica d’un territori, però no pas com a mesura del benestar d’una societat. Un exemple: Retencions a l’AP-7 impliquen un increment del PIB, pel fet que el consum econòmic augmenta en augmentar el consum de carburant; però el malestar dels reclusos de la carretera es dispara. I de la lògica matemàtica es desprèn que un increment del malestar equival a una disminució del benestar.

Estimar el PIB resulta complex i els equips professionals de l’àrea de comptabilitat nacional el calculen de tres maneres: A partir de l’oferta, avaluant l’aportació de les diverses branques productives al conjunt de l’economia; a partir de la demanda, desagregant l’ús final dels béns i serveis produïts en consum, inversió i sector exterior; i a partir de la renda, fent una desagregació de l’aportació dels factors productius a la producció. Els tres components dels factors productius són la remuneració d’assalariats (treball), l’excedent brut d’explotació (capital) i la renda mixta.

Un contratemps de pes que tenen els seguidors del PIB és que no poden disposar de la desitjada dada fins gairebé mig any després que aquesta hagi estat registrada, que és el temps que necessiten els funcionaris de la comptabilitat nacional per a fer els números. I aquí és on entren en joc les enquestes.

La senzilla metodologia per a elaborar les enquestes d’expectatives macroeconòmiques i extreure un indicador d’elles és comú arreu; a Europa, a Amèrica Llatina i a Nova Zelanda. Del resultat de l’enquesta es desprèn un indicador de la situació econòmica actual i futura del teixit empresarial. La taxa de resposta de les enquestes d’expectatives macroeconòmiques és estable i les prediccions dels enquestats tendeixen a convergir amb les dades del PIB que s’obtindran mesos després. El resultat de les enquestes s’utilitza com a ‘forward-looking’. Mentre la dada del PIB arriba en diferit, les enquestes acaben sent una mena de retransmissió del PIB en directe.

A la gràfica adjunta, es veu prou bé que l’evolució del PIB i l’evolució de l’indicador del clima empresarial de Catalunya, obtingut a partir d’enquestes, són gairebé un calc; la correlació entre una sèrie i altra és elevada (95,2%). El tret diferencial rau en el tempo; una dada arriba ben abans que l’altra. Les dades de la línia blava s’obtenen gairebé sis mesos abans que les dades de la línia taronja.

Imatge

 

A nivell local, calcular l’evolutiu trimestral del PIB resulta una quimera. Per contra, elaborar l’evolució de l’indicador de l’enquesta de clima empresarial resulta senzill. Al Bages es fa.

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa


Més enllà del PIB

11 gener 2011

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1. Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i la promoció de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 688 other followers

%d bloggers like this: